L’ocupació de vivendes, en el punt de mira dels alcaldes metropolitans al 28M

Els ajuntaments metropolitans destinen grans esforços a evitar les ocupacions. Busquen solucions per als casos de necessitats socials i treballen per combatre els que estan lligats a la delinqüència. Alhora, l’encariment de lloguers i hipoteques ha fet que acceleressin les polítiques per promoure una oferta pública assequible per a moltes famílies que no es poden pagar un pis.

Són reptes que els ajuntaments prenen com a administració més immediata, tot i que lamenten que són qüestions que depenen d’un paraigua legal estatal molt més ampli. Més enduriment normatiu, compra de finques, reconversió d’espais o creació d’ARES (àrees residencials estratègiques) són les principals apostes dels partits.

Segons dades dels Mossos d’Esquadra –exposades per l’ACN–, Badalona, Mataró i Sabadell se situen per sobre de la ràtio mitjana d’ocupacions. El cas més extrem és Badalona, amb 1.169,1 casos per cada 100.000 habitants, més del doble que els 448,1 de Catalunya. Des del 2019, les ocupacions anuals s’havien mantingut entre els 500 i els 580 casos, però l’any passat n’hi va haver 634.

Entre el 2019 i el 2021, hi va haver 439 actuacions dels Mossos a Badalona per problemes de convivència derivats de vivendes ocupades. La xifra se situa gairebé a la meitat respecte a la mitjana catalana. La plataforma Sant Roc Som Badalona subscriu aquestes dades i reivindica que les ocupacions majoritàries són de «persones normals que volen viure tranquil·les».

El president de l’entitat, Carles Sagués, demana als partits polítics que «vagin al fons» de la problemàtica per garantir el dret a la vivenda i posar fi als desnonaments. Assenyala les vivendes socials com a solució bàsica, però critica la «lentitud» de l’Administració a l’hora de facilitar l’accés a aquests pisos. Assegura que això aboca moltes famílies a acudir al mercat negre.

Sagués ressalta que hi ha un «desfasament importantíssim» entre el mercat laboral i l’immobiliari, cosa que, diu, acaba deixant sense llar moltes famílies. «S’acaba desembocant en situacions que es qualifiquen de manera despectiva com a ocupació perillosa», lamenta.

Les ocupacions a Badalona han sigut un dels cavalls de batalla de Xavier García Albiol. El regidor i candidat del PP afirma que les ocupacions derivades de necessitats socials «són minoritàries». Considera que s’assenyala erròniament els okupes com a víctimes, «quan en realitat ho són les persones a les quals els han entrat al pis».

Albiol insisteix que la «immensa majoria» d’ocupacions són conflictives i veu la nova llei de vivenda aprovada pel Congrés com una eina «que consolida encara més» aquests casos. Per això fa una crida a demostrar «voluntat política» des dels ajuntaments metropolitans. No obstant, afirma que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és una «gran pedra a la sabata» que impedeix un consens entre els diferents colors polítics. «Si torna a governar, serà el gran fre metropolità perquè els ajuntaments puguem prendre mesures conjuntes davant aquest fenomen», etziba Albiol.

Mataró, segona capital de comarca en ocupacions

En el cas de Mataró, hi ha més de 760 pisos ocupats per cada 100.000 habitants, un 69% més que la mitjana catalana. Això situa la ciutat del Maresme com la segona capital de comarca amb una ràtio més alta, després de Figueres.

Des del 2018, les ocupacions han anat a l’alça, i es van disparar especialment el 2022: hi va haver 75 casos nous més que l’any anterior. Les intervencions dels Mossos per incidents de convivència vinculats a ocupacions se situen per sota de la mitjana catalana.

L’alcalde i candidat a la reelecció amb el PSC, David Bote, garanteix que les dades d’ocupacions conflictives d’aquest any van a la baixa. «Però ni de bon tros ens donem per satisfets», avisa, i assenylar el patrullatge policial i la «batalla» administrativa com a eines bàsiques per combatre-les. Bote remarca que l’últim any la policia local ha desallotjat més d’un centenar d’immobles.

Defensa una tasca «molt dura i taxativa» contra les ocupacions i reivindica que Mataró sigui una de les ciutats que continuï liderant un canvi legal per acabar amb aquesta qüestió «de manera definitiva». En paral·lel, aposta per treballar polítiques proteccionistes «d’aquells veïns que estan en risc de perdre la seva vivenda». «La porta d’entrada a un dret com és el dret a la vivenda no pot ser un delicte», ressalta.

Mataró i Sabadell han sigut dues de les ciutats de l’associació Arc Metropolità que més han aixecat la veu contra les ocupacions conflictives. A la cocapital vallesana, la ràtio d’ocupacions és de 492,6 casos per cada 100.000 habitants, una mica per sobre de la mitjana catalana. Des del 2019, les dades han anat fluctuant. Del 2021 al 2022, no obstant, hi va haver un descens destacat, amb 80 casos menys. Quant a les intervencions policials per conflictes de convivència, la ràtio és substancialment inferior a la mitjana.

L’alcaldessa de Sabadell i candidata del PSC el 28M, Marta Farrés, presideix l’Arc Metropolità. Recalca que les possibles línies d’actuació per garantir l’accés a la vivenda i evitar donar peu a les ocupacions són múltiples: «Fer vivenda assequible pública, publicoprivada o a través de consorcis, per exemple».

Alhora, apunta que han treballat a fons per evitar les ocupacions conflictives amb mesures que acabin beneficiant l’accés al parc públic. En aquest sentit, l’ajuntament ha iniciat un procediment per invertir poc més de 5 milions d’euros en l’adquisició de tres blocs on es concentren aquest tipus de casos. L’objectiu és desallotjar els veïns i destinar els immobles al lloguer social o per a casos d’emergència.

ARES, masoveria urbana i locals reconvertits

Notícies relacionades

Can Vies i l’okupació de la Bonanova: del símbol veïnal a l’oportunisme polític

«Manual ‘pas a pas’ davant les okupacions»: Albiol fia la seva majoria absoluta al discurs antiocupació

Des d’ERC assumeixen el fenomen de les ocupacions com «un problema de país» i asseguren que és una qüestió que s’accentua als municipis petits que tenen urbanitzacions disperses, «on la gent tem marxar a treballar o de cap de setmana i trobar-se que li han entrat a casa». El president dels republicans a la Diputació de Barcelona i alcaldable a Cervelló, Josep Ramon Mut, assegura que aquests casos extrems fins ara s’han resolt de manera ràpida, però avisa que les ocupacions a vivendes de grans tenidors «s’han cronificat». Demana «atacar-ho sense por».

Quant a l’accés al parc immobiliari, Mut lamenta que a municipis com Cervelló hi ha una falta evident d’oferta, ja que predominen les cases unifamiliars amb preus inassequibles per a la gent jove, que acaba marxant del poble. Per evitar-ho, els republicans defensen la construcció d’ARES per poder disposar de vivendes de mida assequible i que una part d’aquestes siguin públiques.