«Primer s’haurien de connectar les ciutats del Vallès entre si i després amb Barcelona»

Aquests epicentres d’interès són, precisament, aquells a què es dirigeix la plataforma Fem Vallès amb la seva recent proposta d’aquest mes de març de construir una línia ferroviària sota el litoral, creant un tercer túnel barceloní de 2,5 km que enllaci, litoralmente, l’Estació de França i la del Morrot. 

Consultats per EL PERIÓDICO, tres representants veïnals del Vallès, tots ells sensibilitzats amb la mobilitat ferroviària, han donat la seva opinió sobre la potencial infraestructura. Amb un consens de mínims: la necessitat de crear més xarxes ferroviàries i apostar pel tren com a mitjà de transport de mobilitat quotidiana, tenint en compte que «primer s’haurien de connectar les ciutats del Vallès entre si i després amb Barcelona».

Així es pronuncien Torcuato Matilla, responsable de la coordinadora del moviment veïnal del Vallès Occidental; l’arquitecta sabadellenca Emma Vives,i el fundador i soci de la Plataforma d’Entitats per un Urbanisme Sostenible (PEUS), Pau Avellaneda, que coincideixen en la necessitat de posar al centre la polèmica de les connexions ferroviàries, des d’una mirada orbital i regional.

S’ha de recordar que no és la primera ocasió que es posa sobre la taula la proposta de crear un tercer túnel ferroviari. No obstant, en el dia d’avui, no s’ha aconseguit trobar cap consens ni tècnic ni polític de com s’hauria de traçar ni amb quin material.

«L’estació de França, un enclavament estratègic»

estació de França, un enclavament estratègic»Davant aquest paisatge, de constants propostes, la ciutadania local hi té molt a dir. Els veïns que viuen a la «perifèria» de la capital catalana haurien d’aplicar, en el seu dia a dia, els nous canvis en el transport públic, i en serien així els primers afectats. Com explica el portaveu de Fem Vallès, Manel Larrosa, la majoria d’ells treballen fora de les seves ciutats i necessiten desplaçar-se. ¿Com conceben aquesta nova proposta? ¿Quin balanç fan del transport públic? ¿Quins avantatges llegeixen en el projecte de Fem Vallès? ¿I quins inconvenients?

Torcuato Matilla, el responsable de la coordinadora del moviment veïnal del Vallès Occidental i secretari de la Confederació de les Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), responsable de la mobilitat activa, especifica que tota mobilitat ferroviària hauria de respondre «a unes bones estructures i serveis, així com preus assequibles».

Matilla no vol arriscar-se a afirmar si el projecte es materialitzarà o si comportarà controvèrsies polítiques i tècniques. No obstant, assegura –sense cap dubte– que socialment «milloraria la connexió amb el Vallès», que és un dels objectius pels quals l’associació Fem Vallès va néixer i «alleujar la saturació barcelonina».

En aquesta direcció precisa que «l’estació de França és una clau interessant per unir els territoris, així com un bon punt de partida per descongestionar l’estació de Sants i la saturació sota el terra de Barcelona». Fem Vallès també adverteix que aquesta estació ha de «ser eficaç però al seu torn intermodal».

«Tot es reconcentra a Barcelona»

«Tot es reconcentra a BarcelonaPer la seva banda, Emma Vives, arquitecta sabadellenca especialitzada en accessibilitat, qualifica el projecte de «contradictori». D’una banda, manifesta que és una «molt bona notícia que hi hagi propostes perquè se solucioni la problemàtica existent –falta de connexió i de freqüència– a la capital catalana i dins del mateix Vallès». Alhora, lamenta que «tot es reconcentri, sempre, a la gran ciutat».

Vives denuncia «la centralització a la capital» encasellada en molts països: «Sempre es repeteix el mateix patró. Ens trobem que totes les solucions passen per Barcelona». Segons el seu parer, hi ha altres alternatives com per exemple «millorar la xarxa d’autobusos i de trens dels territoris perifèrics en si mateixos i després connectar-los amb la capital». 

En aquest sentit, i en el seu discurs, agafa força la necessitat de crear, també, una xarxa de transport públic fora de la capital. No obstant, Vives no posa en qüestió la necessitat d’alleujar la saturació de Barcelona i recorda «que sempre és interessant la possibilitat de posar sobre la taula debats polítics gràcies a les iniciatives d’associacions civils».

«Ens urgeix connectar el Vallès»

Finalment, Pau Avellaneda, geògraf urbanista i soci fundador de la Plataforma d’Entitats per un Urbanisme Sostenible (PEUS), emfatitza que, davant el context d’emergència climàtica i crisi energètica en què els sistemes de mobilitat amb vehicle privat aniran a la baixa –per restriccions o per falta d’energia fòssil– s’haurien de posar al centre tota mena de possibilitats per ampliar la xarxa. «És absolutament prioritari», ratifica Avellaneda.

Tot i que, en la línia de Vives, el geògraf lamenta que una associació amb voluntat de potenciar el Vallès proposi solucions centralistes: «Ens urgeix una línia ferroviària que connecti internament les capitals del Vallès sota una mirada regional i orbital, una cosa que en el dia d’avui encara no passa». Avellaneda admet que el túnel podria ser un primer pas, però «encara ens queda molt camí per recórrer».

Notícies relacionades

Barcelona es queda sense llocs per veure passar el tren

En què gasta els diners l'Ajuntament de Sabadell? Aquestes són les inversions que s'han posat en marxa a la ciutat

Finalment, Matilla, de la coordinadora del moviment veïnal del Vallès Occidental, conclou que la mobilitat ferroviària hauria d’ocupar la primera posició en la prelació del mapa polític nacional.Així mateix, recorda que s’hauria de «desenvolupar el Pla Específic de Mobilitat del Vallès,en el qual ja es contempla aquest túnel, però també altres infraestructures més urgents».

Llegeix totes les notícies de Granollers a EL PERIÓDICO Granollers, Terrassa, Sabadell