Les vuit veritats (amb dades) de la vacuna d’AstraZeneca

La proliferació de notícies preocupants sobre els possibles efectes adversos de la vacuna d’Oxford AstraZeneca està aconseguint que força persones s’estiguin negant a vacunar-se amb aquesta «marca» maleïda.

A més, molts dels que reben la primera dosi ho fan angoixats, en una mesura o una altra, per la por de si tindran o no la mala sort de patir seriosos problemes després de la vacunació.

Fa dos dies la Base de dades europea sobre possibles efectes adversos de les vacunes recollia que a Espanya 2.599 persones s’han queixat de dolors musculars i de malestar general després de vacunar-se amb AstraZeneca. És una estadística que, sens dubte, reforça la gran preocupació de la gent.

Però el que de veritat inquieta els nostres gestors és saber si la vacuna d’AstraZeneca produeix en ocasions el que s’ha denominat trombocitopènia immunitària protrombòtica, els ja cèlebres trombes postvacunació.

Primera Veritat: el que està passant

Un rigorós seguiment dels vacunats a Alemanya demostra que un de cada 83.000 vacunats amb AstraZeneca va desenvolupar trombes. En aquest sentit, les xifres d’afectats per trombes després de rebre la vacuna d’AstraZeneca registrades als països nòrdics són encara pitjors.

Enmig de la polèmica, el 18 de març passat, Emer Cooke, la directora executiva de l’EMA va comparèixer per afirmar que l’Agència Europea de Medicaments continuava donant el seu vistiplau a la vacuna d’AstraZeneca, al considerar-la segura i eficaç.

No obstant, Marco Cavaleri, cap d’Estratègia de Vacunes de l’Agència Europea del Medicament, va afirmar ahir que «hi ha alguna relació entre casos rars de trombosi i l’administració de la vacuna contra la Covid-19 d’AstraZeneca, tot i que no s’han pogut establir les causes».

A través d’una nota enviada a la premsa aquest dimecres 7 de març a la tarda, el Comitè de Seguretat de l’Agència Europea del Medicament anuncia que els casos molt rars de coàguls sanguinis inusuals que es produeixen en pacients amb baixos nivells de plaquetes en sang, s’han d’incloure com a efectes secundaris molt rars de Vaxzevria (l’actual nom de la vacuna Covid-19 d’AstraZeneca).

Aquest comitè «recorda als professionals de la salut i a les persones que reben la vacuna, que estiguin al corrent de la possibilitat de casos molt rars de coàguls de sang combinats amb nivells baixos de plaquetes a la sang dins de les dues setmanes posteriors a la vacunació. Fins ara, la majoria dels casos notificats han ocorregut en dones menors de 60 anys dins de les dues setmanes posteriors a la vacunació. Segons l’evidència actualment disponible, no s’han confirmat factors de risc específics».

Es recorda a les persones que han rebut la vacuna d’AstraZeneca que han de buscar assistència mèdica d’immediat si desenvolupen símptomes d’aquesta combinació de coàguls sanguinis i plaquetes baixes en sang.

Com que l’assumpte de la vacuna d’AstraZeneca fa pinta de convertir-se en una interminable successió de declaracions que ens atiparà de «estira-i-arronses», convé analitzar les dades aplicant rigorosament el mètode científic.

Segona veritat: No és la que més trombes provoca

S’ha de destacar que, sorprenentment, el registre sobre possibles efectes adversos de les vacunes del Regne Unit (que ens agradi o no és un dels països més avançats del món en ciència i sanitat, i també és dels que més han vacunat) recull molts més casos de trombes postvacunació en els que van rebre la vacuna de Pfizer que entre els vacunats amb AstraZeneca (i les diferències són estadísticament significatives) malgrat que allà la majoria de la gent ha sigut vacunada amb AstraZeneca.

Tercera veritat: No és la que té més efectes adversos

La mateixa Base de dades europea sobre possibles efectes adversos de les vacunes que va destacar que a Espanya 2.599 persones es van queixar de dolors musculars i de malestar general després de vacunar-se amb AstraZeneca, també recull que 8.610 persones han sentit un malestar semblant després de vacunar-se a Espanya amb Pfizer.

¿Potser 2.599 és més que 8.610?

A més, aquesta base de dades reflecteix 1.148 queixes dels que han rebut la inoculació de la vacuna de Moderna a Espanya. Per cert, ¿quants d’aquests afectats ho seran en realitat per l’efecte nocebo? (nocebo és més o menys el contrari de placebo, és a dir, patir signes d’una malaltia per l’expectativa que passaran)

Tot aquest embolic sobre la vacuna d’AstraZeneca sona que és conseqüència d’un dels problemes més grans de la societat europea actual: la burocràcia excessiva.

Segurament el risc que correm al vacunar-nos amb AstraZeneca és d’un nivell molt semblant al que correm al vacunar-nos amb qualsevol altra de les vacunes de la Covid-19.

Sens dubte, és un risc significativament menor que el que vam córrer molts dels que ja som grans quan en la nostra ja llunyana infància ens van vacunar amb les vacunes d’aquella època.

Podem entendre millor el risc que correm al vacunar-nos amb AstraZeneca si el comparem amb el risc d’alguna de les nostres activitats diàries.

Quarta veritat: És més perillós tastar un nou menjar

En primer lloc ens posarem imaginàriament en el pitjor dels casos.

Assumim que la vacuna d’AstraZeneca produeix trombes en dos de cada 100.000 vacunats, que és una xifra bastant pitjor que la registrada a Alemanya.

Assumim també que alguns dels que pateixin aquests trombes hauran de ser tractats hospitalàriament. I uns quants moriran. Sembla molt greu. Però ¿ho és en realitat?

Sens dubte, és moltíssim més perillós tastar un nou menjar que vacunar-se amb AstraZeneca.

Al nostre país 57 persones de cada 100.000 pateixen a l’any un xoc anafilàctic molt greu simplement per menjar. Aliments tan corrents com el peix, el marisc, la fruita i la fruita seca estan entre els productes que causen bona part d’aquestes anafilaxis.

Els que les pateixen acaben a les urgències d’un hospital. Els que no hi arriben a temps sovint moren (i alguns dels que hi arriben a temps, també).

No obstant, ningú renuncia a tastar un nou peix o una fruita exòtica, per por de morir-se malgrat que té 48 vegades més probabilitat que aquests aliments el matin que no que ho faci la vacuna d’AstraZeneca, fins i tot en el cas que els seus efectes adversos fossin en realitat tan alts com dos casos de trombes de cada 100.000, que no ho són.

Cinquena veritat: És més perillosa la pastilleta perquè no faci mal

Se’ns recomana que després de vacunar-nos amb AstraZeneca hem de prendre un medicament AINE (antiinflamatori no esteroidal) com el paracetamol. Però prendre aquests medicaments és moltíssim més perillós que vacunar-se amb AstraZeneca.

A Espanya entorn de 60 persones de cada 100.000 pateixen un xoc anafilàctic greu a causa d’al·lèrgies a medicaments, majoritàriament als AINES, com el paracetamol i a alguns antibiòtics. Cinc vegades més que els 1,2 casos per 100.000 habitants que desenvolupen trombes després de la vacuna d’AstraZeneca.

Això significa que morirà més gent pels efectes adversos de medicaments «de tota la vida» (com el paracetamol) que es prendran després de vacunar-se per no tenir dolors, que com a resultat de problemes provocats per la vacuna d’AstraZeneca.

Sisena veritat: El que sí que mata, i molt, és NO vacunar-se

El que sí que sembla oblidar tothom és que en un any la Covid-19 ha produït fins ara 75.783 morts segons les xifres oficials del Ministeri de Sanitat (i més de 92.000 segons l’excés de morts de l’INE), mentre que els vacunats no emmalalteixen amb símptomes greus, no van a les ucis i no moren.

Setena veritat: Jo m’he vacunat amb AstraZeneca dilluns passat

Fa poc comentava que no m’importaria gens que em vacunessin amb AstraZeneca.

El meu desig es va complir. Dilluns passat em van vacunar amb AstraZeneca a l’Hospital Isabel Zendal de Madrid. No tinc dolor ni cap malestar. No vaig prendre AINES. Ni vaig tenir la més mínima preocupació. Sabia que tenia més possibilitats de patir danys en mans dels nombrosos guàrdies de seguretat privada que proliferaven (des)organitzant les cues al Zendal que per culpa de la vacuna d’AstraZeneca que administraven infermeres capaces i competents.

Notícies relacionades

SanaMent i la salut mental

La capacitat transformadora de l’art en pacients de cures pal·liatives

Vaig tenir sort amb els guàrdies. Sabent de números, ¿a qui li preocupa la vacuna?

Vuitena veritat: ¿Per què tant embolic?

Sobre quina pot ser la causa de les sospites, acusacions, suspensions, ajornaments... tan difícils d’entendre des del punt de vista científic, no tinc resposta. No em competeix a mi buscar-la i tampoc sabria com fer-ho. Hi ha magnífics periodistes que segur que investigaran i ens explicaran la raó d’un disbarat que pot costar vides.