El teu melic pot ser un focus d’infeccions i així l’has de netejar per evitar malalties

Els melics, amb plecs, són propensos a acumular brutícia i generar bacteris que poden produir mala olor i infeccions. La dutxa és un element fonamental de la nostra higiene diària, però hi ha una petita zona del nostre cos que necessita una atenció especial i que sovint oblidem de netejar adequadament: el melic.

Tot i que no hi ha consens sobre si és millor dutxar-se al matí o a la nit, el que sí que és clar —i així ho recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS)— és que les dutxes no haurien de durar més de cinc minuts. I no només per una qüestió d’estalvi d’aigua i sostenibilitat (especialment ara que es parla de sequera), sinó perquè si allarguem el temps sota l’aigua, podem eliminar de manera inconscient bacteris i microorganismes necessaris que protegeixen la pell.

Com a conseqüència, podem patir episodis de pell seca, amb irritació i, sobretot, picor. Pel que fa al gel de bany, es recomana utilitzar sabó neutre i sense perfum.

Per tant, les dutxes han de ser curtes i amb aigua tèbia (l’aigua calenta pot provocar amb el temps enrogiment i dermatitis atòpica) i, com destaca l’OMS, cal incidir en quatre zones fonamentals que generen mala olor:

• Aixelles

• Genitals

• Peus

• Engonals

Però, com dèiem al principi, hi ha una part del cos que sovint passem per alt: el melic, una cicatriu que es forma després de tallar el cordó umbilical i que avui en dia també s’utilitza per fer laparoscòpies.

Per què fa mala olor el meu melic?

La majoria de nosaltres no hi parem gaire atenció, fet que pot provocar mala olor a causa de la brutícia, la suor i les bacteris acumulades.

De fet, s’hi han identificat més de 67 tipus diferents de bacteris i gèrmens.

Els experts recomanen no ignorar la mala olor del melic, ja que pot ser un símptoma d’algunes malalties com:

• Candidiasi cutània: Infecció causada pel fong Càndida. Surt en zones humides com el melic, amb una erupció vermella intensa, sovint amb estries, picor intensa i cremor. Es tracta amb medicació antifúngica tòpica o oral.

• Onfalitis: Infecció del melic i els teixits del voltant. És habitual en nadons la primera setmana de vida, però pot afectar adults si no es manté una bona higiene. Provoca mala olor, enrogiment i fins i tot dolor.

• Segons un estudi liderat pel doctor Federico Ochando Cerdán, aquesta infecció sol ser localitzada, d’evolució ràpida i crònica, i sovint està relacionada amb una higiene deficient del melic. El tractament inclou una bona neteja i antibiòtics si hi ha afectació sistèmica.

Altres causes poden ser:

• Ferides o hematomes dins o al voltant del melic

• Acumulació de suor i/o brutícia

Símptomes d’infecció al melic

• Crostes al melic (no són normals)

• Pell enrogida

• Mala olor

• Inflor

• Picor

• Secrecions (groga, verda o fosca)

• Dolor persistent (sobretot si tens un pírcing)

• Butllofes

Notícies relacionades

Ictus: símptomes de l’accident cerebrovascular que ha causat la mort del papa Francesc

Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població

Segons el doctor Karan Rajan (NHS, Regne Unit), “en tots els orificis del cos es poden acumular suor, cèl·lules mortes, olis, teixits, bacteris... Si no es renta regularment, aquest material pot endurir-se i formar un onfalòlit (pedra al melic)”.

Com netejar correctament el melic

1. Durant la dutxa, utilitza sabó neutre i aigua tèbia. No cal fregar agressivament, però assegura’t que elimines bé les pelusses i la brutícia acumulada.

2. Si tens un melic profund, potser necessites més atenció: empapa una tovallola petita amb aigua salada (una culleradeta de sal i una tassa d’aigua tèbia), fes un massatge suau dins el melic i esbandeix. Aquest truc també serveix per a persones amb pírcing, però cal repetir-ho diverses vegades al dia per evitar infeccions.

3. Assecat importantíssim: cal assecar bé el melic després. Si queda humit, esdevé un paradís per als fongs, especialment la Càndida. Per això, no s’hi han d’aplicar locions ni cremes hidratants, ja que la humitat afavoreix el creixement de bacteris i fongs.