Preocupació pel futur del sistema sanitari

Les incògnites sobre el seu finançament qüestionen el capítol sanitari del pla de xoc subscrit per Junts pel Sí i la CUP, segons els experts del sector consultats. El contingut no podria ser vist com a innecessari, i no ho és, però sí que és qualificat de "parcial", "insuficient" i, sobretot, desconnectat de la realitat pressupostària de Salut i aliè al que els qui exerceixen diàriament consideren fonamental: no al·ludeix a la viabilitat del sistema que, adverteixen, és el que estarà en joc a mitjà termini si no s'hi injecten més diners. "L'acord entre Junts pel Sí i la CUP eludeix l'aspecte nuclear en aquests moments, com és assegurar que en un futur immediat el sistema sanitari públic serà sostenible, hi hagi independència o no", afirma Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

Salut ha tancat el 2015 amb un dèficit de 900 milions d'euros, que se sumen als 1.400 perduts en el pressupost des del 2010. És a dir, el sistema funciona amb greus deficiències que, tot i així, donen lloc a aquest gran desfasament econòmic. En opinió de Padrós, l'"excel·lència" i la qualitat assistencial i investigadora que caracteritzen la sanitat catalana pengen d'"un fil" o estan seriosament perjudicades des que es va iniciar la crisi. "La sanitat pública ha perdut gairebé el 20% de pressupost i el personal pateix una rebaixa del 25% en els seus salaris -indica el president del COMB-. Si l'estructura del sistema no s'ha enfonsat és gràcies a l'esforç d'aquests professionals, els més mal pagats de la Unió Europea, però la situació no aguantarà gaire més temps. D'això no en parla el pla de xoc".

¿I ELS PROFESSIONALS?

La reordenació professional del personal sanitari és vista com un element que és urgent abordar segons Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya (MC). "El pla de xoc ha oblidat el greuge que suposa la situació salarial i professional dels metges", afirma Duch, que veu positiu que el pla prevegi "maximitzar" l'activitat dels hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS). "La Generalitat ha optat en els últims anys per contractar empreses privades alienes a l'ICS, per traspassar-los l'activitat que retallava als seus propis centres". Per aconseguir-ho, diu, serà necessari recuperar part del personal acomiadat. Inclosos els 1.500 metges perduts als centres d'assistència primària (CAP). 

Notícies relacionades

Sense ambició de canvi significatiu

L'ensenyament no és una prioritat política

La situació de canvi és vista en el sector sanitari com una oportunitat. "La UE està esperant que hi hagi un nou govern a Espanya per apuntar noves retallades, pitjors que els anteriors", alerta Padrós. "D'això ningú en parla, però convindria afrontar el futur i la realitat -conclou-. El sistema sanitari és l'eix que cohesiona a la societat i és imprescindible salvar-lo".