Miquel Vilardell: "La ciutadania no acceptaria una eliminació de serveis sanitaris"

Miquel Vilardell deixa la sanitat pública, després de 45 anys d'exercici als hospitals Clínic i Vall d'Hebron, de Barcelona. Veu crítica amb les retallades aplicades en el sistema sanitari durant el Govern d'Artur Mas, rebutja qualsevol eventual reducció futura dels serveis per motius econòmics. 

–¿Quina experiència va extreure del seu període d’assessor d’Artur Mas?

–Vaig veure com es posicionen els grups polítics en cada moment històric, i com canvien quan tenen responsabilitat de govern. Perquè qualsevol cosa que modifica el sistema sanitari té un fort impacte immediat en el ciutadà.

–¿Per això els té en compte?

–És que el seu pensament es tradueix en vots. Per molt convenient que fos situar en la direcció de la Conselleria de Salut tècnics sanitaris de la màxima qualitat, els polítics mai se’n distanciaran, sempre hi voldran estar. Les mesures de política social i sanitària donen satisfacció a les persones i són de les que més es valoren a l’anar a votar. Cap govern independitzarà la regulació del seu sistema sanitari. La sanitat pública està polititzada i sempre ho estarà.

–¿I això és bo?

–Hauríem d’intentar que aquesta politització fos la mínima possible, i procurar que hi hagués un consens bàsic entre totes les forces polítiques. Un acord mínim que digués més o menys: «Aquest és un sistema d’atenció universal per a tots els ciutadans, que s’aplicarà amb equitat i el finançament del qual se sostindrà amb aquestes i aquelles partides, perquè li dedicarem aquesta proporció del producte interior brut d’aquest país». Això, per una part.

–¿Alguna cosa més?

–També s’hauria de definir el model futur. S’ha d’actualitzar la llei catalana de la sanitat pública, perquè els anys han passat. En això hauríem d’implicar-nos tots: ciutadans, partits polítics i professionals. Per no estar constantment qüestionant el model.

–¿Veu factible aquesta unitat?

–És imprescindible. I s’ha de deixar de barrejar això amb els conceptes de privatització que tant s’han utilitzat. Privat vol dir ús de capital privat per obtenir un benefici. Un hospital concertat és una altra cosa: és un centre sense ànim de lucre que rep diners públics per oferir un servei públic.

–Algun sector, a Catalunya, parla de reduir la cartera de serveis públics per abaratir el sistema.

–Eliminar la prestació de serveis que sabem que són necessaris seria un gravíssim error. La ciutadania no ho acceptaria i no hi hauria consens polític en absolut. Hem d’eradicar la idea que el sector públic, o part d’ell, es pot privatitzar. Això fa mal i crea confusió.

–¿Hi va haver intenció de privatitzar?

–Jo no l’he vist. El que hi ha hagut és falta de transparència.

–¿Augura la introducció d’algun copagament: a urgències, al CAP...?

–Aniríem per mal camí. És urgent veure com es preserva el sistema actual amb les màximes garanties. 

–La demanda que més creix és la de malalts grans que pateixen múltiples afeccions cròniques. ¿El sistema està preparat per a ells?

–Ara recorren als hospitals d’alta tecnologia, que estan actuant una mica com a hospitals comarcals, atenent pacients crònics amb problemes socials. És urgent augmentar, moltíssim, la dotació de llits per a ells. Ha de créixer la xarxa d’hospitals sociosanitaris, amb tecnologia i servei d’urgències propi, per no saturar el dels grans hospitals.

–¿I aquests, que atendran?

–Allò en el que cada un és més expert. Malalties poc freqüents, de difícil resolució. Cirurgia d’alta complexitat. Innovació d’alta tecnologia. Recerca.

Notícies relacionades

Miquel Vilardell: "El sistema sanitari ha de recuperar els 1.500 milions que se li van retallar i molt més"

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

–¿Hi ha hospitals sociosanitaris com els que vostè descriu?

–No en tenim cap així.