Fan falta metges, molts

Les mesures de millora sanitària i assistencial previstes en el pla de xoc acordat per Junts pel Sí i la CUP, i ara defensades pel conseller de Salut, Toni Comín, exigeixen complir amb un requisit: disposar dels 96 milions d’euros en què s’ha calculat el seu cost provisional. A això s’hi haurà de sumar la inversió que exigeixi la reobertura d’algun dels centres d’assistència primària (CAP) que van ser parcialment o totalment clausurats durant els anys centrals de la crisi, una eventualitat que es farà una vegada analitzats els motius que Salut va indicar per justificar-ne el tancament: nivell d’activitat previ a la supressió, extracció socioeconòmica de la població adjudicada i cost dels desplaçaments al segon centre designat. Salut va clausurar mig centenar de CAP en algun dels seus torns horaris.

LES ESPERES

74 milions per a milers d’operacions 

El projecte que pretén millorar l’accés a la sanitat pública als que no pateixen un procés urgent o molt greu –el diagnòstic i tractament del càncer, la sida o els trasplantaments d’òrgans pràcticament no s’han vist afectats per les retallades– té com a objectiu fonamental reduir les llistes d’espera quirúrgica, un apartat que el 30 de juny del 2015 agrupava 154.697 persones. El pressupost previst per aconseguir-ho ascendeix a 74 milions d’euros.

El pla especifica que l’execució d’aquest objectiu es farà «exclusivament» als hospitals adscrits al SISCAT –Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya– que siguin públics i sense ànim de lucre. I cita expressament la voluntat de «maximitzar la capacitat operativa» dels vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut (ISC), propietat de la Generalitat de Catalunya. La resta d’hospitals públics –54– són concertats i sense ànim de lucre, amb excepció de tres, que ara queden en entredit.

LES PLANTILLES

5.810 professionals menys en cinc anys

«Maximitzar» l’activitat dels centres de l’ICS suposaria recuperar bona part dels 5.810 professionals sanitaris adscrits a aquest institut que han sigut acomiadats des del 2010. Entre ells hi ha 890 metges de plantilla, 1.034 infermeres fixes i 1.646 doctors i personal d’infermeria que estaven vinculats a contractes d’interinatge. El pla de xoc no al·ludeix, no obstant, a aquest aspecte.

L’eliminació d’aquest personal als centres de l’ICS ha impedit –impedeix– suplir els sanitaris que s’absenten per malaltia o vacances i ha exigit que els que estan en actiu assumeixin l’activitat que tenien programada els que falten. En paral·lel, els metges i infermeres de l’ICS, de la mateixa manera que els seus col·legues de la xarxa concertada pública, han perdut en l’últim lustre entre el 22% i el 25% del seu salari.

Una de les conseqüències més greus de tot plegat, i del tancament de plantes i quiròfans als hospitals públics, va ser el notable increment que van experimentar les llistes d’espera quirúrgiques i diagnòstiques, una circumstància que el Servei Català de la Salut (CatSalut) va solucionar en part contractant paquets d’activitat –milers d’operacions o diagnòstics– a hospitals de titularitat privada i amb ànim de lucre que van ser incorporats per aquest motiu al SISCAT. El nou Govern català ha expressat la voluntat de corregir aquesta circumstància, fet que suposarà extirpar del sistema l’Hospital del Sagrat Cor, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès, tots ells propietat d’IDC Quirón Salud, el grup que en aquests moments monopolitza l’assistència sanitària privada de Catalunya. I que podria exigir la seva indemnització. 

ELS DIAGNÒSTICS

El difícil repte de reduir l’espera a la meitat

Notícies relacionades

De la RMI al salari de 1.000 euros

Examen al pla de xoc social

El nucli de l’acord sanitari entre Junts pel Sí i la CUP inclou també la reducció en un 50% de les llistes d’espera per poder accedir a la visita d’un metge especialista –neuròleg, ginecòleg, traumatòleg, entre d’altres–, unes demores amb un abast que mai ha arribat a precisar la Conselleria de Salut. El pla preveu finançar aquesta millora amb 13,6 milions d’euros. L’acord anuncia una reducció similar, del 50%, de les llistes que agrupen aquells que esperen la cita d’una prova diagnòstica. Mamografies, colonoscòpies, TAC o ecografies, entre elles.

El fet d’endarrerir un diagnòstic suposa, a més a més d’ignorar si es tracta d’una malaltia greu o lleu, evitar l’increment de les llistes d’espera quirúrgica. En aquesta situació hi ha prop de 200.000 persones en aquests moments. Aconseguir-ho requerirà la quantitat de 8,4 milions d’euros. L’execució de tot plegat, en conclusió, necessitarà un notable increment de personal sanitari als centres de salut.