'Ab crack', la nova tendència tòxica impulsada des de les xarxes socials

El cos de les dones adolescents -una altra vegada les noies- torna a ser la diana d'una perillosa tendència que no només promociona un cos prim que es pot considerar malaltís -l'ideal és un índex de massa corporal de 14 per a dones de 18 anys: quatre punts menys que el mínim aconsellable-, sinó que fixa com a objectiu una meta inabastable si no es disposa d'una fisiologia específica, capaç de separar, amb extenuants exercicis físics, la musculatura abdominal. En diuen 'ab crack' precisament per això, perquè fa un crac amb l'abdomen. El parteix internament.

Es tracta d'una derivació de l'anorèxia, consideren els especialistes, sorgida fa pocs mesos, amb nom anglosaxó i una disfressa estètica que multiplica el risc per a la salut dels que la persegueixen. "El més probable és que d'aquí molt poc també veurem nois obsessionats per marcar la fenedura abdominal", augura Joaquim Puntí,Joaquim Puntí psicòleg clínic de l'Hospital del Parc Taulí, de Sabadell, expert en l'atenció de trastorns i tendències autolesives en joves i adolescents.

El fenomen emergeix a gran velocitat des de les xarxes socials i les webs preferides per adolescents i dones joves, en especial, les que passen per moments de frustració, indiquen els experts.

Convertir la musculatura abdominal en dues porcions separades per una fissura contínua, que sorgeix del centre del pit i s'acaba al melic, és el punt que els seus promotors -entre ells les models Emily Ratajkowski, Kendall Jenner i Stella Maxwell- es proposen confondre amb la glòria del triomf. L'èxit només serà 'real' si les seguidores bolquen les seves fotos al portal indicat de la xarxa. Sempre la mateixa imatge: un tòrax subdividit en dues parts iguals sobre un ventre enfonsat del qual sobresurten els ossos dels malucs.

NO A TOTS ELS COSSOS

La fissura perseguida, l''ab crack', sorgeix de forma natural, per herència genètica, en determinats cossos, a mesura que perden greix i també musculatura en un procés necessàriament acompanyat d'intensíssims exercicis abdominals hipopressius (contenir la respiració en posició tensa, mentre es contrau la zona escollida). Però ni tan sols aquesta severa disciplina física pot ser suficient per aconseguir la partició marcada. No tots els cossos poden donar forma a una fissura longitudinal, si no disposen d'una constitució hereditària que mínimament ho permeti, així ho adverteixen els preparadors físics consultats.

El tendó en què se sosté aquesta fenedura sorgeix quan la musculatura es tensa en excés i es produeix el trencament del teixit connectiu que dóna forma a l'abdomen. El múscul abdominal es fissura i les parts se separen sota la pell. Al fons de la fenedura, reposa el tendó. Si s'insisteix a engrandir aquesta separació -un trencament muscular intern en tota regla- es pot produir una hèrnia, una protuberància cap a l'exterior, amb les seves eventuals complicacions doloroses. En ocasions, la destrossa exigeix cirurgia.

LA INSATISFACCIÓ, EL REQUISIT

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

"Una altra vegada estem davant un fenomen que utilitza adolescents insatisfetes amb els seus cossos per promocionar una indústria que mou moltíssims diners, que busca ampliar o mantenir el seu mercat", afirma Puntí. "L''ab crack' és una variació de l'anorèxia clàssica i planteja els mateixos objectius: cossos escanyolit, dones sense malucs, figures antinaturals que exigeixen el consum de tota mena de suplements aprimadors i aliments dietètics", afegeix. Perseguir la fenedura toràcica, adverteix Puntí, també pot provocar el fenomen invers: conduir a un trastorn alimentari greu en qui no el patia.

Els promotors de l''ab crack' juguen amb el seu domini de la xarxa i amb la vulnerabilitat dels destinataris del seu missatge. "No hi ha més que fer un clic i imitar una tendència tan innovadora i exclusiva com partir el teu cos amb un sender que enllaça el pit i el melic: ja tenim una meta, on fins fa cinc minuts no hi havia res", comenta un dissenyador d'entorns web que prefereix no ser citat. Aturar el fenomen, encara desconegut més enllà dels ambients dels quals es nodreix, resulta, de moment, difícil, adverteixen, ja que a penes existeix consciència de la seva perillositat.