El ‘calvari’ dels pacients amb covid persistent, cinc anys després: «Moltes persones posen en dubte el nostre sofriment»

El cas de la Maria Jesús no és únic. Es va infectar de covid-19 en tres ocasions el 2021, i en una va passar setmanes a la unitat de cures intensives. Un malson que, gairebé quatre anys després del seu ingrés hospitalari, persisteix.

Des d’aleshores, continua patint els símptomes de la malaltia, mal de cap, marejos, alteracions del gust i de l’olfacte i dolors musculars. I cap especialista troba la solució.

Aquest divendres vinent es compleixen cinc anys de la detecció a Espanya del primer cas de coronavirus. Va ser el 31 de gener del 2020, a la segona illa més petita de les Canàries, La Gomera. Un turista alemany, que va estar en contacte amb un malalt al seu país d’origen, va posar en alerta les autoritats sanitàries. 

Des d’aquell moment va començar un degoteig incessant de contagis. Tot i que les dades no són del tot clares, més de 13 milions d’espanyols s’han infec tat amb el SARS-CoV-2 des de l’inici de la pandèmia fins ara. 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix la covid persistent com a «condició postcovid-19». Aquesta nova malaltia sorgida arran de la pandèmia va ser el «detonant» de l’acomiadat de la María Jesús. Amb 55 anys, la seva empresa li va comunicar el cessament laboral per «baix rendiment» a la feina. 

I és que la majoria dels malalts coincideixen que es minimitzen els símptomes i que no els hi diagnostiquen adequadament. «Moltes persones arriben a posar en dubte el nostre sofriment», reconeix a aquest diari.

No hi ha cap registre oficial de pacients amb covid persistent, però s’estima que més de dos milions d’espanyols arrosseguen símptomes mesos després de passar la malaltia. L’Ángel té 59 anys i viu a Fuenlabrada (Madrid).

Treballava pintant cases, però les seqüeles de la malaltia l’han obligat a donar-se de baixa com a autònom. «Fa gairebé cinc anys que encara no he recuperat l’olfacte ni el gust».

Una ‘nova’ malaltia que necessita més recerca

Els pacients reclamen més recerca per posar fi a un malson que fa anys que suporten. La María Jesús està en tractament psicològic per poder suportar de la millor manera possible la llista gairebé infinita de símptomes associats a la covid-19.

«Em diuen que he d’aprendre a viure amb la situació de la millor manera possible, ja que no hi ha una cura definitiva», ens explica en una conversa telefònica. 

El doctor Luis Tejedor, cap del Servei de Medicina Interna i Geriatria de l’Hospital Universitari Vithas Madrid Arturo Soria, explica a ‘Guías de Salud’ que, «tot i que encara no hi ha un consens absolut sobre la seva definició, cada vegada més estudis coincideixen a reconèixer-la com una entitat clínica diferenciada, amb múltiples manifestacions que varien de persona a persona».

Des de la perspectiva de la pràctica clínica, «molts pacients amb aquestes seqüeles sí que compleixen criteris per considerar-la una nova malaltia o, almenys, una síndrome clínica específica que requereix un abordatge multidisciplinari».

S’han descrit símptomes com fatiga extrema, dificultat respiratòria, dolor articular i alteracions cognitives (el que alguns pacients anomenen «boira mental»), com assenyala l’Ángel, que, malgrat tenir seguiment de Medicina Interna al seu hospital de referència «i amb totes les analítiques bé, no aconsegueixo recuperar-me del coronavirus».

Factors de risc per desenvolupar covid persistent

Tot i que encara no s’han establert factors de risc definitius per a la covid persistent, diversos estudis han observat certs patrons.

«La gravetat de la infecció inicial hi podria influir: les persones que van estar hospitalitzades o amb complicacions respiratòries severes poden mostrar més probabilitats de presentar seqüeles prolongades», destaca el doctor Tejedor.

Així mateix, alguns treballs apunten a la presència de:

• Obesitat

No obstant, «encara falta més evidència per confirmar aquestes correlacions de manera concloent».

¿Hi ha esperança per als pacients amb covid persistent?

En l’actualitat no hi ha cap tractament efectiu per a la covid persistent. Com destaca l’especialista, l’abordatge acostuma a ser «individualitzat i multidisciplinari, centrat a alleujar els símptomes predominants en cada pacient: per exemple, rehabilitació respiratòria en casos de dispnea, teràpia física per a la fatiga o el dolor muscular i, de vegades, suport psicològic per manejar l’impacte emocional i cognitiu».

No obstant, «s’estan duent a terme assajos clínics per avaluar l’eficàcia d’alguns fàrmacs antiinflamatoris o immunomoduladors, però, de moment, les recomanacions més sòlides es basen en la rehabilitació integral, la bona higiene del son, el control de comorbiditats i el seguiment per part d’un equip interdisciplinari».

Notícies relacionades

¿Per què pica al coll l’oli d’oliva verge extra? La teva salut et dona la resposta

SanaMent i la salut mental

El doctor recalca que «es necessita més reconeixement de la síndrome en l’àmbit sanitari i institucional per assegurar que els pacients rebin l’atenció i el suport adequats».

Això implica, diu, formar equips multidisciplinaris (metges internistes, pneumòlegs, rehabilitadors, psicòlegs, etc.) i establir protocols de seguiment a llarg termini.