AFECTA UNA DE CADA 300 PERSONES
Anafilaxi, l'al·lèrgia que pot ser letal, augmenta a Espanya un 50% en els últims anys
Provoquen la reacció ràpida i brusca de l'organisme les picades d'insectes, però també la fruita seca, els ous, les fruites, els antibiòtics i els antiinflamatoris
L'increment de casos es pot deure a un "canvi de resposta immunològica" pel tipus de vida occidental
L'anafilaxi o reacció al·lèrgica greu potencialment mortal és causada per picades d'insectes, però també per aliments i fàrmacs, dos factors aquests últims que provoquen cada vegada més casos a Espanya, segons han alertat aquest dilluns els experts amb motiu de la celebració de la Setmana Mundial de l'Al·lèrgia.
Encara que s'estima que pot afectar una de cada 300 persones en algun moment de la seva vida, hi ha estudis que demostren com la seva prevalença ha augmentat un 50% en els últims anys.
Amb el lema 'Anafilaxi: quan l'al·lèrgia és letal', metges i pacients han destacat la importància de donar a conèixer els símptomes d'aquesta reacció que pot afectar persones de totes les edats i, segons una de les poques estadístiques que existeixen sobre aquest tema, una vegada a la seva vida tres de cada 1.000 habitants.
Les al·lèrgies han estat qualificades com "l'epidèmia del segle XXI" per l'expresident de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (Seaic) i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat San Pablo CEU, Tomás Chivato.
Explosió reactiva
Concretament, l'anafilaxi és "una explosió al·lèrgica que afecta tot l'organisme i que es produeix de forma molt ràpida, brusca i que pot ser fatal", ha ressaltat la cap del Servei d'Al·lèrgia de l'Hospital Clínic San Carlos (Madrid), Montserrat Fernández.
Aquesta doctora, una de les poques professores d'al·lèrgies --és una assignatura que no s'imparteix a totes les universitats--, ha subratllat la "dificultat" de definir l'anafilaxi, ja que es pot presentar amb un quadro clínic complex, des de símptomes a nivell cutani (envermelliment, picor, inflor) fins a respiratoris (ofec), digestius (nàusees, diarrea) i circulatoris (mareig, baixada de tensió).
Es dóna la circumstància que moltes persones pateixen algun d'aquests símptomes de manera lleu i no arriben a anar a un metge o a un hospital, per la qual cosa les estadístiques sobre al·lèrgies són complicades de fer, encara que Espanya i una desena de països europeus participen des de fa poc en un registre 'on line'.
A Espanya es compta, a més, amb la realitzada per l'Hospital Fundació Alcorcón (Madrid), les dades de la qual es poden extrapolar a la resta d'Espanya, segons Fernández, i que ens diuen que 113 persones pateixen a l'any una anafilaxi per cada 100.000 habitants, que de cada 1.000 persones que van a urgències una és per això, o que de cada 5.000 ingressos hospitalaris 1,5 és per aquesta "al·lèrgia letal".
Més per aliments
Al nostre país els casos més habituals no són per picades d'abelles o vespes (5/10% davant el 25% de la UE), sinó per aliments (especialment entre nens i joves) i medicaments (adults), segons es recull en la nova guia per a pacients "¿Què és l'Anafilaxi?".
Fruita seca, llet, ous, fruites, peix i marisc són els aliments que més al·lèrgies provoquen, i els antibiòtics i antiinflamatoris entre els medicaments.
Precisament uns anacards van ser el que van produir una anafilaxi a un fill de Pilar Hernández, presidenta de l'Associació Espanyola d'Al·lèrgics a Aliments i Làtex (Aepnaa), i que ha cridat l'atenció sobre "la incertesa i ansietat" que provoquen les al·lèrgies als pares de nens petits.
Hernández ha advocat per més informació en col·legis, restaurants i en l'etiquetatge d'aliments.
Adolescents
La doctora Fernández també ha reconegut que els adolescents al·lèrgics o asmàtics formen un grup d'edat en què es produeixen "més morts" a l'"assumir riscos" a l'hora de menjar fora de casa o a l'estar potser "mal controlats".
Trucar al 112 o anar a un hospital és una opció però, com que un al·lèrgic a una picada pot morir en 10 minuts o en 25 per un aliment, els experts recomanen l'autoadministració d'adrenalina injectable.
Notícies relacionadesL'adrenalina per via intramuscular (a la cuixa) és la pauta "més eficaç" ja que prevé del broncoespasme i el col·lapse cardiovascular, ha afirmat Tomás Chivato, que ha comentat la importància que un pacient amb risc no surti de casa sense portar adrenalina autoinjectable (amb recepta mèdica).
"La pregunta del milió", ha reconegut Montserrat Fernández, és saber per què està augmentant el nombre de casos d'anafilaxi, encara que ha apuntat que es pot deure a un "canvi de resposta immunològica" davant el tipus de vida occidental, i per "una barreja de factors genètics i ambientals".
