Presons i salut mental: no "tancar", restaurar i humanitzar

De les presons no se n'acostuma a parlar si no és per algun fet rellevant que ens fa esgarrifar i, per tant, aquest és el pitjor moment per fer-ho d'una manera serena i equilibrada. Seria bo que en parléssim en un moment de calma, justament quan res no pugui influir.

Generalment, la visió que té la societat d’aquesta institució és negativa. Si bé és cert que s'hi han dut a terme avenços significatius, el camí per fer encara és molt llarg i no s'ha arribat a una situació acceptable, per la qual cosa cal continuar implementant mesures que la millorin. Hi ha un desconeixement profund del que passa dins de les presons i, com a conseqüència, una por de tot allò que les envolta. Necessitem un acostament social per combatre'l.

Rehabilitació i restauració

Diuen que les presons tenen una funció de reinserció social i, si revisem les estadístiques, queda palès que no és així. Amb tota sinceritat, tothom sap que les presons serveixen per tancar persones “perilloses”, allunyant-les de la societat, per evitar que tornin a delinquir. Els motius pels quals una persona ha comès un delicte, el funcionament de la institució, el fet que més del 50% de les persones privades de llibertat tinguin un trastorn mental, l'evidència que la mateixa institució pot ser la causa que una persona desenvolupi un trastorn mental, la manca de recursos o la manca de formació del funcionariat que atén la població reclusa, entre d'altres, mestres, psicòlegs, personal de serveis… No són objecte d'anàlisi.

Aquestes qüestions són tan complexes i difícils que el dia a dia no permet trobar espais de reflexió on totes les persones implicades, incloent-hi aquelles que estan privades de llibertat, puguin debatre sobre la necessitat d'un canvi radical en la política penitenciària que ens apropi a un enfocament més restauratiu de la justícia i un sistema penitenciari més humà, on la rehabilitació sigui de debò el principal objectiu i no una utopia.

Dignificar, humanitzar

Recentment, amb pocs dies de diferència, hem tornat a saber que tres persones internes han mort per suïcidi a la presó. El nombre de morts per suïcidi a les presons no para de créixer i la manca de recursos és alarmant. Ha arribat l'hora, doncs, de posar les mesures necessàries per intentar frenar dramàtic degoteig de manera urgent.

Els canvis que s'estan produint actualment a l'Administració, sumats a la urgència del context, poden propiciar que sigui un bon moment per exigir mesures absolutament necessàries que dignificarien la institució i les persones que la pateixen i farien de la nostra societat una societat més justa. A més, de forma indirecta, es produiria una desmassificació de les presons, fent que les persones que tenen un problema de salut mental estiguin ben ateses al lloc que els correspon i no en una presó. Esperem, doncs, que el recent compromís d’un nou Pla de xoc amb mesures concretes per part del Departament de Justícia i Salut sigui l’inici del canvi.

Charo Díez, presidenta d'AFATRAC i vocal de la junta de la Federació SMC

Notícies relacionades

Els professionals també tenen prejudicis sobre salut mental

Per una investigació amb ànima