Miquel Vilardell: "El sistema sanitari ha de recuperar els 1.500 milions que se li van retallar i molt més"

Miquel Vilardell (Borredà, 1946) va deixar la sanitat pública el 31 de juliol, després d'exercir durant 45 anys una medicina pròxima i humanista en dos grans hospitals de Barcelona, el Clínic i el de la Vall d’Hebron, i d'haver transitat per institucions i càrrecs de representació política de tota mena. Va presidir el Col·legi de Metges de Barcelona, va coordinar dos informes que es coneixen amb el seu cognom i amb què el Govern català de José Montilla va intentar consolidar les bases del sistema, i va assessorar el successor d'aquell, Artur Mas, des d'una posició crítica amb les retallades pressupostàries que va incomodar la Generalitat.

-¿En quina situació veu el sistema sanitari públic de Catalunya?

-Tenim un bon sistema públic de salut. No reconèixer-ho així seria faltar a la realitat. Manté la qualitat perquè compta amb uns professionals madurs, molt ben formats, dels millors del món, que quan s'enfronten a un problema de salut van cap a ell i el solucionen. Aquests professionals fa temps que adverteixen que s'ha de fer alguna cosa.

-¿Què ha empitjorat amb la crisi?

-El temps per accedir a exploracions i a solucions terapèutiques o quirúrgiques que no són vitals o urgents. És a dir, les esperes per resoldre proves diagnòstiques i tractaments que no posen en risc la supervivència però sí que afecten la qualitat de vida. És conseqüència del fet que falten diners per finançar un sistema que s'encareix a mesura que apareixen noves tecnologies, i que cada vegada atén més persones.

-El Govern d'Artur Mas va ser dels que més van retallar en sanitat pública de tot Espanya...

-Els recursos de la sanitat pública ja eren insuficients abans de les retallades, i el que es va fer va ser empitjorar-los. És imprescindible aportar-hi més pressupost. Si no, no es podrà millorar. El sistema sanitari ha de recuperar els 1.500 milions d'euros que se li van retallar fa cinc anys, i molt més. Ha de rebre els milions perduts, més els que en realitat són necessaris perquè l'assistència pública mantingui l'excel·lència que encara conserva.

-El pressupost previst per a aquest any no preveu res d'això.

-Però és necessari. El sistema ha d'incorporar tecnologia nova, ha d'actualitzar mètodes quirúrgics i ha de mantenir la seva qualitat. En paral·lel, s'ha d'analitzar l'eficiència del model.

-L'eficiència.

-És necessari fer un estudi demogràfic dels professionals. Determinar quines han de ser les seves funcions i fixar objectius. En contrapartida, se'ls ha d'oferir una remuneració correcta.

-Els sous del personal sanitari van baixar més d'un 20% en l'anterior legislatura, i així segueixen.

-En efecte. El que no val, no és just ni lícit, és fer sostenible el sistema a base de disminuir el salari dels professionals. No pots basar el manteniment del sistema en una política de personal basada en la constant reducció de salaris. No és assenyat disminuir els salaris d'uns professionals competents, amb vocació, excel·lents en la seva feina i que compleixen amb els seus objectius. El sistema els hauria d'oferir polítiques incentivadores del personal, inclòs el seu salari. Amb controls de l'eficiència, insisteixo.

-Cada vegada hi ha més veus que diuen que la situació és insostenible.

-És insostenible la situació dels professionals sanitaris. D'ells depèn que tot funcioni. Ja han demostrat que són capaços de mantenir en funcionament el sistema cada vegada amb menys recursos, exercint en condicions indesitjables, a canvi de sacrificis personals. Això ho aguantes perquè fas una feina que t'agrada, però tot té un límit.

-¿Els endarreriments en l'assistència afecten la supervivència dels malalts?

-Jo crec que no. Les malalties degeneratives [òssies, articulars, oculars…], que són les més afectades per les demores, no varien d'un mes a l'altre. Les inflamatòries o les neoplàstiques [càncers], sí, però aquestes no estan a les llistes d'espera. El que passa és que les degeneratives alteren greument la qualitat de vida.

-Causen patiment.

-Pateix el que espera, sí. Encara que, de manera general, els ciutadans diuen que estan satisfets amb el seu sistema de salut. I pateixen els metges i les infermeres, que assumeixen més pressió assistencial. Si una persona gran pateix cataractes i això li impedeix llegir, que és precisament el que més podria fer a la seva edat, ajornar-li la cirurgia és empitjorar-li la qualitat de vida. I el mateix si es tracta d'una artrosi greu de genoll.

-¿On falla el control de l'eficiència de què parla?

-Fa temps que es parla de la unificació de serveis, de centralitzar-ne alguns en funció de l'experiència, per estalviar recursos. La idea és que no tots els hospitals ho tractin tot. I és imprescindible saber des del principi, i fins al final, on van a parar els diners que es destinen a un CAP o a un hospital públic. Més que canviar el model de gestió, el que s'ha de modificar és el control del finançament. Que es conegui tot el camí per on transiten els diners.

-¿No és així ara?

-Hi ha queixes i hi ha hagut problemes. Si hi hagués hagut un control del finançament totalment transparent, algunes de les coses que han passat no s'haurien produït.

-¿Obrir línies d'atenció privada als hospitals públics concertats solucionaria alguna cosa?

-El fet que una mateixa empresa concertada i pública tingui dues unitats de negoci, una de finançada des de Salut i l'altra privada, no hauria de crear problemes. La condició per a això és que tots els circuits estiguin totalment separats, inclòs l'edifici. És un fet que els metges que atenen als matins als hospitals públics treballen a la tarda en un centre privat. En principi, no hi hauria d'haver problema.

-Però n'hi ha.

-Sí. El sector purament privat es queixa que hospitals públics utilitzen els seus recursos públics per al negoci privat. Els que tenen aquestes dues línies [en especial el Clínic, amb Barnaclínic] al·leguen que els beneficis de Barnaclínic reverteixen en la part pública de l'hospital. I és així.

Notícies relacionades

Miquel Vilardell: "La ciutadania no acceptaria una eliminació de serveis sanitaris"

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

-¿Barnaclínic, i altres de similars, haurien de disposar de tecnologia privada per a la seva àrea privada?

-Això seria la transparència màxima, però, si no és possible, el que s'ha de fer és que quan utilitzen tecnologia pública en horari privat ho facin constar així: informant que tal pacient ha sigut operat en tal quiròfan, amb aquesta tecnologia i en aquest horari, és a dir, seguint un circuit totalment separat i transparent.