La recuperació en salut mental: vivències que desmunten el mite de la cronicitat

 

Un dels mites sobre la salut mental és que els trastorns són crònics i insuperables. És una cosa que les persones implicades i els professionals insisteixen a rebatre. La vivència de les persones que han lidiat amb problemes psicològics demostra que sí, que se'n pot sortir. Però, com destaca Anna Carrió, psicòloga, treballadora social i coordinadora del SRC Sant Andreu, la recuperació implica no només superar els símptomes, sinó també restaurar els drets i llibertats perduts. 

El paper de l’entorn

“L’entorn immediat de les persones amb trastorns mentals és crucial per guanyar confiança i fer que la recuperació sigui una possibilitat real”, afirma Carrió. Matías Miranda, de trenta-sis anys, explica com el suport de la seva família va ser clau per a la seva recuperació. “Vaig poder prendre consciència que em recuperaria gràcies a la seva ajuda”, diu. Per a ell, una de les claus del procés de superació va ser deixar de jutjar-se amb els ulls del present.

“No podia jutjar el meu passat amb les eines del meu present; vaig fer el millor que vaig poder amb les eines de què disposava”. Actualment, Matías ha iniciat una nova etapa vital i ha reprès els seus estudis.

Un procés gradual

Patri López, de vint anys, veïna d'Olesa de Montserrat, descriu el seu procés com una cosa gradual. “Els pensaments de mort i autolesió són una veu que encara escolto, però gràcies a l'acompanyament professional i al suport del meu entorn, he après a gestionar aquests pensaments i abaixar-los el volum”, explica. Ara, després d'haver superat diversos moments de crisi, la Patri diu sentir-se molt més capaç de respondre amb habilitat i consciència al que li succeeix. 

Sandra Pastallé, de quaranta-nou anys, va viure una de les seves crisis més greus després del seu últim intent de suïcidi, i va decidir centrar tots els seus esforços a reinventar-se. Aquest camí li va permetre trobar un sentit a la seva vida més enllà de la feina. “Vaig començar a escriure llibres, a fer activisme i a formar-me per ajudar altres persones. Em vaig adonar que uns plans sòlids de futur et donen l'esperança que necessites”, diu aquesta veïna de Ripollet. Tot i això, reconeix que aquest camí no està exempt de dificultats, ja que pot ser fàcil caure en la por i l'autosabotatge.

Una lluita col·lectiva

Els tres testimonis, activistes de l'entitat Obertament, coincideixen en la importància de tenir suport emocional i social per poder recuperar-se. Com afirma Carrió, “la recuperació no és un procés circumscrit a la xarxa de salut mental, sinó que és un procés complex en el qual intervenen moltes persones i actors socials”. Per això, la lluita contra l’estigma ha de ser col·lectiva, amb la implicació de tota la societat. És el cas de la Fundació Vidal i Barraquer, on es treballa des d'un model d'atenció dinàmic que s’adapta a les necessitats específiques de cada usuari i el seu entorn en cada moment.

“Crida fins que t'escoltin”

Sortir del túnel no és un procés lineal ni senzill, i així ho confirmen els activistes. Sandra reconeix que, encara que ha après a gestionar millor les recaigudes, aquestes continuen sent doloroses. “Però ara et lleves abans, perquè tens eines per gestionar-les”, afegeix amb esperança. 

Quan se’ls pregunta què aconsellarien a una persona que estigui passant per una situació similar a la que ells van viure, la resposta és clara: demanar ajuda. La Patri insisteix: “Crida fins que t’escoltin. Demana tota l’ajuda que necessitis, perquè te la mereixes”. Matías recomana buscar suport en clubs socials o altres espais on les persones puguin trobar una xarxa de suport que els permeti avançar sense sentir-se jutjades.

Els testimonis de Sandra, Patri i Matías mostren que la recuperació en salut mental és un camí que pot ser llarg i complicat, però sobretot possible. El futur de les persones que experimenten problemes de salut mental exigeix continuar treballant les seves emocions, diàriament. I els agents socials, insisteixen aquestes veus, tenen un paper fonamental per facilitar aquest camí, eliminant els prejudicis i donant suport incondicional a qui està en procés de recuperació. Com conclou Carrió: “Transitar la vida és aprendre a viure amb el bo i el dolent de cada moment”.

Notícies relacionades

La moda de ligar en el 'super' abre un debate sobre cómo iniciar una relación sentimental

Urco, el meu company de camí vital