Relacions de parella: ¿Com saber si s'ha acabat?

Molt sovint, en acabar les vacances, moltes parelles es plantegen acabar la seva relació perquè han conviscut tantes hores que han sortit més problemes de convivència i no sempre han estat fàcils de gestionar.

Quan es troben en aquesta situació, les parelles moltes vegades prenen decisions en moments de tensió quan ja no poden més. Però aquesta manera de prendre decisions no és gaire recomanable, perquè es decideix des d'un estat com la ràbia, la impotència, la negativitat, el cansament... Però no des de la calma. I les decisions convé pensar-les, posar la intel·ligència per sobre de les emocions, i prendre-les des de la calma i pensant bé les conseqüències de tot allò que decidim.

Va molt bé preguntar-se: Cap a on volem anar? Què esperem de la nostra relació?

Enamorar-se és un estat, mentre que l'amor és una decisió, una acció, un art, com deia Erich Fromm. I mantenir l'amor és més difícil que enamorar-se.

Per a mantenir l'amor cal tenir en compte que implica ser conscient que si les relacions no es cuiden, es van apagant, també la de parella. És a dir, no s'ha de donar per fet que només per ser parella ja es mantindrà.

Vivim un moment molt atrafegat, tothom ha de complir diferents rols, el temps vola, i no sempre ens permet fer i gestionar tot el que voldríem amb plena consciència.

L'amor no hi entén de presses, de manera que cal parlar dedicar-se temps de qualitat, anar-se coneixent, i no donar per fet que les persones sempre són de la mateixa manera, perquè es va evolucionant i una de les mostres d'amor més significatives és ajudar a creixer l'altre.

Una parella que funciona està formada per dues persones independents que comparteixen una relació d'amistat i complicitat, amb moments apassionats d'intimitat eròtica i sobretot amb el compromís mutu d'ajudar-se, respectar-se i fer créixer la millor versió d'ambdós.

Si fallar algun d'aquests punts claus en una relació de parella, és important ser capaç de comunicar-se, d'explicar-se els sentiments, i no prendre-s'ho com un atac personal, sinó com un tram de relació que és real, i que s'ha de valorar per tal de millorar la relació, sigui continuant o sigui canviant de dimensió relacional…

Què cal fer quan comença a fallar una relació?

· Primer de tot, mirar de parlar sense retrets, i escoltant de manera activa l'altre.

· Evitar les discussions i el drama.

· No començar a retreure coses del passat que ja no tenen res a veure, però de vegades s'aprofita el moment de ràbia per començar a treure-ho tot.

· No fer-se la víctima ni faltar el respecte.

· No idealitzar l'altra persona. Les persones són com són, i s'hi guanya molt quan s'accepten de la manera que són, i no esperant que siguin com som nosaltres o com ens agradaria que fossin.

Cal saber parlar com parlen les persones. Si hi havia complicitat i ara hi ha avorriment, cal ser conscient que potser s'ha deixat apagar, o que s'han dedicat poc temps, i cadascú ha anat fent totalment la seva, perdent-se aquella complicitat que es tenien.

De vegades no se sap ben bé quina és la decisió que cal prendre.

Com es pot saber si la relació es va apagant?

· Cal observar si la confiança va minvant.

· Si cada dia hi ha menys interès en les coses de l'altre.

· Si es prioritzen les relacions amb amics i família que les de la parella sola.

· Si no ve de gust fer projectes de futur.

· Quan ja no hi ha mai ganes d'intimitat.

· Quan només un dels dos mostra interès a solucionar els conflictes.

· Quan hi ha un control excessiu.

· Quan domina l'avorriment.

Què es pot fer?

· Parlar.

· Parlar.

· Parlar.

I escoltar molt l'altre sense suposar ni jutjar.

Estimar és un art.

Cal tenir en compte que potser caldrà prendre decisions importants, però també tenir en compte els petits detalls de cada dia, el respecte a l'espai personal de l'altre, no pretendre fer-ho tot junts les 24 hores de cada dia de l'any. Hi ha parelles que ho fan i els va bé, però la majoria necessiten el seu espai personal, compartir temps amb els amics, practicar algun esport, explicar-se les coses ajudar-se, cuidar-se, i acceptar-se.

Es pot mirar de reconduir la relació, potser amb l'ajuda d'un professional, fer un treball de parella, ambdós fent consciència de l'amor que es tenen, i mirar d'augmentar la comunicació i els detalls.

Ser molt conscient que la convivència és difícil, i que de vegades les persones tenen poca paciència i poca tolerància, i ambdues formen part dels ingredients d'una bona relació.

Però si arriba un punt on un dels dos, o ambdós, coincideixen en el fet que no queda cap punt compartit, i la parella es planteja una separació, és molt saludable i respectuós que ho facin des de l'amor i el respecte, així com des de l'agraïment a tot el temps compartit.

Amor és intentar lluitar i posar empeny i treball en mantenir viva la flama de l'amor, perquè l'amor entra pels detalls, i se'n va per l'absència dels detalls.

Però amor també és saber anar-se'n, o saber deixar anar allò que ja no té recorregut.

Cal pensar que l'amor no se suplica. No, no se suplica.

Notícies relacionades

I ara, salut mental a la feina

L'impacte emocional dels processos migratoriis: entre el dol i la resiliència

Qui t'estima, no fa que ho dubtis. Perquè l'amor no fa mal, el que fa mal són les persones que no saben estimar.

Resum: Parlar, escoltar, pensar, posar la intel·ligència per damunt de les emocions (que són fluctuants) i decidir el camí que ens aporti més pau mental. Perquè la pau mental és imprescindible per a viure feliç.