Llet vegetal, l'alternativa

El consum de llets vegetals com a alternativa a la llet de vaca augmenta. Els principals motius pels quals això passa són les al·lèrgies a la proteïna làctia i la intolerància a la lactosa. L'al·lèrgia se sol desenvolupar durant el primer any de vida i es tracta d'una reacció adversa de l'organisme, una resposta desproporcionada del sistema immunitari davant de les proteïnes d'aquest aliment normalment inofensiu. Els símptomes després de la ingestió poden ser dolor i distensió abdominal, vòmits, diarrea, urticària i fins i tot hi pot haver dificultat al respirar.

La intolerància a la lactosa és un problema que impedeix que la llet de vaca sigui ben admesa per l'organisme de les persones que tenen aquesta afectació; aproximadament el 70% de la població adulta mundial la pateixen, encara que no tots els afectats presenten símptomes. La lactosa és l'hidrat de carboni específic de la llet, i la seva intolerància es deu a la falta de lactasa, enzim intestinal que té com a funció pair la lactosa. Els símptomes més freqüents són les nàusees, les flatulències i la diarrea.

LLEUGERES / Les llets vegetals són, en general, més lleugeres i més fàcils de pair que la llet de vaca i poden substituir-la en tots els seus usos: es poden prendre com a beguda, acompanyant cereals, en sopes, salses... D'aquesta manera, tant les persones al·lèrgiques com les intolerants a la lactosa, com també aquelles que tenen males digestions o que vulguin aportar al seu organisme els diferents minerals i proteïnes que contenen, opten per incloure-les en les seves dietes.

Llegums com la soja, cereals com l'arròs, la civada i l'ordi i fruita seca com les avellanes, les nous i els pistatxos són l'origen de les llets vegetals. La manera més bàsica de preparar-les consisteix a posar en remull la primera matèria per estovar-la i després triturar-la. Aquesta barreja es filtra, es deixa reposar i finalment es beu.

Notícies relacionades

Entrenar la ment en temps d’IA: claus per a un ús conscient i saludable

Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero

FÒSFOR I SOFRE / Una de les llets vegetals més completes és la de civada, ja que conté hidrats de carboni, vitamines B, E i D, calci, fòsfor, potassi, sodi, ferro, magnesi i zinc. Per la seva riquesa en fòsfor, és molt convenient per afavorir l'activitat cerebral, i pel seu contingut de sofre és beneficiosa per a la pell i també com a remei per a la fragilitat de les ungles. La d'arròs posseeix, entre altres, propietats depuratives i hipotensores, i la de xufla resulta molt adequada per a les persones que estan afectades d'hipertensió, colesterol o també àcid úric.

La llet d'ametlla, igual que la d'a-vellana, és molt recomanable per controlar els nivells de colesterol. La primera no té gluten, per la qual cosa és apta per a celíacs; la segona és rica en àcid oleic i baixa en sodi. La de coco és altament energètica i molt rica en fibra i minerals com el magnesi o el calci, i per tant és també molt saludable i nutritiva. La de soja està recomanada per a atletes, diabètics i persones amb sobrepès o amb colesterol, ja que conté altes dosis d'aminoàcids essencials i vitamina B. També hi ha llet de nous, de llavors de gira-sol, d'ordi, de sèsam i de pinyons, igualment més fàcils de pair que la llet de vaca.