Escoltem per respondre, no per comprendre

Des de fa un temps es comença a trencar amb la idea que la salut mental és responsabilitat exclusiva dels i les professionals de la salut mental o que únicament té cabuda en la consulta d’un o una professional de la psicologia.

La salut mental cada vegada més es reconeix com una part essencial de les persones i que s’ha de tenir present en diferents àmbits, entre d’altres els centres educatius. La salut emocional ha irromput amb força en l’entorn educatiu, i en molts casos ha angoixat la comunitat educativa perquè s’ha sentit sobrepassada i amb la sensació de no tenir prou eines ni formació específica en trastorns mentals per poder fer-hi front.

Acompanyar la salut mental en els centres educatius

Davant aquesta sensació d’indefensió per part del cos docent, des del projecte educatiu d’Obertament en aquest últim any hem desenvolupat recursos on fem un recull de bones praxis pel que fa a l’estigma i la discriminació en salut mental en l’àmbit educatiu. En aquests comptem amb la veu d’activistes en primera persona de la nostra entitat i professionals de l’àmbit de l’educació. Aquests posen el focus en l’acompanyament i l’escolta sense judicis de l’alumnat, que és el que reivindiquem sempre des de la nostra entitat; parlar-ne i escoltar.

Per posar-vos alguns exemples que il·lustren la importància de l’acompanyament; la Laia diu Una de les coses que em van ajudar va ser que el meu tutor m’escoltés i no em jutgés i afegeix jo em vaig sentir tranquil·la, cuidada i amb la sensació que tenia un espai segur per parlar. La Maria remarca La millor manera en la qual han tractat el meu trastorn mental, ha sigut de manera més senzilla i és que quan li va explicar a la seva tutora el seu problema Només va dir: “aquesta tutoria només es fa a principi de curs, però tens el meu e-mail i sempre que ho necessitis podem buscar mitja hora per veure’ns. Estem aquí i t'ajudarem amb tot el que sigui possible.

Seguint en la mateixa línia, la Lauriane comenta sobre una docent que el que tenia de diferent era que escoltava a l’alumnat, ja sabies que no era psicòloga, però que intentava fer el possible perquè estiguessis a gust. I finalment, la Sandy per mi un professor t’està escoltant activament i no t’està jutjant quan simplement t’escolta, no t’ofereix consell, no t’ofereix solucions ràpides, no t’ofereix opinió. Si no que senzillament t’escolta, però no des de has de fer això, això és una tonteria, si no des d’ això és un espai segur.

Escoltem per respondre, no per comprendre

I és que aquest darrer testimoni de la Sandy em serveix perfectament per enllaçar amb una pràctica que fem com a societat en general, i que no és exclusiva únicament, ni molt menys, de l’àmbit educatiu. I és que moltes vegades escoltem per respondre, no per comprendre.

Això es pot deure al fet que les persones normalment ens sentim incòmodes amb el malestar dels altres perquè creiem que hem d’oferir una solució o hem de saber manegar la situació totalment. Moltes vegades creiem que hem de donar una resposta immediata als problemes o malestars de les altres persones, ens posem aquesta pressió, quan moltes vegades “únicament” allò que podem fer és escoltar i acompanyar la persona, i això és el que realment marcarà la diferència, com ens mostren aquests testimonis.

De fet, el vídeo  El poder de la empatía de Brené Brown que fem servir a les formacions amb docents explica que l’empatia és una elecció vulnerable perquè implica connectar amb una mateixa per establir connexió amb l’altra persona.

També en aquest recurs s’explica que una resposta empàtica mai començarà amb “almenys no t’ha passat x”, un tipus de comentaris que tenen una bona intenció i tenen lloc des del desig que la persona se senti millor, però paradoxalment acaben invalidant la persona i el seu malestar a través de la minimització.

Notícies relacionades

La moda de ligar en el 'super' abre un debate sobre cómo iniciar una relación sentimental

Urco, el meu company de camí vital

I és que, com es veu al vídeo, aquesta resposta sol aparèixer quan algú ens ha contat una cosa dolorosa per ella i intentem veure o treure el punt positiu de la situació, perquè normalment en situacions complicades intentem millorar-les. Però, la veritat és que quasi mai una resposta per si mateixa pot millorar la situació, i el que sí que pot fer-ho, i molt, és la connexió i l’acompanyament. I és aquí on hem de posar el focus.

Irene Alabau, responsable de Salut Mental i Estigma a l'Àmbit Educatiu a Obertament