Recerca científica
Es busquen pacients sans per investigar malalties i trastorns infantils
«Hi ha qui s’hi apunta per pura curiositat, qui es presta a col·laborar-hi perquè té algun familiar afectat o qui simplement aplica la filosofia de l’‘avui per tu, demà per mi’ perquè entén que algun dia la ‘loteria’ de les malalties pot caure a prop», explica amb tarannà didàctic la doctora Ester Camprodon Rosanas, cap de l’àrea de salut mental de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i coordinadora d’un dels molts estudis en els quals, ara com ara, s’estan reclutant pacients sans per ajudar a entendre més i millor algunes malalties que afecten els infants. «Per sort, cada vegada hi ha més gent que entén la importància de col·laborar en projectes de recerca», afegeix la doctora.
Segons expliquen els experts, la recerca de voluntaris sans és un pas clau per entendre tota mena de malalties i afectacions. I el motiu és fàcil. «Quan volem entendre millor una malaltia necessitem, d’una banda, estudiar grups de pacients afectats i, d’altra banda, comparar-ne els resultats amb grups d’individus sans. Només així podem veure quin tipus de característiques tenen en comú les persones malaltes i avançar en la recerca de tractaments», comenta la investigadora Cristina Jou, també de l’equip del Sant Joan de Déu en una entrevista amb EL PERIÓDICO.
«Necessitem entre vint i trenta voluntaris per projecte que es prestin a col·laborar en aquests estudis»
En aquests moments, aquest hospital pediàtric amb seu a Barcelona manté oberts una desena de projectes de recerca per indagar, per exemple, en les causes de l’autisme, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i la psicosi infantil. I en tots aquests casos, la comunitat científica i mèdica demana la col·laboració d’infants sans per entendre millor aquestes patologies que afecten persones de la seva mateixa edat. «Necessitem entre 20 i 30 voluntaris per projecte que es prestin a col·laborar en aquests estudis. Aquesta petita mostra de solidaritat podria canviar la vida a aquests nens malalts», afegeix Camprodon.
👩🔬 El proyecto EMARS analizará 3 grupos de niños y adolescentes, un primer con 𝗿𝗶𝗲𝘀𝗴𝗼 𝗱𝗲 𝗽𝘀𝗶𝗰𝗼𝘀𝗶𝘀, un segundo que haya padecido estrés intrauterino y un tercer 𝗴𝗿𝘂𝗽𝗼 𝗰𝗼𝗻𝘁𝗿𝗼𝗹
— Institut de Recerca Sant Joan de Déu (@IRSJD_info) 12 de julio de 2023
📝¿Quieres saber cómo formar parte del grupo control? https://t.co/UvG5Iw5mfX pic.twitter.com/E9rUXikWqE
¿Com s’hi pot col·laborar?
Col·laborar en aquest tipus de projectes d’investigació és tan fàcil com, per exemple, accedir a donar els excedents de sang que s’extreuen en les analítiques. O els excedents de qualsevol operació. O accedir a compartir els resultats de proves rutinàries com, per exemple, un encefalograma. «En la majoria de casos són els mateixos doctors els que plantegen a les famílies la possibilitat de participar en aquest tipus d’estudis. En ocasions, només fa falta donar «excedents» i en d’altres, en canvi, es necessita anar un pas més enllà i demanar una col·laboració més activa», comenta Esther Via Virgili, especialista de la unitat de salut mental i coordinadora d’un d’aquests projectes de recerca.
Segons expliquen les especialistes d’aquest hospital, en alguns estudis es demana als voluntaris sans que facin tests cognitius, avaluacions neuropsicològiques i fins i tot algunes proves mèdiques senzilles com una ressonància magnètica. També hi ha casos en els quals es demana que registrin la seva dieta i l’activitat física que fan durant diversos dies o que portin el recompte de les hores de descans durant un període. «Hi ha molts nens que hi accedeixen a participar perquè simplement els agrada la idea de poder fer ciència, d’altres que s’ho prenen gairebé com un joc i també hi ha els que s’entusiasmen amb poder ajudar nens malalts», explica Camprodon.
En alguns casos, participar en aquests estudis és tan fàcil com donar excedents d’analítiques o fer tests cognitius
En els últims anys, les doctores Camprodon i Via han viatjat a diverses escoles catalanes per explicar aquest tipus de projectes i, en molts casos, han sortit de les aules amb diversos nens i nenes que, avalats per les seves famílies, s’han prestat a participar en aquest tipus d’estudis. Aquesta mateixa crida també es replica en la pàgina web i a les xarxes socials de l’hospital, en què qualsevol pot consultar els projectes de recerca actius i les maneres de col·laborar-hi. «Al final es tracta d’una cosa molt senzilla que als nens sans i a les seves famílies amb prou feines els portarà temps i, en canvi, per als nens malalts podria marcar una gran diferència», comenta Via.
👶 ¿Sabías que los niños con #TEA i #TDAH presentan alteraciones en el reloj interno? Estos ⏰ regulan el ritmo del sueño, la temperatura o la presión. Si conocemos como funciona podemos mejorar su calidad de vida
— Institut de Recerca Sant Joan de Déu (@IRSJD_info) 20 de julio de 2023
➡️¿Quieres participar en nuestro estudio? https://t.co/FRdPwrKjBr pic.twitter.com/iTczoPg09Z
Avanços científics
Notícies relacionadesEls estudis amb voluntaris sans ja han donat lloc a grans avenços científics que, algun dia, podrien aplanar el camí per trobar una cura per a moltes malalties. En el mateix Sant Joan de Déu, per exemple, s’està intentant dissenyar un tractament per a la síndrome de Sanfilippo (un trastorn metabòlic rar) testant com reaccionen diferents proteïnes en mostres d’infants malalts i sans. «La comparació d’aquests dos grups és el que realment ens permet entendre l’eficàcia de diferents tractaments en nens malalts. És un pas fonamental de la recerca», comenta Jou.
«Cada gra de sorra és clau per entendre millor aquestes malalties, ajudar les persones afectades i acostar-nos a una cura»
El Sant Joan de Déu és un dels molts centres que estan reclutant pacients sans per col·laborar en projectes de recerca, però no n’és l’únic. En aquests moments, gran part dels grans hospitals catalans compten amb projectes similars en els quals també es necessiten voluntaris sans per entendre millor l’origen i la cura d’algunes malalties. Hi ha projectes centrats en la recerca de la migranya, de la síndrome de l’ovari poliquístic i de la incidència de diferents tipus de càncer. «És important contribuir amb aquest tipus d’iniciatives perquè cada gra de sorra és clau per entendre millor aquestes malalties, ajudar les persones afectades i acostar-nos a una cura», reflexiona Camprodon.
