Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

Del ‘top 10’ de municipis que més obra nova han impulsat en els primers tres trimestres de l’any, nou s’inclouen dins de la província de Barcelona i només un, al desè lloc, pertany a la demarcació de Girona: Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, amb 224 vivendes iniciades. Les altres urbs que l’avancen a la llista són: Esplugues de Llobregat (324), Badalona (266), Vilanova i la Geltrú (261), Sant Pere de Ribes (244), Cubelles (228) i Sant Joan Despí (227).

Si el focus s’amplia a les comarques amb més activitat promotora, destaquen el Baix Llobregat amb 1.672 vivendes iniciades i 1.584 d’acabades; el Barcelonès, amb 1.155 vivendes iniciades i 2.895 d’acabades, i el Vallès Occidental, amb 1.541 vivendes iniciades i 1.142 d’acabades.

«Hem anat recuperant volum de producció, però els augments són sobre valors absoluts petits. Tenim unes xifres estancades en els últims anys», va valorar Marc Torrent, director general de l’APCE, durant la presentació de l’últim balanç de conjectura econòmica portat per la patronal de la promoció immobiliària aquest dimarts, 28 de gener, a Sabadell. 

Descens respecte al 2022

Torrent va reconèixer l’«error» que va suposar la construcció d’oferta excessiva en els anys previs a la crisi del 2008, arribant a més de 127.000 vivendes iniciades a Catalunya el 2006, però va defensar que també ho van ser les 3.036 del 2013, l’any amb menys obra nova començada des del 2000. Per al director general de l’APCE, «hauríem de tendir a unes 25.000 vivendes anuals per arribar a equilibrar oferta i demanda», una xifra derivada, entre altres qüestions, de les previsions de creixement poblacional a Catalunya del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya per al 2037.

Segons reflecteixen les mateixes dades de l’Associació de Promotors, pel que fa a la província de Barcelona, durant els tres primers trimestres d’aquest any s’han iniciat 7.304 vivendes, cosa que suposa un descens del 17% respecte al mateix període del 2022. Respecte a les vivendes acabades a l’àrea de Barcelona (8.042), la xifra ha anat disminuint trimestre a trimestre: 3.044 en el primer, 2.750 en el segon i 2.248 en el tercer. 

Malgrat això, des de l’APCE destaquen també que el nombre és un 17% superior respecte al mateix període de l’any passat. Així, quant a les vivendes acabades durant els tres primers trimestres del 2023, destaquen: Barcelona (1.661), l’Hospitalet de Llobregat (646) i Badalona (485).

Compravenda de vivendes

A la província de Barcelona, les dades de compravendes corresponents al primer semestre del 2023 de l’APCE, també extretes de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, indiquen que s’han realitzat 5.548 transaccions de compra de vivenda nova, xifra un 5% inferior a la registrada durant el mateix període de l’any anterior. 

I, referent a la vivenda utilitzada, les compravendes efectuades en aquests primers sis mesos han sigut de 26.155 transaccions, una xifra que representa una baixada del 4% respecte al mateix període de l’any 2022.

«S’ha alentit el nivell de compravendes, però tenim taxes d’increment positives. S’han alentit, però es continuen materialitzant», va comentar per la seva banda durant la presentació Raúl Núñez, director de banca d’empreses del centre d’empreses de negoci immobiliari de CaixaBank a Barcelona.

Per la seva banda, Marc Torrent va apuntar als sectors de la meitat superior de la piràmide poblacional com un possible destinatari per adquirir vivenda nova, ja sigui per fer-ne un ús vacacional o millorar les condicions de la seva vivenda actual. Un sector poblacional amb què «encara queda recorregut» perquè accedeixi a un immoble nou, però que és «finit», tal com va advertir als promotors presents a la sala. 

Les dificultats dels joves

Sobre la part baixa de la piràmide, és a dir, de 39 cap avall, el director general de l’APCE va explicar com els segments als quals ara els toca emancipar-se o que ho han fet en els últims anys són molt més curts que en dècades passades, per la qual cosa ha insistit que no té sentit tornar a construir a nivells previs als de la crisi del 2008, però que sí que hi ha «una demanda més alta del que estem produint».

A més, ha comentat també les dificultats d’aquesta part de la població per accedir al mercat de compravenda de vivenda, entre altres qüestions a causa que tot i que els preus han pujat, els sous no ho han fet en proporció, o a la falta d’estalvi –una condició ara indispensable per accedir a crèdits hipotecaris–. «Sembla que estiguem condemnant que els joves hagin de viure sempre de lloguer», ha dit Torrent.

Malgrat les dificultats perquè els joves accedeixin a una vivenda en propietat, el lloguer tampoc és una solució senzilla per a moltes persones, sobretot per a aquelles que resideixen a l’àrea de Barcelona. I és que a Sant Cugat, Barcelona, Castelldefels o Sant Just Desvern el preu mitjà dels nous contractes de lloguer se situava, en el primer semestre d’aquest 2023, per sobre dels 1.100 euros al mes, una xifra molt superior a la mitjana catalana (830,34 euros).

Notícies relacionades

En què gasta els diners l'Ajuntament de Sabadell? Aquestes són les inversions que s'han posat en marxa a la ciutat

El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

De fet, l’Institut Metròpoli va fer públic recentment un informe en el qual destacava que un 42,6% de la població de la regió metropolitana de Barcelona que vivia de lloguer el 2022 ja havia de destinar més d’un 40% dels seus ingressos a cobrir les despeses del lloguer. No és una dada aïllada, l’últim informe anual del Banc d’Espanya també exposava que, el 2021, un 48,9% de les llars espanyoles que residien en vivendes de lloguer es trobaven en risc de pobresa o exclusió social –el percentatge més elevat de la Unió Europea–.

Davant aquest panorama d’escalada generalitzada de preus, la consellera de Territori, Ester Capella, va reclamar aquest mes d’octubre al Govern espanyol l’aplicació la llei de vivenda i que permeti a Catalunya regular els lloguers. També va incidir en la falta d’un parc de vivenda pública, cosa que permetria a les administracions influir en el mercat de la vivenda de forma més efectiva. Un dèficit de domicilis públics que també es dona al llarg d’Espanya, ja que suposen tan sols un 1,6% del total de llars del parc de vivenda espanyol.