296.103 nous casos de càncer el 2025: més tumors de pulmó en dones i menys de bufeta en homes

El nombre de càncers diagnosticats a Espanya durant el 2025 arribarà els 296.103 casos, cosa que suposa un «lleuger» increment del 3,3% en comparació amb les dades del 2024, com ha explicat el doctor César A. Rodríguez, president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

«Hi ha molts factors que porten fins a aquest creixement de diagnòstics, alguns molt lògics per l’augment de la població o l’envelliment», ha remarcat l’especialista durant la presentació d’aquestes dades al Teatre Infanta Isabel de Madrid. Per la seva banda, el doctor Jaume Galceran, president de Redecan, ha aclarit que «el càncer està associat a l’edat, però veiem que hi ha menys casos en homes per la disminució de l’hàbit tabàquic».

Incidència del càncer el 2025

L’informe Les xifres del càncer a Espanya 2025 aporta les últimes dades disponibles subministrades tant per Redecan per a la incidència, la prevalença i la supervivència a Espanya, i l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per a la mortalitat a Espanya, com pel Global Cancer Observatory de l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (IARC) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a diversos indicadors a nivell mundial.

Els càncers més freqüentment diagnosticats a Espanya el 2025 seran, segons recull l’informe, els de còlon i recte (44.573 nous casos), mama (37.682), pulmó (34.506), pròstata (32.188) i bufeta urinària (22.435). Molt per darrere hi ha els limfomes no hodgkinians (10.383), pàncrees (10.338), ronyó (9.774), el melanoma maligne cutani (Melanoma maligne cutani), els càncers de cavitat oral i faringe (7.446), i de cos uterí (7.446), i de cos uterí (7.428), estómac (7.136) i fetge (6.800).

Per sexe, en els homes, igual com el 2024, seran majoritaris els de pròstata (32.188), còlon i recte (27.224), pulmó (23.442) i bufeta urinària (18.281). I, en les dones, els de mama (37.682) i els de còlon i recte (17.349). En aquest últim col·lectiu, el càncer de pulmó (11.064) es manté com a tercer tumor més incident des del 2019 per l’augment del consum de tabac entre les dones a partir dels anys 70.

A més dels factors ja comentats, hi ha altres «evitables, com el tabac, l’alcohol, la contaminació, l’obesitat i el sedentarisme, i la detecció precoç en alguns tipus de càncer com el colorectal, i els de mama, cèrvix o pròstata», ha remarcat el doctor Galceran.

A més, s’aprecia un clar descens de càncer de pulmó i bufeta urinària en homes a causa de la reducció de l’hàbit tabàquic, mentre que en dones la incidència de càncer de pulmó és 2,4 vegades superior el 2025 que el 2006. Malgrat tot, i segons dades de l’INE, encara el 14,9% de les dones i el 20,2% dels homes fumen diàriament.

Per això, juntament amb el període de latència entre l’exposició al tabac i l’aparició del tumor, les incidències dels càncers relacionats amb el tabac «són encara molt superiors en els homes». No obstant, és molt probable que la incidència d’aquests càncers en les dones continuï incrementant-se en els pròxims anys.

L’esport, clau per evitar el càncer

L’exercici físic és un pilar «fonamental» en l’estil de vida saludable. Segons els experts, s’estima que fer esport de manera regular podria reduir fins a un 30% el risc de càncer de mama, còlon, bufeta, endometri, esòfag i estómac.

I també disminuir en un 20% el risc de mortalitat en tots els tipus de càncer. Però no només té una relació íntima per «allunyar» els tumors, sinó que està demostrat que millora la qualitat de vida i redueix els efectes secundaris dels tractaments oncològics.

Quant a la supervivència a cinc anys del diagnòstic (en pacients entre el 2008 i el 2013), a Espanya de 55,3% en els homes i 61,7% en les dones. Aquesta diferència es deu principalment al fet que determinats tumors són més freqüents en un sexe que en d’altres.

Va ser del 90% en els càncers de pròstata i de testicle, i de 86% en el de tiroide, mentre que va ser del 7% en el càncer de pàncrees, del 12% en el de pulmó, 13% en el d’esòfag i 18% en el de fetge.

També augmenta la mortalitat

Com passa amb els casos, també s’espera un increment de la mortalitat en els pròxims anys. S’estudia la xifra de més de 18,3 milions de persones el 2050. Al nostre país, es passarà de 115.000 a 181.000 el 2050.

Els càncers responsables del major nombre de morts a nivell mundial van ser el de pulmó (18,8% del total de morts per càncer), el colorectal (9,3%), l’hepàtic (7,8%), el de mama (6,9%) i el d’estómac (6,8%).

A Espanya, l’INE ha publicat les dades de mortalitat de l’any 2023 amb 436.124 defuncions, gairebé 30.000 menys que l’any anterior.

Els tumors van ser responsables de més d’un quart de les morts a Espanya (26,5% de les morts, 115.899), equiparant-se, per primera vegada, amb les malalties del sistema circulatori com a primera causa de mort a Espanya el 2023. El nombre de morts per càncer ha continuat incrementant-se en aquests últims anys, amb 1.000 morts més per càncer a Espanya que l’any 2022.

«La paraula ‘càncer’ espanta»

«El primer que em va passar pel cap va ser que era tot un món que em queia en aquell moment. És una paraula que espanta molt, certament, perquè el càncer està molt estigmatitzat», ha narrat Cruz, supervivent de càncer de mama durant la presentació de Les xifres del càncer a Espanya el 2025

Però, «per sort, el pronòstic que tenen ara molts tipus de càncer, com el que jo he tingut, és bo. Abans, el diagnòstic de càncer era gairebé una sentència de mort», ha matisat.

Notícies relacionades

El ‘calvari’ dels pacients amb covid persistent, cinc anys després: «Moltes persones posen en dubte el nostre sofriment»

¿Per què pica al coll l’oli d’oliva verge extra? La teva salut et dona la resposta

Sobre la seva experiència, ho recorda com «si fos una pel·lícula». «Em sentia com si estigués fora de l’escena, observant. Recordo que en l’«escenari» hi havia tres persones: la meva germana, la meva filla gran i jo. Quan em van dir el diagnòstic a la consulta, crec que vaig estar en xoc. És un moment en què no saps si estàs en un estat de ficció o realitat».

Un dels moments més difícils que recorda «va ser després de la mastectomia. Després de la cirurgia, quan em van posar les pròtesis, em vaig sentir enfonsada. Fins aquell moment havia aguantat dempeus, amb tota l’energia del món, però de sobte vaig caure. Gràcies al suport de la meva família, els meus amics i, també, a l’esport, vaig aconseguir aixecar-me i seguir endavant», ha remarcat.