La cirurgia privatitzada per Mas sortia el 12% més cara que la pública

L'argumentari que va utilitzar la Conselleria de Salut en la passada legislatura, sota la presidència d'Artur Mas, per -en un fet sense precedents- incorporar al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) quatre centres privats amb finalitat lucrativa, amb el compromís de derivar-los cada any importants porcions d'activitat quirúrgica i assistencial, ha resultat no ser cert. Segons asseguren els actuals responsables del departament després d'auditar la seva relació econòmica amb aquestes entitats, ni és més barat operar en quiròfans privats que fer-ho en els públics, com va emfatitzar l'anterior director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, ni era l'única forma de reduir les enormes llistes d'espera que va arribar a acumular el sistema. 

El conseller Antoni Comín, que s'havia compromès a desfer una circumstància que considera anòmala i de difícil encaix en la legislació sanitària catalana i estatal, va promoure el febrer passat l'expulsió del SISCAT de dos d'aquests centres, l'Hospital General de Catalunya (HGC) i la Clínica del Vallès, tots dos propietat d'IDC Salut, del fons d'inversió CVC (ara adquirit pel grup alemany Fresenius Helios), que des del 2012 formaven part de la xarxa pública. El concert amb la clínica vallesana va finalitzar el passat 31 d'agost, circumstància que va posar fi a la seva vinculació pública.

Comín, que ha negociat el procés amb els comitès d'empresa de les entitats implicades, ha tingut especial interès en què aquesta reincorporació d'activitat a la xarxa pública no impliqués acomiadaments als centres privats. "Ni hi ha hagut acomiadaments, ni s'ha perjudicat els usuaris, ni s'ha alterat el pressupost de Salut -ha resumit avui en una visita a la clínica vallesana-. Hem tornat a obrir quiròfans públics que es van tancar per beneficiar altres de privats".

CIRURGIANS EXTERNS

Les 3.700 intervencions anuals a pacients del sistema públic a què cada any accedia la Clínica del Vallès, per les quals el Servei Català de la Salut (CatSalut) li abonava 7,5 milions d'euros per exercici, es realitzaran ara a l'Hospital del Parc Taulí, de Sabadell (un 65%), i al Consorci Sanitari de Terrassa (un 35%), amb un cost un 12% inferior, han assegurat a aquest diari fonts de Salut. I això, malgrat que la infraestructura quirúrgica i tecnològica d'aquests últims centres és d'una envergadura superior a la de la citada clínica, situada a Sabadell. “A la pràctica, aquesta serà una operació d'estalvi, a més de normalitzar una situació que contravenia la llei d'ordenació sanitària de Catalunya i la llei general de sanitat espanyola”, afegeixen les mateixes fonts.

Aquesta legislació indica que la xarxa sanitària pública únicament concertarà activitat amb centres aliens al sistema quan els seus propis recursos resultin clarament insuficients per absorbir la demanda, i puntualitza que aquesta contractació externa s'haurà de realitzar amb entitats sense ànim de lucre. Així havia passat a Catalunya des del 1985, amb l'extensa xarxa d'hospitals no pertanyents a la Generalitat (56, entre ells el Clínic o Sant Pau), sense ànim de lucre, que concerten la seva activitat amb el CatSalut.

El conflicte laboral que auguraven els detractors del canvi s'ha esquivat promovent la contractació al Parc Taulí i al centre de Terrassa de 32 tècnics i infermers fins ara adscrits a la Clínica del Vallés. Les intervencions de cataractes, traumatologia i otorino que formaven part del seu concert públic eren realitzades per 90 cirurgians que es desplaçaven des del Parc Taulí, i per això no ha variat el seu posició laboral.

OBRIRAN QUIRÒFANS DE TARDA

Perquè el Parc Taulí pugui reabsorbir sense saturació les 3.700 intervencions quirúrgiques que fa quatre anys es van desprendre de la seva activitat, davant la suposada impossibilitat d'assumir-les, Salut ha previst la contractació de 15 sessions quirúrgiques de tarda setmanals que acabaran amb el tancament de quiròfans de tarda que van imposar, a tota la sanitat pública, les retallades pressupostàries aplicades pel Govern d'Artur Mas. El Consorci Sanitari de Terrrassa (CST) disposarà de vuit sessions quirúrgiques en horari de tarda. El Parc Taulí i el CST rebran els 7,5 milions que ja no aniran a la Clínica del Vallés. Gràcies al menor cost de l'activitat assumida, el primer d'ells ha obert una nova planta d'hospitalització per a malalts crònics, dotada amb 24 llits. No se'ls descomptarà el citat 12% d'estalvi.    

Notícies relacionades

L'intercanvi d'interessos que va salvar l'Hospital del Sagrat Cor

¿Què va fer Montilla i què va fer Mas en la privatització sanitària?

En el cas del HGC, que finalitza el seu concert assistencial el pròxim 31 de desembre, la resolució futura de l'activitat que li assegurava la seva pertinença a la xarxa sanitària pública no està concretada, informen des de Salut. Aquest centre assumia 6.252 actes mèdics i quirúrgics anuals, pels quals el 2015 va rebre 13,5 milions d'euros des de CatSalut. Part d'aquesta activitat -830 actes mèdics anuals- consisteixen en sessions de radioteràpia per a malalts de càncer que es fan en un búnquer radioactiu expressament construït davant la seva nova situació, una instal·lació de difícil substitució en aquests moments, argumenten des de Salut. La resolució per a aquest cas podria ser la contractació puntual d'aquesta activitat, sense que això impliqui que l'HGC torni a pertànyer a la sanitat pública.