El deteriorament causat per anys de retallades porta la sanitat pública al límit

L'absència dels 1.300 milions d'euros menys que cada any, des de en fa cinc, separen el pressupost que la Generalitat va destinar a la sanitat pública en els anys precedents a la crisi del disposat en els exercicis posteriors té conseqüències diàriament, i de forma creixent, en els serveis i actes mèdics que realitzen hospitals i centres d'assistència primària (CAP) de Catalunya. Salut va rebre 8.300 milions d'euros el 2015 -els mateixos previstos per al 2016-, davant els 9.600 del 2010. Recuperar aquesta important pèrdua no forma part de l'objectiu polític del Govern en l'actual legislatura, per més que tant metges i infermeria com, sobretot, pacients reiterin amb testimonis i exemples que el sistema "s'aguanta" gràcies al sobreesforç dels primers i la pèrdua de salut i qualitat de vida dels segons. Les queixes que aquest diari rep respecte a aquesta qüestió són un cabal incessant.

Les demores per accedir a proves o intervencions quirúrgiques han convertit en inaccessibles nombroses prestacions, i així ho reconeixen especialistes de, per exemple, traumatologia -per les ressonàncies magnètiques amb finalitat diagnòstica que estan citant amb vuit o deu mesos de demora-, ginecologia -per les mamografies o citologies vaginals amb gairebé un any d'espera- i fins i tot cardiologia, que veuen amb frustració com ecocardiogrames o proves d'esforç, fonamentals per discernir si un dolor toràcic intens anuncia una angina de pit, són programades per a d'aquí set mesos. O pateixen al tenir una autorització limitadíssima -15 pacients per any, en algun cas- per practicar cirurgies cardíaques que requereixen inserir instruments tecnològics molt cars. La prestació no ha desaparegut oficialment, però gairebé és així a la pràctica.

El Servei Català de la Salut (CatSalut) coneix aquests terminis, que, com ja admetia l'anterior conseller de Salut, Boi Ruiz, són vistos com a danys col·laterals de les retallades. Danys que sembla que han vingut per quedar-se.      

EL TAULELL, UN FÒRUM ADEQUAT

El taulell d'atenció al pacient dels serveis que gestionen les cites per accedir a una prova diagnòstica, una primera visita amb un especialista o la data per a una intervenció quirúrgica en què la demora no posi el pacient a prop de la mort -l'atenció del que és molt urgent manté la seva prioritat- és un fòrum adequat per constatar l'estupefacció amb què els pacients reben la notícia del dia i hora en què accediran a l'acte mèdic que el seu doctor ha indicat.

M., de 42 anys, va patir a finals del mes de febrer el primer episodi del que el metge que el va atendre al seu CAP va definir com un dolor compatible amb angina de pit. "Una cosa m'aixafava, m'oprimia i em causava un dolor fortíssim al mig del pit. Gairebé em desmaiava", descriu M. El metge el va derivar a l'Hospital de Sant Pau, de Barcelona, on després de nou hores d'observació i una anàlisi sanguínia que va descartar imminent infart de miocardi, el pacient va ser enviat a casa amb la indicació que l'endemà tornés al seu CAP, o bé a l'hospital si el dolor tornava, però "en el moment" que el sentís.

El dolor ha tornat dues vegades més, però M., que està preocupat, no ha tornat a l'hospital. Desconfia. El metge del CAP li ha aconseguit cita per a un ecocardiograma, al maig. La prova d'esforç que també va sol·licitar el facultatiu encara no té data d'execució. Aquesta és la prova que revelarà si realment hi ha un deteriorament de les artèries de M. Si fos així, estaria davant una amenaça vital que exigiria una intervenció quirúrgica immediata. I ell ho sap.                 

LLISTES SENSE DESCENS

Notícies relacionades

Un metge d'un CAP del Prat: "En algun moment explotarem"

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

El pressupost del 2016 serà idèntic al del 2015, sumant-hi -reitera el conseller Antoni Comín- els 96 milions promesos en el pla de xocpla de xoc que van subscriure Junts pel Sí i la CUP per iniciar la legislatura. Aquesta aportació suplementària ha de reduir en un 10% les llistes d'espera quirúrgiques, que el 30 de juny del 2015 agrupaven 154.697 persones -no hi ha xifres oficials des d'aleshores-, i en un 50% les demores per accedir a proves diagnòstiques, que en aquests moments reuneixen més de 200.000 persones -tampoc n'hi ha dades oficials des de fa nou mesos-. Inclouen TAC, colonoscòpies, mamografies i ecografies, entre altres.

Els endarreriments diagnòstics -en què les xifres difereixen entre hospitals i són màximes als centres barcelonins- arriben a ser descomunals en les proves que exigeixen aplicació d'alta tecnologia: fins a 10 mesos per accedir a una ressonància magnètica amb què s'intenta determinar la inflamació d'una lesió òssia; vuit mesos d'espera fins a aconseguir una ecocardiografia, o 210 dies de demora per rebre una colonoscòpia o una mamografia que aclareixin una sospita de càncer, per exemple.