Preguntes i respostes
¿Què és el Quart Cinturó i com afectaria al Vallès?
La mobilitat al territori català del Vallès està actualment en el focus del debat. El Quart Cinturó, una infraestructura viària construïda parcialment, també coneguda com a B-40 o Ronda Nord, ha sigut una de les peces clau per decantar l’aprovació dels pressupostos catalans entre republicans i socialistes. El moviment opositor a la construcció total de la infraestructura, denominat Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), va convocar una manifestació el 26 de febrer. ¿Per què el Quart Cinturó és en boca de tothom? ¿Com afecta el Vallès? ¿Per què genera tanta controvèrsia política? Consulta les claus de la discussió en aquesta peça de ‘preguntes i respostes’.
La denominació Quart Cinturó respon a una infraestructura viària, també coneguda com a B-40 o Ronda Nord, nascuda en la dècada dels 60 i que es projectava com una autovia orbital per unir els territoris catalans del Penedès, el Vallès i el Maresme sense haver de passar per Barcelona. Aquest propòsit continua vigent en l’actualitat. Actualment, el projecte únicament funciona parcialment, ja que només opera entre Granollers i Mataró (C-60). Es preveu que aquest any acabi el tram Abrera-Terrassa, però, no obstant, no hi ha una connexió entre Terrassa i Granollers, i aquest és el focus de conflicte.
El tram conflictiu es recull al Pla Específic de Mobilitat del Vallès–aprovat el 2021–, l’objectiu del qual és continuar la carretera C-58 i crear la denominada Ronda Nord. Aquesta última uniria la carretera de Castellar del Vallès (B-124), i asseguraria la continuïtat de la carretera orbital vallesana. Segons aquest pla, l’ampliació compta amb uns deu quilòmetres que tindrien un cost de 88 milions. Els partidaris del projecte al·leguen que la connexió permetria descongestionar la Gran Via i, conseqüentment, reduiria els nivells de contaminació. Per contra, els ecologistes denuncien que la infraestructura alteraria la biosfera i el medi ambient de les ciutats.
El portaveu de la Campanya CCQC, Isidre Soler, explica que la plana del Vallès gaudeix d’uns valors ambientals, paisatgístics i econòmics molt valuosos. Ho exemplifica amb espais emblemàtics com els camps de Can Argelaguet, Can Ustrell, el Torrent de Colobrers, Togores, Torre Marimón, Santa Justa, Marata i Gallecs.
Així mateix, el portaveu de la campanya, exposa que la situació és «molt preocupant», ja que en 50 anys el Vallès Occidental ha perdut 8.000 hectàrees de terra agrícola, un 55% del total, asseguren des de CCQC. En termes del Vallès Oriental, per la seva banda, són 9.243 les hectàrees de terra agrícola perdut, un 48% del total del terra agrícola de tot el territori, segons les dades que té el moviment ecologista vallesà.
«Si l’hem aturat durant 30 anys, ho continuarem fent». Així s’expressa Soler, que assegura que «la campanya ha nascut per paralitzar el projecte i ho hem aconseguit». Denuncien que el projecte es planteja com a solució a la congestió, però realment «només contribuiria a empitjorar-la». En aquest sentit, els ecologistes denuncien que augmentaria la contaminació i destrossaria el «poc territori de valor ambiental que queda al Vallès».
La conservació dels espais agrícoles i naturals, mantenint la seva connectivitat formant una xarxa. A més, defensen la necessitat de conservar el Parc Agrícola del Vallès, els sistemes urbans compactes i complexos, amb ús racional del terra i del transport privat. Finalment, reclamen construir una xarxa de mobilitat que prioritzi el transport públic i la reducció dels gasos amb efecte hivernacle.
Malgrat que des d’ERC s’han mostrat històricament en contra de l’ampliació de la infraestructura, recentment han variat la seva posició política en el marc del context de les negociacions dels ja aprovats pressupostos de la Generalitat de Catalunya el 2023, de manera que finalment han donat llum verda a projectar l’ampliació a través d’un estudi tècnic. No obstant, paradoxalment, les seccions locals republicanes s’han manifestat sota el paraigua de la campanya CCQC i rebutgen qualsevol intent de continuar la infraestructura. Després de setmanes de negociacions, el 26 de gener, ERC, el PSC, Junts, C’s, el PP i Vox van votar a favor de l’ampliació del Quart Cinturó. Per la seva banda, els alcaldes de Sabadell (Marta Farrés, PSC) i Terrassa (Jordi Ballart, Tot per Terrassa) també recolzen l’ampliació de la infraestructura.
