«La tuberculosi és un gran marcador a escala mundial de la desigualtat»

-¿Estan identificades i tractades les persones que en l'actualitat pateixen tuberculosi a Catalunya?

-Tenim un sistema sanitari avançat i qualsevol persona que consulti amb el seu metge els símptomes de la tuberculosi serà diagnosticada. Es pot trigar més o menys, però tots seran identificats. Sempre que vagin al metge, això sí.

-¿Els metges tenen present aquesta malaltia?

-En principi, sí. Tots estan preparats per sospitar que estan en presència d'un tuberculós. Els símptomes són evidents -febrícula vespertina, tos, expectoració amb sang o sense, pèrdua de pes...-. És cert que, a vegades, la infecció pot passar desapercebuda per a algun metge que en veu pocs casos, perquè no n'hi ha tants com fa 40 anys.

-¿En quines zones de Catalunya es detecten més infeccions?

-La tuberculosi és un gran marcador a escala mundial de la desigualtat. Els països pobres són els que concentren més casos. Dins dels països rics, les zones i barris més degradats són els que reuneixen més malalts de tuberculosi. A Catalunya passa igual. L'àrea metropolitana de Barcelona i els barris més deprimits, en especial Ciutat Vella, segueixen sent els més afectats per aquesta infecció.

-¿A conseqüència de les males condicions en què es viu?

-Sens dubte. Hi influeix la higiene personal i la de les vivendes, el tipus d'alimentació, l'aire que es respira i la convivència amb altres infectats. Això passa en totes les grans ciutats del món.

-¿En totes?

-Si no es disposa d'un bon programa de vigilància, sí. Va passar a Londres fa cinc anys. És molt interessant el seu exemple.

-¿A Londres el 2010?

-Londres és la capital d'un país molt desenvolupat en què, literalment, es pensava que la tuberculosi era cosa del passat. El 2010 van estudiar la situació a partir d'alguns casos i van comprovar que hi havia una incidència de tuberculosi que doblava la de Barcelona.

-¿Quanta?

-Tenien 50 infectats de tuberculosi per cada 100.000 habitants. Barcelona registrava en aquell moment 25 casos per cada 100.000 habitants. Aquest descobriment va causar un gran impacte. Londres va aparèixer en els mitjans de comunicació com la capital europea de la tuberculosi. El Govern va acabar reconeixent que, encara que hi influïa la immigració, també patia tuberculosi un ampli sector d'autòctons de la Gran Bretanya, indigents o toxicòmans gairebé sempre. La gent pobra.

-¿Van solucionar el problema?

-Van implantar programes de control semblants al de Barcelona.

-¿Quan es va crear aquest programa? 

-Fa uns 25 anys, quan la ciutat patia l'impacte d'una massiva població de toxicòmans (heroïnòmans, la majoria), que es van començar a infectar pel virus d'immunodeficiència humana (VIH), el de la sida, al compartir xeringues contaminades per injectar-se la droga. Una bona part d'aquest col·lectiu també va emmalaltir de tuberculosi. El 1987 es va crear el nostre programa.

-¿En què consisteix?

-Les seves bases són la vigilància, la detecció immediata dels nous infectats i el control dels seus contactes personals. Es va crear la figura de la infermera de salut pública, que segueix els malalts i les persones amb les quals es relacionen, i la dels agents comunitaris de salut, que exerceixen de mediadors amb els pacients d'altres cultures. Fan traducció.

-¿Com van controlar que tanta població infectada acatés els tractaments?

-El tractament de la tuberculosi exigeix la presa de bastantes pastilles durant nou mesos, una teràpia difícil de seguir per a persones amb una vida molt desestructurada. Els agents de salut es van encarregar de citar diàriament els pacients més refractaris al tractament: els entregaven les pastilles i un got d'aigua. Els malalts se les havien de prendre en presència del sanitari. Tractament directament observat. Encara es manté per a alguns casos. D'aquesta manera es va tallar la transmissió a partir d'infectats actius. En paral·lel, es va incentivar la investigació i vam establir un sistema de fàcil coordinació entre metges, microbiòlegs i epidemiòlegs.

-El programa continua actiu.

-Per descomptat. S'hi han afegit cinc unitats de control de la tuberculosi instal·lades als hospitals de la Vall d'Hebron, Sant Pau, el Clínic i el Mar, més una altra al CAP de Drassanes. I disposem d'un centre d'ingrés prolongat, per a malalts difícils. Es diu Serveis Clínics i té 50 llits.

-¿Quina incidència de tuberculosi registra ara Barcelona?

-Entre 300 i 400 nous casos cada any -20 per cada 100.000 habitants-, dels quals el 15% es prenen les pastilles en presència del sanitari que les entrega. La resta compleix la teràpia i es cura. Aquí hi ha poques morts per tuberculosi.

-¿Quants infectats asimptomàtics hi ha a Catalunya?

-Infectats són els ciutadans que en una prova de la tuberculina donarien resultat positiu, però la majoria no tenen la infecció activa. La màxima prevalença d'aquests es troba entre les persones més grans de 80 anys, que donarien resultat positiu a la prova de la tuberculina en més del 80% dels casos. Entre els menors de 6 anys la infecció afecta una de cada 500 criatures.

-¿Els infectats no actius estan malalts?

-No. Són persones que van estar en contacte amb el Mycobacterium tuberculosis i que van superar el període infecciós sense manifestació de símptomes. Els acabats d'infectar estan en risc de patir la malaltia en els dos primers anys després del contagi.

-¿Com es transmet la infecció?

-El bacteri es pot propagar fàcilment d'una persona infectada a una altra de no infectada. Succeeix a través de la inhalació de gotetes d'aigua procedents de la tos o l'esternut d'un afectat. És relativament fàcil, encara que la població més vulnerable són la gent gran, els nounats i les persones amb el sistema immunitari fràgil, a causa del VIH o la quimioteràpia del càncer.

-¿A la resta d'Espanya hi ha programes de vigilància i tractament similars al de Barcelona?

-No. Galícia va crear fa uns anys un programa basat en l'establiment d'unitats clíniques de tractament. El van incorporar al detectar una àmplia població malalta de tuberculosi. Aquest mateix model l'han establert diverses comunitats autònomes més.

-¿Hi ha en l'actualitat risc  que es reiniciï l'expansió de la tuberculosi a causa de la pobresa?

-N'hi ha, lleugerament, per les situacions difícils que ha provocat la crisi econòmica. Per aquesta raó mantenim totalment actius els programes de control que ens permetrien detectar qualsevol augment de casos. L'expansió de la tuberculosi sempre està vinculada a una circumstància social: en els anys 80 va ser la irrupció del VIH i els heroïnòmans, i des del 2000 es va reiniciar a conseqüència dels canvis demogràfics i l'arribada massiva de població immigrant.

-¿Aquestes persones es posen malaltes aquí o ja vénen infectades?

-Moltes procedeixen de països on la tuberculosi està molt estesa. Altres es posen malalts aquí per les males condicions higièniques i dietètiques. L'important és que vagin al metge i li exposin els símptomes.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

-¿Aquests signes són fàcils d'identificar pels afectats?

-No sempre, però arriba un moment en què es fan evidents. Pateixen fatiga important, febre cada vespre, una tos que no se'n va, pèrdua de pes i expectoració. Escopir sang significa que als pulmons s'hi han format cavernes, unes cavitats que faciliten la dispersió del bacil de la tuberculosi. Abans d'arribar a aquesta gravetat, els malalts solen relatar al metge altres símptomes que permeten identificar la infecció i actuar.