Deu hàbits nefastos per al nostre cervell

El cervell és el nostre òrgan principal i l’encarregat de controlar i coordinar totes les funcions del cos humà. Sovint, pot sorgir la falsa sensació que no podem fer res percuidar-lo i frenar-ne el deteriorament. Sabem que fumar afecta negativament el pulmó o que el consum d’alcohol perjudica el ronyó. Però ¿què passa amb el nostre cervell?

Avui dia el cervell continua sent un misteri per a la ciència per la complexitat del seu funcionament i composició. S’estima que conté al voltant de 86.000 milions de neurones, cada unes de les quals pot formar connexions amb milers d’altres neurones. 

El que sí que se sap és que és un òrgan altament plàstic, cosa que significa que pot canviar i adaptar-se al llarg de la vida. Per tant, quan ens preocupem de la nostra aparença física i adoptem hàbits saludables, no només estem millorant la salut física, sinó també el bon estat del cervell. 

Notícies relacionades

¿Per què pica al coll l’oli d’oliva verge extra? La teva salut et dona la resposta

SanaMent i la salut mental

De la mateixa manera que els bons hàbits milloren el funcionament i la salut del cervell, n’hi ha alguns que el perjudiquen. Aquí t’expliquem els 10 hàbits que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que poden causar greus conseqüències negatives per al cervell:

1. Consumir grans quantitats de sucres. No és cap misteri que portar una dieta poc saludable és negatiu per al cos, però ho és també per al cervell. L’excés de sucre pot causar una inflamació crònica de l’òrgan, i afectar la seva funció cognitiva relacionada amb la memòria i la concentració.

2. No esmorzar. Molts nutricionistes i professionals apunten que el primer menjar del dia és el més important. Si no ingereixes res al matí, el cervell no podrà funcionar correctament i pots propiciar el desenvolupament de malalties com ara obesitat, colesterol alt i diabetis.

3. Fumar. No és només perjudicial per als pulmons, sinó que també té un greu efecte negatiu per al cervell, ja que les substàncies tòxiques del tabac redueixen la quantitat d’oxigen que hi arriba. A més, diversos estudis han demostrat una associació entre el consum de tabac i un risc més gran de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demència.

4. La sobreexposició a àmbits contaminants. L’efecte que té respirar constantment substàncies tòxiques de l’ambient pot produir un impacte similar al del tabac.

5. No dormir prou. L’efecte de no descansar bé no és només el cansament físic. És més, aquest cansament és la conseqüència de la mort de les cèl·lules cerebrals, que no poden portar a terme el seu procés metabòlic.

6. Menjar en excés. De la mateixa manera que no esmorzar (i no menjar en general) té un impacte negatiu al nostre òrgan central, fer-ho en excés també és dolent. L’acumulació de substàncies residuals en forma de greixos fa que s’endureixin les artèries cerebrals, cosa que afecta el seu funcionament.

7. El consum d’alcohol. Ingerir desproporcionadament i de forma regular alcohol afecta també el cervell. L’alcoholisme mata neurones i redueix la velocitat amb què es transmeten els impulsos nerviosos.

8. L’estrès i la violència. La situació d’estrès prolongada provoca reaccions en el sistema nerviós, com la reducció de la capacitat mental. També suposa un augment del risc de tenir un accident cerebrovascular i atacs cardíacs. Respecte a la violència, un estudi de la Universitat de Londres va trobar que el cervell dels nens maltractats aprèn a protegir-se i es torna hipervigilant, mirant de trobar gairebé de manera contínua signes potencialment perillosos o amenaçadors. L’activació cerebral tan gran i tan constant provoca un ampli desgast emocional i cognitiu difícil de controlar al llarg de la vida.

9. No fer activitat física. Això envelleix exponencialment el cervell, fet que augmenta el risc de tenir alguna malaltia cerebral.

10. La falta d’estímuls mentals. De la mateixa manera que la falta d’exercici és perjudicial per a l’òrgan, no exercitar el cervell (llegint o fent qualsevol activitat que et mantingui concentrat) té conseqüències fatals per a la seva salut.

Quan alguna cosa falla en el nostre organisme, el cervell és l’encarregat de coordinar els processos que donen resposta al nostre malestar. El procés de cicatrització en una ferida o l’enviament de glòbuls blancs als focus d’infecció del cos són només alguns exemples que neixen al cap. Si el cervell cuida tot això, ¿qui cuida el nostre cervell?