El poder curatiu de la lectura

Llegir cura? Hem demanat a diverses personalitats, del mon de les lletres i la salut, que ens descriguin perquè sí o perquè no la literatura pot ajudar a superar un malestar emocional. I com llegir els ha canviat la vida. Aquestes son les seves reflexions que, en si mateixes, son ja una recepta, una invitació i un camí. Bona lectura!

Rafael Narbona, escritor y profesor de filosofía

"Las palabras curan. Las palabras son una fuente de vida. Lázaro vuelve a la vida gracias a una palabra. Cuando se agrupan, las palabras se convierten en poemas, libros, relatos. El libro no es un objeto más. Su misión es luchar contra el olvido. Las palabras a veces solo habitan en la memoria, pero su lugar natural está en las bibliotecas. Las bibliotecas no son meros depósitos de saber, sino espacios de encuentro y matrices de vida. Tal vez por eso arden cuando prospera la barbarie. Sin embargo, las palabras permanecen y sanan. Primo Levi nos ha contado que recitar fragmentos de la Comedia de Dante le ayudó a soportar el sufrimiento experimentado en Auschwitz. Las víctimas del Gulag también se refugiaron en la poesía, lo cual demuestra que la palabra no es un lujo, sino un alimento indispensable para la subsistencia.

Personalmente, puedo decir que la palabra me ha rescatado de los peores abismos. Leer y escribir ha sido para mí algo más que una ocupación. La palabra exige esfuerzo, tenacidad, coraje, pero a cambio proporciona esperanza, ternura, clarividencia. Incluso en los autores que expresan dolor y desengaño, hay un pálpito de vida, incitando a combatir el desaliento con la lucidez y la belleza de las palabras. Hermann Hesse sostenía que el mundo sería mejor si hubiera más lectores de Robert Walser. No se equivocaba, pero podemos extender esa

reflexión al milagro de la creación literaria. La palabra no es una simple herramienta, sino el origen del universo como totalidad inteligible. Al principio era la palabra y mientras la palabra perdure, el ser humano podrá observar el porvenir con un saludable optimismo.

Eva Piquer, escriptora i directora de Catorze

No crec que la literatura ens salvi de res. La vida no va de salvar-se, ningú s'acaba salvant. Tampoc crec que la lectura ens curi. En tot cas, la lectura ens acompanya, ens consola, ens interpel·la, ens connecta amb persones d'altres llocs i d'altres temps que posen paraules a ferides similars a les nostres. La lectura no ens cura, però ens abriga una mica, ens serveix de refugi contra la intempèrie moral. La lectura ens protegeix, ens empara quan necessitem que algú o alguna cosa ens sostingui.

El filòsof francès André Comte-Sponville va escriure això: “Tinc tres fills que no només m’importen molt més que tots els llibres, sinó que no em preocupa saber quins llibres llegiran, ni si la lectura serà tan essencial per a ells com ho ha estat per a mi. Naturalment, no vull que siguin analfabets. Jo els he llegit històries, els he comprat llibres, els convido a llegir els llibres que van marcar la meva infància, però no vaig més enllà: és la seva vida, no la meva.”

Estic bastant d'acord amb Comte-Sponville. A mi em costaria viure sense els llibres, però això no vol dir que els llibres siguin imprescindibles per viure. De refugis contra la intempèrie, cadascú acaba trobant els seus, i no seré jo qui digui que el meu abric és millor que el d'un altre. Llegir no ens cura perquè la vida mateixa és una malaltia incurable. Però a mi els llibres em permeten tirar endavant malgrat les ferides.

Xavier Vidal, propietari de les llibreries Nollegiu

No és clar que les lletres curin o sanin. Però el que sí que és clar és que les lletres consolen. I el consol no deixa de ser una sanació en si mateixa. No puc explicar les vegades que en una novel·la, un vers, una escena teatral m'he trobat un amic o una amiga inesperat. També un ésser menyspreable en què em podia reconèixer en alguns traços. Com a lector, hom reconeix el treball de la ficció com a mirall en què, còncau o convex, la deformació de la realitat no és més que la nostra por o el nostre amor exhibit en les formes en què no ens atrevim a manifestar-los.

Això també sana. Saber-se en altres cossos, en altres vímets, en altres pells ens ajuda a recordar que no estem sols al món i que la nostra raó és només nostra perquè l'experiència, el passat i les relacions només ens mostren un espai molt petitó. A la ficció trobem i ens trobem i aprenem a entendre ia entendre'ns. Res més. I ni més ni menys. Aquest és el consol de les lletres. El reconeixement propi en allò aliè. El diàleg amb la ficció ens plasma la realitat (gairebé) completa. Sense aquest consol de les lletres som menys humans.

Claudi Camps, psiquiatra i col·laborador de SanaMent

Sabem que la literatura té un impacte molt significatiu en la salut mental de les persones: Aquest impacte pot estar relacionat amb aspectes bàsics, com reduir l'estrès, submergint-nos en una interessant història que pot ser una forma efectiva de relaxació i desconnexió del dia a dia, cosa que ajuda a reduir l'ansietat, fins i tot donar consol sobre situacions penosa viscudes.

Així, pot significar en algunes persones una forma de teràpia narrativa, permetent a les persones persones explorar i entendre els seus propis pensaments i emocions a través de les històries d'altres, i més si estan escrites per professionals capaços de descriure amb un gran realisme, detall, i precisió, el funcionament de l'ésser humà i com reflexiona i actua davant determinades circumstàncies.

Així, les històries de superació i lluita a la literatura poden inspirar-nos i enfortir la nostra resiliència davant dels desafiaments de la vida. Tot això millora la nostra capacitat per comprendre els altres i això pot ajudar a fomentar l´empatia i millorar les relacions socials. Si a més compartim aquests textos amb altres persones i els analitzem podem fomentar el nostre pensament crític, la reflexió personal i una cosa tan important com la nostra creativitat.

Podem veure, per tant, com la literatura ofereix eines per al benestar emocional, proporcionant una via per a la introspecció, aprenentatge i creixement personal. No podem oblidar altres aspectes com el fet que la lectura estimula el cervell, requereix atenció i concentració, una cosa molt valuosa en aquests temps, ajudant a prevenir el deteriorament cognitiu i les seves conseqüències per a la salut mental.

Però a més la literatura és fonamental per a la formació de qualsevol professional sanitari que vol ajudar altres persones. Art i medicina sempre van anar junts fins que es va tecnificar la professió i el metge va anar allunyant-se del pacient., com diu el professor McFarland, defensor de reintroduir la literatura, l'art i la filosofia en la formació dels professionals, per restaurar l'ànima a la medicina. Com diu el Dr. Joaquim Gea, l'empatia i la humanitat es cultiven, i amb això podem millorar el benestar emocional de les persones.

Ponç Pons, poeta

Sempre he cregut que estaria molt bé que els metges, a més de pastilles, receptessin algunes lectures. Quinze minuts cada dia d’algun estoic, Sèneca, Epictet, Marc Aureli, vint minuts de Montaigne, un llibre com L’home a la recerca de sentit, de Víktor E. Frankl, o altres d’Albert Camus, Ralph Waldo Emerson, Simone Weil, Miguel Torga... No molt de temps, un poc cada dia, i tampoc de pressa, amb velocitat, perquè no es tracta de frissar, sinó de llegir en profunditat, amb calma, reposadament, per descobrir el plaer, la il·luminació  i una certa serenitat.

Hi ha llibres ideals per a cada tipus de persona, obres que poden tenir un efecte sanador, catàrtic, i podrien formar part de la llista de medicaments que recepta la Seguretat Social. Un estudi de la universitat de Yale ha demostrat que les persones que llegeixen algun llibre, encara que només sigui mitja hora cada dia, experimenten millores en la seva salut i viuen més anys. Cada època de la vida exigeix un llibre concret i la sort i la vivesa és poder trobar-lo.

Segur que açò els ajudaria en la seva recuperació i posaria pau i ordre en l’ansiós estrès que patim. Però res de pantalles. Llibres en paper. I com a coadjuvant, començar un petit diari escrit a mà sobre la pròpia existència, els seus problemes quotidians, però també les seves il·lusions. Fins i tot, escoltant les sàvies paraules de Herman Hesse: “Escriure mals poemes dona més felicitat que llegir els més bons”, fer poemes que sens dubte esdevindrien exorcismes contra el mal de viure i el dolor.

Més consol, més defenses

Les paraules tenen poder i així com poden ferir igual que ganivetades, també poden guarir i ajudar a recuperar la salut i les ganes de viure. Hipòcrates ja ho deia i els xamans, amb les seves paraules, curaven cossos i ànimes dels membres de la tribu. La psicologia actual ho confirma. Si a les lletres que curen hi afegim les vitamines de l’art musical, cinematogràfic, pictòric, escultòric..., i un poc d’activitat física, sobretot passejar, obtindrem millors resultats i serà més fàcil equilibrar la salut.

Vivim saturats d’informació que ens sobrepassa i despista de la lectura que cura i genera coneixement i saviesa. Com va dir Pavese: “La literatura és una defensa contra las ofenses de la vida” i hi ha llibres que consolen o ensenyant-nos coses de la vida ens reforcen les defenses immunològiques.

Vint-i-sis lletres d’un abecedari han tingut el gran poder d’humanitzar i culturitzar el món. Convertides en filosofia, literatura, història, ciència..., llegim per viure més vides, per tenir més experiències, per sentir, conèixer, descobrir... i perquè, com escriu Pessoa, no en tenim prou amb la vida. El capellà que surt a Don Quijote diu, referint-se al Tirant lo Blanc: ¡Válgame Dios! - dijo el cura, dando una gran voz -. ¡Que aquí está Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos”.

Notícies relacionades

Els professionals també tenen prejudicis sobre salut mental

Per una investigació amb ànima

Si a un llibre s’hi pot trobar tanta cosa, no està gens malament. La cultura és important perquè els llibres que llegim, la música que escoltam, les pel·lícules que veim, la pintura que admiram... ens conformen com a persones i tenim el que donam.

Un llibre és un amic. El que passa és que per tenir vida, necessita un lector, i ser lector exigeix consciència, esforç, concentració. No llegeix qui pot, sinó qui vol. És una elecció. Un llibre no canviarà el món, però ens pot canviar la vida. Una bona lectura és un massatge al cervell.