L'intercanvi d'interessos que va salvar l'Hospital del Sagrat Cor

L'anterior conseller de Salut, Boi Ruiz, solia mencionar l'aquiescència dels sindicats del comitè d'empresa de l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona -citava CCOO i UGT- quan se li requeria una justificació per al fet que per primera vegada en la trajectòria de la Generalitat quatre centres sanitaris privats i amb finalitat de lucre haguessin sigut incorporats al Sistema Integral Sanitari de Catalunya (SISCAT): la sanitat pública. Aquest organisme agrupa la xarxa assistencial a la qual els ciutadans accedeixen amb la targeta sanitària individual, que es finança, com a la resta d'Espanya, a través dels impostos. Engloba tant els CAP i hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS), com l'extensa xarxa de centres concertats constituïts per entitats municipalistes o fundacions religioses, sempre sense ànim de lucre.

Si Ruiz al·ludia als sindicats era perquè quan va succeir aquella incorporació, el 2011, el Sagrat Cor passava la seva enèsima fallida financera i corrien rumors de tancament de la institució. El personal estava lògicament inquiet. El centre assumia, i segueix fent-ho, totes les especialitats mèdiqueas i té assignat un sector de població de l'Eixample barceloní. La seva pervivència preocupava tant la Generalitat com els que hi treballaven. La crisi econòmica avançava i el Govern d'Artur Mas aplicava importants retallades al sistema, que afectaven el Sagrat Cor igual que la resta de centres concertats.

TOT SENSE FOCUS PÚBLICS

El que va passar tot seguit no va comptar amb cap informació pública, van ser fets consumats en la gestió dels locals va poder participar el Servei Català de la Salut (CatSalut) i Raimon Belenes, conseller delegat de l'Hospital Clínic entre el 2008 i el 2011 (tripartit al Govern), facilitant la firma d'un conveni amb IDC Salut, llavors Capio i des de fa pocs dies part del grup alemany Fresenius Helios, que finalment va adquirir el centre. Això va implicar la derivació al Sagrat Cor d'un important pessic d'intervencions quirúrgiques de baixa complexitat, amb doble funció: alliberar el Clínic de l'assistència menys brillant però amb més demanda a la sanitat pública -cataractes i galindons, entre elles- o molt costoses -col·locació de pròtesis de genoll i maluc-, i oferir una vida econòmica viable al centre del carrer Viladomat. Belenes es va incorporar el 2011 a IDC Salut com a director general d'Innovació.

REINICI D'UNA VIDA ACTIVA

El Sagrat Cor, o IDC Salut, va passar a facturar al Servei Català de la Salut (CatSalut) una mitjana de 55 milions d'euros anuals. Fonts coneixedores del procés -que va suposar la salvació de l'hospital- indiquen que aquell acord va incloure alguns requisits addicionals per part d'IDC Salut, entre ells, la incorporació al SISCAT de dos dels seus centres catalans, l'Hospital General de Catalunya (HGC) i la Clínica del Vallès, que van passar a ser entitats públiques encara que la seva finalitat era lucrativa. Tots dos rebrien cada any porcions d'activitat procedents d'altres centres públics que tancaven instal·lacions, un transvasament d'històries clíniques que es va justificar en la saturació i l'augment de les llistes d'espera a què estaven conduint les retallades imposades a la xarxa pública pel Govern de Mas.

UNA ARRISCADA PORTA D'ACCÉS A LA PRIVADA

Notícies relacionades

La cirurgia privatitzada per Mas sortia el 12% més cara que la pública

Les sol·licituds d’eutanàsia a Catalunya augmenten un 63% en un any: ja hi ha una petició al dia

IDC Salut passaria a facturar al CatSalut, segons les mateixes fonts, uns 125 milions d'euros anuals. “Per assumir el Sagrat Cor, IDC Salut exigia augmentar el seu múscul assistencial a Catalunya”, conclouen. Aquest pas va crear un precedent que va ser seguit per Clínica de Ponent, propietat de l'empresari i exdirectiu del Barça Gabriel Masfurroll, que des del 2012 factura al CatSalut una activitat per valor de 6,2 milions d'euros, i la Clínica Girona, que rep 12 milions d'euros anuals a canvi d'assumir 1.923 intervencions i 1.870 ingressos hospitalaris anuals. Aquests dos últims centres encara no han sigut expulsats del SISCAT. Els seus expedients estan en estudi, indiquen fonts de Salut. Podria ser que, fins i tot perdent la seva condició de centres públics, mantinguessin els seus actuals concerts d'activitat ja que, segons sembla, resulten necessaris per als hospitals que els deriven: l'Arnau de Vilanova, de Lleida, i el Josep Trueta, de Girona.