Apareix al Regne Unit una nova mutació de la variant delta (AY4.2), que ja infecta el 6%

Alguns experts sanitaris començaven a cantar victòria.

En els últims mesos la variant delta del SARS-CoV-2 es va convertir en majoritària a tot el món i va ser la responsable de gairebé tots els contagis de Covid-19.

Van ser uns mesos en què cada dia teníem la bona notícia que no havia aparegut cap altra variant del coronavirus que resultés més infecciosa que la delta.

Aquest fet, a més, semblava confirmar la idea expressada per alguns viròlegs sobre que els coronavirus evolucionen molt més lentament que altres virus, com el de la grip.

Si fos cert seria una excel·lent notícia.

¿A què ens enfrontem amb aquesta nova mutació?

Si en aquests moments estiguéssim segurs que mai més apareixeria cap variant més a part de la delta, el futur seria més que esperançador: podríem assegurar que la batalla contra el SARS-CoV-2 està gairebé guanyada.

Simplement hauríem de desenvolupar una nova dosi de vacuna específica contra aquesta variant delta, que funcionaria sense problemes.

I a partir d’aquell moment, una vegada «revacunada» la majoria de la població, el SARS-CoV-2 ho tindria molt difícil.

Però, si al contrari, el SARS-CoV-2 és capaç de desenvolupar variants més infectives i que s’escapin de l’acció de les vacunes, el futur serà més preocupant. Perquè el coronavirus seguirà emmalaltint i matant milers de persones, i es mantindrà entre nosaltres molts anys.

La nova variant AY4.2

Desafortunadament, una nova variant, l’AY4.2, originada a partir d’una mutació en un virus de la variant delta i detectada recentment al Regne Unit, sembla indicar que és possible que passi això últim.

Els que ens dediquem a la genètica de poblacions sabem que tots els virus evolucionen degut principalment a tres forces evolutives:

1. L’aparició a l’atzar de noves mutacions.

2. La deriva genètica, que és un conjunt de components estocàstics (aleatoris), que condiciona la destinació inicial dels primers mutants. Per exemple, no és el mateix que un nou mutant més infecciós que els anteriors aparegui per primera vegada en una persona extremadament curosa que respecti la quarantena i que no contagiï ningú, que passi en un insensat que assisteix a festes sense cap precaució i contagia ell solet centenars de persones amb la nova variant.

3. La selecció natural actuant sobre aquestes noves mutacions, que afavoreix les que deixen més descendents i són, per tant, més infeccioses.

Les dues primeres forces evolutives depenen de l’atzar. Són, per tant, impredictibles en gran part.

Però a mesura que una nova variant creix en nombre l’atzar perd protagonisme i entra en el joc la selecció natural.

A partir d’aquell moment, com més infectiva sigui una variant, més es dispersarà per la població.

És el que sembla que està passant amb la nova variant AY4.2.

Primeres dades

Tot i que de moment encara hi ha molt poques dades per assegurar-ho amb certesa, tot sembla indicar que l’AY4.2 va superar els límits de les forces evolutives estocàstiques i ja és prou nombrosa entre la població com per expandir-se depenent principalment de la selecció natural.

Sobre aquesta nova variant AY4.2, el portaveu de Downing Street va declarar ahir que «estem seguint molt de prop aquesta nova forma i no dubtarem a prendre mesures si és necessari».

El portaveu també va indicar que «no hi ha cap raó per creure que s’estigui estenent amb més facilitat».

Tot sembla indicar que s’equivoca.

Si és cert, com sembla en vista de les primeres dades disponibles, que almenys el 6% de tots els nous casos de Covid-19 que es produeixen al Regne Unit es deuen a aquesta nova variant AY4.2, i que aquest percentatge creix a mesura que passen els dies, estaríem davant una nova variant que resulta afavorida per la selecció natural perquè és significativament més infectiva que la variant delta.

Sens dubte els efectes de l’aparició de la variant AY4.2 no seran comparables als que va produir l’aparició de les soques alfa i delta, que eren molt més transmissibles (almenys un 50%) que qualsevol de les soques que circulaven en aquell moment.

Les primeres dades indiquen que la nova variant és només un 10% més transmissible aproximadament.

Prou infecciosa per estendre’s

De moment les seves dades semblen col·locar-la com a prou infecciosa com perquè en qüestió de no gaire temps la nova variant s’estengui entre la població britànica fins a fer-se majoritària.

I tenint en compte el que ha passat amb altres variants, el més probable és que aquesta nova variant surti del Regne Unit i s’estengui pel món.

Ja s’ha detectat als Estats Units i a Dinamarca.

¿Per què al Regne Unit?

Les mutacions s’originen a l’atzar a causa d’erros en la reproducció de l’ADN. La majoria tenen efectes perjudicials per a si mateixes i en poc temps desapareixen al no deixar descendents.

Ara imaginem que aproximadament sorgeix una nova mutació per cada milió de virus. Com més virus hi hagi més mutacions apareixeran.

El Regne Unit és actualment un dels llocs més castigats per la Covid-19.

En les últimes setmanes els nous contagis diaris fluctuen entre 35.000 i 45.000, amb una taxa d’incidència d’uns 400 casos per cada 100.000 habitants.

La població de coronavirus circulants al Regne Unit és molt superior a la de la resta d’Europa. I per això no és estrany que la nova mutació AY4.2 s’hagi originat allà.

Això és un recordatori que si volem vèncer el SARS-CoV-2 cal entaular la batalla a tot el món. El coronavirus no entén de fronteres.

També és una advertència.

Afecta més els joves, que estan menys vacunats, i els avis

La nova soca sembla que està afectant especialment els col·lectius de joves, entre els quals n’hi ha molts de no vacunats. Si volem guanyar, la vacunació ha de ser gairebé total.

A més, també afecta els avis.

I si sabem (com sabem) que als avis que es van vacunar fa molts mesos s’està produint una progressiva reducció de la immunitat, caldrà prendre mesures. Perquè ells estan tornant a ser vulnerables.

Per això és tan necessària la tercera dosi, i si és possible que sigui adequada a aquesta nova variant. Al cap i a la fi hem sigut vacunats contra altres soques del SARS-CoV-2 que difereixen en certa mesura de la variant AY4.2.

No hi ha dubte que estem farts de la Covid-19 i volem tornar a la normalitat al més aviat possible.

Però no oblidem que el Regne Unit va relaxar abans les mesures que la resta d’Europa. I això ha tingut un paper molt rellevant en la seva actual situació, amb una quantitat d’infectats que no hauria de ser acceptable.

Seria bo que ningú oblidés (especialment els que estan gestionant la pandèmia) la que potser és la frase més rellevant en biologia, pronunciada pel gran genetista Theodosius Dobzhansky:

– «En biologia res té sentit si no és en vista de l’evolució».

El problema de la malaltia de la Covid-19 és primer de tot un problema evolutiu. I el que passi dependrà de com evolucioni el virus, SARS-CoV-2.

Eduardo Costas és catedràtic de Genètica de la UCM. ACADÈMIC CORRESPONENT DE LA REIAL ACADÈMIA NACIONAL DE FARMÀCIA

Et pot interessar: ¿Puc canviar de vacuna per a les dosis de reforç contra la Covid?

Notícies relacionades

Et pot interessar: Una PCR ‘made in Spain’ elimina els falsos positius per coronavirus

Et pot interessar: Evusheld, el medicament d’AstraZeneca per prevenir la Covid-19, ja està a l’EMA