El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

Al Vallès Occidental es viu la cara i la creu de la mobilitat ferroviària catalana. Té un gran nombre d’estacions i línies de Renfe i de FGC, cosa que queda lluny de la realitat d’altres comarques com el Maresme o Osona, proveïdes únicament per Rodalies. Les dues cocapitals vallesanes sumen 14 estacions: Sabadell disposa de cinc parades de FGC (Parc del Nord, Sabadell Nord, Creu Alta, Plaça Major i Can Freu | Gràcia) i tres de Renfe (Sabadell Centre, Sud i Nord). Terrassa té quatre estacions de FGC (Les Fonts, Terrassa-Rambla, Vallparadís Universitat, Estació del Nord, Nacions Unides) i dues de Renfe (Terrassa Est i Estació del Nord). 

EL PERIÓDICO s’ha traslladat a algunes estacions de Sabadell i Terrassa, on més d’una dotzena d’usuaris del transport públic consultats a peu de via expressen els motius que els empenyen a escollir una o altra xarxa. Espòiler: la puntualitat gairebé britànica de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) passa per davant dels trajectes més curts i la gratuïtat que ofereix Renfe als usuaris habituals.

«No te’n pots fiar»: les incidències llasten Rodalies

Les contínues incidències en les línies de Rodalies de Renfe afecten diàriament milers d’usuaris. O almenys així ho expliquen viatgers del Vallès que fan malabars per anar a la feina, l’escola, la universitat o, simplement, per passar una tranquil·la tarda en un centre comercial a prop de la ciutat. «En els trajectes que faig amb Renfe multiplico el temps per dos, com a mínim», explica Sílvia Sierra (59 anys). Aquesta sabadellenca exerceix com a docent de Formació Professional a Terrassa i tots els dies feiners fa el mateix trajecte per arribar al centre educatiu on treballa. 

Segons els plafons hauria de trigar vuit minuts exactes –són només 8,1 km-, «però si se li sumen les incidències, el recorregut en múltiples ocasions s’ha allargat fins a tres hores», assegura la usuària. 

Per aquesta raó, explica que viatja cada dia sense mirar els horaris: «No serveix de res». Justo a l’explicar la seva experiència a aquest diari se sent per megafonia un anunci –que costa sentir fruit de l’afluència de passatgers a l’estació– alertant de «retards que arriben als 30 minuts». «Això és així cada dia, no te’n pots fiar», lamenta. Sierra té l’opció de viatjar amb Ferrocarrils però hauria de combinar dues línies (S1 i S2) i trigaria, com a mínim, una hora i quart més.

Com a tònica general, els usuaris de Ferrocarrils puntuen el servei amb bona nota. La puntualitat s’emporta els elogis més grans, mentre que la medalla de plata és per a la proximitat de les estacions fins a les destinacions dels usuaris. També valoren favorablement el silenci freqüent als vagons de FGC, cosa «impensable a la Renfe», afirma Butainna Rhouni (20 anys). Per la seva banda, el Christophe (60 anys) té clar que la combinació entre FGC i bicicleta és la seva manera favorita de desplaçar-se cap a la Universitat de Barcelona (UB) situada a Diagonal, on treballa. «Utilitzo el FGC per la proximitat d’estacions i també com a garantia d’arribar a l’hora. No em puc permetre arribar tard, soc el professor», esgrimeix. En la mateixa direcció opinen Núria Besantes (19 anys) i Rubén García (27 anys), estudiants que es dirigeixen a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb FGC.

«La gratuïtat m’ha empès a utilitzar sempre Renfe»

Per contra, els usuaris de Rodalies critiquen la falta de bonificació total en el servei de FGC i la lentitud per arribar a Barcelona. «La gratuïtat de Rodalies m’ha empès a utilitzar sempre Renfe», explica Maria Novella (73 anys) dins d’estació de Terrassa. Per Novella «és impensable pagar pel transport públic». 

El matí d’Irune Hernández (18 anys) no ha sigut tranquil: ha passat una hora esperant a l’andana, el tren no arribava i, per això, no ha pogut arribar a la classe a la qual es dirigia a l’Escola Universitària d’Infermeria. «Ara sí que dic prou, m’ho replantejo i agafaré Ferrocarrils, encara que trigui una hora més tinc la garantia que passarà el tren i podré arribar puntual», promet. A més, assegura que a Rodalies no se sent del tot segura: «La gent et mira malament, he passat por tant al tren com a l’estació».

«Si això fos França, hauríem cremat els trens, però aquí ningú diu res», denuncia Helena Montllor (40 anys), amb veu furiosa dins de l’estació de Sabadell Centre de Renfe. Ella cada dia realitza –des de fa 20 anys– el mateix trajecte anant del centre de la ciutat vallesana fins a la plaça Catalunya de Barcelona, a prop d’on treballa. «Preferiria pagar però tenir un bon servei», respon sobre la gratuïtat.

Montllor assegura que els usuaris de la Renfe a les vuit del matí no caben dins del tren: «En les hores puntes això sembla una pel·lícula de por, allà es produeixen les incidències». Ho exemplifica amb el cas d’una nena petita que es va quedar atrapada entre les portes d’un tren perquè no hi havia prou espai: «No li va passar res perquè hi havia gent allà que va poder separar les portes, però podria haver sigut greu». També recorda múltiples marejos i desmais arran d’aglomeracions sufocants. «Els Ferrocarrils són una altra història», sospira. De tota manera, ella no agafa FGC perquè anar amb tren li causa «forts marejos» i la xarxa de gestió catalana li suposaria més minuts de trajecte. Rodalies «ha empitjorat durant aquest inici de curs», puntualitza Montllor, que assegura que només ha viatjat dos dies amb zero incidències.

La principal veu discordant en el conjunt d’experiències recollides és la de Mohamed Saber (30 anys). Va arribar a Catalunya des d’Ouarzazate (Marroc) fa sis mesos i és usuari de Rodalies des d’aleshores. Ell sí que valora positivament el servei de Rodalies: «Tinc paciència i tot i que passen coses, em va bé», explica. Així, al·lega que «no es pot queixar» si al final «arriba als llocs» i, remarca, la gratuïtat «li ha causat alleujament» davant la precària situació econòmica que pateix.

Notícies relacionades

En què gasta els diners l'Ajuntament de Sabadell? Aquestes són les inversions que s'han posat en marxa a la ciutat

Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

Llegeix totes les notícies de Terrassa a EL PERIÓDICO Terrassai les de Sabadell a EL PERIÓDICO Sabadell