El coronavirus SARS-CoV-2 està atacant molts més òrgans dels que es pensava

Mentre al nostre entorn es relaxen les quarantenes, les xifres de nous contagiats arriben als màxims de tota la pandèmia. Avui es contagia més d’una persona per segon. I les conseqüències del coronavirus SARS-CoV-2 encara són un misteri.

Es tendeix a pensar que el SARS-CoV-2 és un virus respiratori que en la majoria dels casos simplement produeix una malaltia lleu de vies respiratòries altes (especialment amb la variant òmicron) i que només en els casos més greus acaba en una pneumònia bilateral.

Sens dubte és així, però aquest coronavirus pot tenir moltíssims més efectes sobre la nostra salut.

Et pot interessar: ¿Què he de fer si soc positiu o contacte estret? ¿Quan he de repetir el test d’antígens?

El coronavirus SARS.CoV-2 està atacant més parts del cos

Hi ha nombrosos casos clínics publicats en revistes mèdiques prestigioses demostrant que el SARS-CoV-2 afecta altres òrgans incloent-hi:

– cervell,

– ull,

– oïda,

– pàncrees,

– ronyons,

– tracte gastrointestinal,

– cor

– i sistema vascular.

També es donen cada vegada més casos de síndromes complexes, com la covid persistent o diverses alteracions neurològiques.

Et pot interessar: ¿Quin mascaretes hem d’utilitzar en aquesta nova onada? ¿I si les FFP2 m’ofeguen?

Hi ha almenys quatre evidències que afecta més òrgans

En aquests moments ja tenim almenys quatre tipus d’evidències diferents i rigoroses que el coronavirus SARS-CoV-2 afecta una llarga sèrie d’òrgans.

– Moltes es recullen d’estudis realitzats en persones que han tingut la covid-19 i l’han superat.

– D’altres provenen de necròpsies efectuades en morts per la malaltia.

Primera evidència: SARS-CoV-2 dins dels òrgans

La primera d’aquestes evidències no pot ser més rigorosa. Consisteix a detectar el SARS-CoV-2 directament dins dels òrgans.

A més de les cèl·lules de mucoses de vies altes, epitelis bronquials i cèl·lules pulmonars, ja s’han trobat virus SARS-CoV-2:

– a l’interior del cervell,

– als ulls

– a les orelles,

– al pàncrees,

– al tracte gastrointestinal

– i al sistema vascular.

És una prova que el SARS-CoV-2 pot infectar aquests òrgans.

Et pot interessar: He donat positiu en un test d’antígens. ¿Què he de fer?

La segona evidència és una prova molecular

Aquesta segona evidència consisteix a trobar en cèl·lules de diferents òrgans els receptors moleculars (com ara l’ACE2 i el TMPRSS2) gràcies als quals el SARS-CoV-2 pot penetrar dins seu.

Concretament, s’han trobat aquests receptors ACE2 i TMPRSS2, a més de les cèl·lules del sistema respiratori, que són les típiques dianes de la covid-19,

– en neurones cerebrals,

– en neurones olfactòries,

– en cèl·lules de la retina,

– en diversos tipus de cèl·lules de l’oïda,

– en cèl·lules cardíaques,

– en cèl·lules pancreàtiques,

– en cèl·lules renals

– i en diverses línies cel·lulars del sistema digestiu i circulatori.

La tercera evidència, al laboratori

Aquesta tercera evidència consisteix a comprovar que el coronavirus SARS-CoV-2 infecta i destrueix cèl·lules humanes en cultius de laboratori.

A més de les diverses línies cel·lulars de mucosa respiratòria, cèl·lules d’epiteli bronquial i cèl·lules pulmonars, el coronavirus també creix fàcilment i destrueix amb rapidesa línies cel·lulars de cor, pàncrees i diversos tipus de cèl·lules vasculars.

La quarta evidència, de pràctica mèdica

La quarta evidència és menys de laboratori i més de pràctica mèdica.

Consisteix en una sèrie de senyals i símptomes clínics associats al funcionament de diversos òrgans.

Així, nombrosos pacients de covid-19, a més de tenir els clàssics símptomes respiratoris de la malaltia, acaben tenint:

– dolor i picor ocular,

– hipersensibilitat a la llum,

– una significativa pèrdua d’audició, acúfens i vertigen.

– També s’han trobat greus alteracions en enzims renals i disfuncions renals greus.

Una molt àmplia llista de problemes reals que porta la covid

Altres pacients de covid han desenvolupat miocardis i fallides cardíaques, palpitacions i arrítmies i dolor toràcic.

Molts dels qui van tenir la malaltia han desenvolupat pancreatitis

I en pacients amb diabetis s’han donat casos d’hiperglucèmies greus.

També diversos malalts de covid han acabat tenint fallades renals de divers tipus.

Trastorns digestius com nàusees, pèrdua de gana, diarrees persistents o bloquejos intestinals són especialment freqüents entre persones que han tingut la covid-19.

Preocupen especialment els problemes vasculars associats a la covid-19, especialment trombes de diversa mida als vasos sanguinis de diversos òrgans, que són entre els mecanismes que provoquen diversos danys generalitzats de la malaltia a tot el cos.

Un cas especialment preocupant és el dels diversos danys cerebrals associats a moltes persones que han tingut aquesta malaltia.

En aquest sentit els problemes neurològics deguts a la covid inclouen des de les típiques pèrdues de l’olfacte i el gust, fins a vessaments cerebrals, passant per mals de cap i encefalitis.

També s’observa un creixent augment de persones que estan tenint una sèrie de problemes cognitius com ara confusió, dificultat per concentrar-se i pèrdua de memòria.

Així mateix s’han notificat símptomes psiquiàtrics molt problemàtics com ara depressió, ansietat i fins i tot psicosi.

Una capacitat d’adaptació molt nociva

Darrere d’aquesta facilitat per afectar un nombre tan gran de tipus cel·lulars diferents i diferents òrgans hi podria haver l’enorme facilitat d’adaptació del coronavirus SARS-CoV-2.

Aquest coronavirus ha demostrat tenir una capacitat d’adaptació sorprenent, i és capaç de fer el salt d’animals a humans, així com des dels éssers humans a espècies animals molt diferents.

Així que res fa pensar que no tingui la capacitat per fer el salt des d’uns tipus cel·lulars humans als altres.

I encara no sabem quines seqüeles pot deixar

Encara és ben aviat per conèixer quines seran les seqüeles permanents que la infecció pel SARS-CoV-2 deixarà en desenes de milers de persones.

Però la gran majoria dels qui acaben tenint totes aquestes diferents malalties com a conseqüència d’haver-se contagiat del SARS-CoV-2 tenen una característica comuna: no estaven vacunats.

En les persones no vacunades el virus troba molta més facilitat per disseminar-se pel cos al no tenir anticossos a la sang.

Notícies relacionades

Molta gent es va contagiar de la covid-19 abans que s’haguessin desenvolupat les vacunes. Però molts d’altres tindran, probablement de per vida, seqüeles molt greus de la malaltia per la seva desencertada decisió de no vacunar-se.

¿Val la pena córrer aquest risc?

Inicia sessió 0 Comentaris