¿Per què estan augmentant els casos de càncer entre els joves, sobretot de còlon i pàncrees?

Aquest 2025 es diagnosticaran 296.103 casos de càncer, segons les estimacions de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). Els tumors de còlon i recte (44.573) seran els més freqüents, seguits del càncer de mama (37.682), pulmó (34.506), pròstata (32.188) i bufeta (22.435).

Cada any hi ha més diagnòstics (es preveu un 3,3% més que el 2024), però els oncòlegs es pregunten per què estan augmentant els casos en la població jove, especialment tumors gastrointestinals, de còlon i pàncrees. És tota una incògnita, ja que un dels principals factors de risc del càncer, és l’edat.

Aquest dimarts, 4 de febrer, se celebra el Dia Mundial contra el Càncer, aquest any amb el lema «Units per l'únic», en què es pretén col·locar els pacients en el centre d’atenció.

La doctora Isabel Echavarría, oncòloga mèdica de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, explica a aquest diari que en desconeixen les causes exactes. Tot indica a un canvi «en l’estil de vida occidental, canvis en els patrons dietètics (més allunyats de la dieta mediterrània), sedentarisme, obesitat i sobrepès».

Els càncers de la «gent gran» ara també afecten els joves

La secretària científica de la SEOM ens explica que «sí que sembla que s’està incrementant el nombre de casos de càncer en població jove». No obstant, a Espanya «encara no disposem de dades oficials sobre això».

En càncer de mama, l’edat mitjana de diagnòstic és als 62anys, s’està veient en dones més joves. Les raons que expliquen el descens de l’edat són «els canvis en els hàbits reproductius, amb un menor nombre de fills, edat més tardana del primer embaràs i menor lactància materna».

En d’altres com el càncer de tiroide (un dels tumors amb el diagnòstic més primerenc, sobre els 37 anys) «sí que es podria deure a un sobrediagnòstic i no a un increment real» en la incidència d’aquest tipus de tumor.

Per la seva banda, el doctor Jaume Galceran, president de REDECAN, puntualitza que «alguns són tumors petits» i asimptomàtics, que «mai donarien la cara» ni haurien «causat problemes mèdics», però que ara es detecten per troballes incicidentals a partir de proves d’imatge amb tecnologia avançada.

Aquest «fenomen» s’està produint en altres països, per la qual cosa s’està «estudiant» fins a quin punt es replica també al nostre país. «Els potencials factors de risc s’han instaurat de manera més tardana a Espanya que en altres països i, per tant, a causa del període de latència, encara no en veiem l’efecte».

És difícil determinar quina exposició a un factor de risc és responsable de l’increment de la incidència de càncer en adults joves, si bé «és plausible que una exposició precoç a certs factors de risc, com l’obesitat, dieta inadequada rica en ultraprocessats i pobre en fruita i verdura… pugui ser responsable d’aquest increment en els casos de càncer en joves», recalca l’oncòloga.

L’impacte de la contaminació en la salut dels joves: ¿està causant més càncer?

La contaminació ambiental «podria associar-se amb un risc més elevat de càncer de pulmó, independentment de l’hàbit tabàquic». És important aclarir que «proporcionalment és responsable d’un percentatge de casos molt baixos en comparació amb el tabac».

La doctora Echavarría assenyala que determinar l’impacte d’exposicions ambientals o substàncies químiques en el risc de càncer és difícil d’estimar, ja que es necessiten grans estudis.

Hi ha un període de latència prolongat entre l’exposició i el desenvolupament d’un càncer, període en què poden intervenir molts altres factors de risc, cosa que dificulta la interpretació de les dades.

Des de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (REDECAN) estan treballant per determinar la magnitud de l’increment de casos de càncer en adults joves.

¿S’hauria de rebaixar l’edat del cribratge en càncer?

És cert que la incidència del càncer en aquest grup d’edat està augmentant, «es podria plantejar avançar els programes de cribratge», però «s’ha de demostrar en assajos clínics» que demostrin una reducció de la mortalitat amb la realització de proves de diagnòstic precoç.

Aquestes proves no estan exemptes de riscos: complicacions, falsos positius amb intervencions innecessàries… En certs casos, les tècniques convencionals poden no ser adequades per a la població més jove, com passa amb la mamografia en dones joves.

«Pel que fa al cribratge de càncer de mama, ha demostrat reduir la mortalitat entre els 50 i 69 anys, i mostra una tendència a la baixa de la mortalitat amb el cribratge mamogràfic en les dones de 39-49 anys, tot i que els resultats no són concloents», remarca l’especialista.

Amb aquestes dades, la Unió Europea recomana incloure les dones de 45-49. Es tracta d’una recomanació no vinculant i amb un grau d’evidència moderat. Moltes comunitats autònomes estan ampliant el rang d’edat inclòs en els programes de cribratge a poblacions des dels 45 anys. 

Impacte dels tractaments oncològics en persones joves

En els pacients amb càncer en general, i especialment en els joves, «hem de buscar el tractament més eficaç per aconseguir la supervivència i evitar al màxim efectes secundaris que puguin condicionar la qualitat de vida dels supervivents en càncer».

En la població jove hi ha certs factors afegits que cal tenir en compte a l’hora de planificar el tractament, com pot ser el tema de preservar la fertilitat, i valorar la possibilitat d’embarassos futurs en les dones joves.

«En aquesta població jove és especialment important evitar efectes secundaris a llarg termini, i evitar que el diagnòstic d’un càncer en la infància o joventut generi problemes de salut en el futur», exposa.

Notícies relacionades

296.103 nous casos de càncer el 2025: més tumors de pulmó en dones i menys de bufeta en homes

El ‘calvari’ dels pacients amb covid persistent, cinc anys després: «Moltes persones posen en dubte el nostre sofriment»

A més, «és essencial atendre les seqüeles emocionals i psicològiques del diagnòstic d’un càncer, i evitar discriminacions a l’hora de contractar assegurances, hipoteques o altres productes financers. Per això s’ha desenvolupat la llei que regula el dret a l’oblit oncològic».

El que sabem amb certesa és que és fonamental fomentar un estil de vida saludable, evitar hàbits tòxics com el tabac i l’alcohol, i mantenir una dieta equilibrada i practicar exercici físic amb la finalitat d’evitar nous tumors, recaigudes o complicacions.