L'OMS aprova una resolució històrica per impulsar la lluita contra la malària

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha aprovat una resolució de transcendència històrica que estableix el programa més ambiciós de lluita contra el paludisme dels últims 60 anys.

Aquesta és l'opinió del director del Programa de Malària de l'OMS, l'espanyol Pedro Alonso, en una entrevista amb Efe, després de l'aprovació de la resolució durant l'Assemblea Mundial de la Salut, que té lloc aquesta setmana a Ginebra.

"Aquesta nova estratègia és la més ambiciosa des del 1955, quan es va intentar sense èxit l'eradicació de la malària", va assegurar Alonso.

El 1955, poc després de la creació de l'OMS, l'organisme va entendre que tenia el coneixement i les eines per eradicar la malaltia, una estratègia que va fracassar, i el 1968 es va reconèixer que no seria possible eliminar-la. "Llavors va començar una època de resignació, d'abandonament, cosa que va portar a un ressorgir de la malària dels 60 fins a mitjans dels 90".

Nous enfocaments, estratègies, eines, fàrmacs i fons per implementar programes de lluita contra el paludisme, al qual està exposat la meitat de la població mundial, han aconseguit reduccions d'incidència i mortalitat de gran envergadura en els últims tres lustres, cosa que ha permès a l'OMS reprendre la confiança que és possible guanyar el virus.

"La resolució aprovada és històrica i es basa en els èxits obtinguts durant l'última dècades", va explicar l'expert. En el món hi ha 3.200 milions de persones en risc de contraure la malària, 1.200 d'ells en alt risc. S'estima que el 2013 uns 198 milions de persones van contraure la malaltia i d'elles 584.000 van morir, un 90% a l'Àfrica.

No obstant, des de l'any 2000 la incidència de la malària s'ha reduït un 30% al món i un 34% a l'Àfrica, i els índexs de mortalitat han caigut un 47%.

"Aquestes dades no tenen precedents, i en base a ells podem llançar nous reptes", va afirmar el director, especificant clarament que "no es parla encara d'eradicació, perquè això seria prematur".

L'estratègia mundial contra la malària 2016-2030, busca aconseguir una reducció del 40% de la incidència el 2020, i d'un 90% el 2030.

Així mateix, s'espera que en 15 anys 35 països hagin eliminat totalment la malaltia.

Per aconseguir-ho són necessaris tres elements clau: que s'asseguri accés universal a la prevenció, la diagnosi i el tractament; que s'accelerin els esforços perquè els països lluitin per eliminar totalment dels seus territoris el virus; i seguir impulsant la investigació i desenvolupament de noves eines.

"És clau que es desenvolupin nous insecticides i nous fàrmacs, donada la creixent resistència del virus als ja existents. L'última dècada ha sigut fantàstica en desenvolupament, però s'ha de seguir en el mateix camí".

LA FINANÇAMENT, CLAU

El punt clau de l'estratègia és el finançament. "Hi ha hagut progressos, però hi ha països, com Espanya que, per exemple, van interrompre les seves aportacions al Fons Mundial de Lluita contra la Malària i que no les han recuperat. És molt important que Espanya, com altres, reprenguin els seus compromisos en la lluita contra la malaltia", va asseverar l'expert.

Alonso també es va referir a la primera vacuna contra la malària, la RTS,S, desenvolupada per la farmacèutica GlaxoSimithKline (GSK) en col·laboració amb l'oenagé PATH, juntament amb diversos centres d'investigació africans, i en el desenvolupament del qual ell mateix va treballar durant 15 anys.

El director va anunciar que s'espera que els informes de l'Agència Europea del Medicament i de dos grups d'experts de l'OMS concloguin aviat i que l'organisme pugui emetre una recomanació sobre això durant l'últim trimestre de l'any.

"Però aquesta primera vacuna té una eficàcia parcial, d'entre un 40 i un 50 %, per això s'haurà de determinar a quins grups i de quina manera s'administra i si té un valor afegit".

La RTS,S va ser creada per evitar la infecció del Plasmodium falciparum, el paràsit principal a l'Àfrica i causant de la malària que més morts provoca al món.

És per això que, en principi, no hauria de ser eficaç contra el Plasmodium Vivax, el paràsit present en els vectors (mosquits) que majoritàriament viuen i piquen a Amèrica Llatina.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

"La regió centreamericana ho està fent molt bé. Altres països com Colòmbia o Perú han fet progressos molt notables. Esperem que aquest any puguem certificar l'Argentina com a país lliure de malària. La mala notícia és Veneçuela, on hi ha hagut un increment dels casos en els últims anys".

Malgrat els obstacles, Alonso confia que Llatinoamèrica torni a ser pionera i, com va fer amb la pòlio i el xarampió, es converteixi en la primera regió del món a eliminar la malària.