CREENÇA MINORITÀRIA I CONTROVERTIDA

El 3% repudia les vacunes

Les famílies contràries a la prevenció veuen riscos en la inoculació de microorganismes

Una infermera subministra una vacuna a un nen.

Una infermera subministra una vacuna a un nen. / ARXIU

1
Es llegeix en minuts
À. G. / BARCELONA

Les famílies que rebutgen o desconfien de la funció protectora de les vacunes -el 3% de la població, segons els epidemiòlegs- al·ludeixen a l'origen antinatural d'aquests preventius a l'intentar explicar la seva negativa que els rebin els seus fills. Consideren que la inoculació d'una substància immunitzant implica el risc de desenvolupar la malaltia que es pretén evitar, o fins i tot altres, entre les quals citen l'autisme o alteracions neurològiques. En altres casos -la vacuna contra el virus del papil·loma, per exemple-, refereixen la baixa protecció que garanteix el fàrmac. La posició d'aquest col·lectiu és rebatuda pels metges, els científics i les autoritats sanitàries, que adverteixen que les vacunes actuals contenen microorganismes atenuats o incomplets, incapaços de causar malaltia. I citen la dràstica reducció patològica aconseguida amb aquesta protecció. «A Espanya, a principis del segle passat morien cada any unes 5.000 persones a causa de la diftèria», indica José María Bayas, epidemiòleg de l'Hospital Clínic. Aquesta mortalitat es va reactivar durant la guerra civil espanyola i va motivar que en la postguerra es declarés l'obligatorietat que tota la població es vacunés contra aquesta malaltia. Aquesta situació es va acabar a Barcelona l'any 1962, quan es va instaurar el pla de vacunació infantil -el primer a Espanya- que, tot i que va incorporar el caràcter voluntari de la prevenció, va ser assumit per la immensa majoria de la població. Es va iniciar el descens del nombre de lesionats i morts a causa de la poliomielitis, el xarampió, la meningitis o la tos ferina.

Notícies relacionades

El calendari de vacunació que s'ofereix en l'actualitat a Catalu-nya, consta de nou vacunes que protegeixen de 13 malalties, una més (la de l'antihepatitis A) que les que hi ha incloses en el pla que l'any 2013 va unificar les vacunacions a tot Espanya.

L'arribada de població adulta no vacunada contra el xarampió ha causat els últims anys diversos brots d'aquesta malaltia, sempre causats per bacteris no autòctons, importats. Els pediatres insisteixen en el risc que existeixin «bosses de població» no protegida. No hi ha cap país d'Occident on s'obligui a fer la vacunació.