Investigació biomèdica

Neix el primer nadó del món amb tres pares genètics

La mare biològica va aportar el nucli de l'òvul, una altra dona va cedir la carcassa del seu i un donant va oferir l'esperma

La tècnica suposa un gran avanç en la lluita contra la transmissió genètica de malalties dels progenitors als seus fills

El doctor John Zhang sosté Abrahim Hassan, primer nadó nascut de l’ADN de tres persones. / ATLAS

El doctor John Zhang sosté Abrahim Hassan, primer nadó nascut de l’ADN de tres persones.
TRANSFERÈNCIA D’EMBRIONS.El doctor Miquel Àngel Checa, cap de Reproducció Humana de l’Hospital del Mar, prepara la transferència d’embrions congelats en el laboratori de fertilització in vitro.

/

3
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

El primer nadó, de nom Abrahim Hassan, l’embrió del qual va sorgir de tres dotacions genètiques diferents, va néixer fa cinc mesos a Mèxic gràcies a una combinació de tècniques de fertilització que va aconseguir esquivar la malaltia mitocondrial que pateix la mare biològica. La tècnica utilitzada, que ha conclòs en un naixement –fita publicada per la revista New Scientist–, va consistir a obtenir semen del pare per fertilitzar dos òvuls, el de la mare biològica i el d’una altra dona. Tot seguit, a l’òvul fecundat de la mare se li va eliminar la carcassa mitocondrial, o citoplasma, que va ser substituït pel generat amb l’òvul de la donant. El material resultant es va transferir a l’úter de la mare, que va iniciar la gestació.

    El naixement d’Abrahim, el primer nadó del món amb tres pares genètics, amplia les opcions d’evitar malalties genètiques que es transmeten a través dels gens materns. En aquest cas, s’ha eliminat l’alteració mitocondrial denominada síndrome de Leigh que transmetia la mare, Ibtisam Shaban, d’origen jordà.

CONTROVÈRSIA / La tècnica utilitzada és fruit de controvertides investigacions realitzades i autoritzades al Regne Unit, en què es va promoure una gestació fruit de l’ADN de tres persones: el pare –donant d’esperma–, la mare biològica i una donant d’òvul. El procés gestacional va ser complex. Després d’una fecundació in vitro amb semen del donant i un òvul de la mare biològica, es van extreure els nuclis de l’espermatozoide i de l’òvul matern, i es va eliminar el citoplasma que contenia els mitocondris materns defectuosos. Els dos nuclis es van implantar posteriorment a l’òvul d’una dona sana, a la qual prèviament s’havia desposseït del seu nucli però conservava els seus mitocondris sans.

    Aquesta tècnica no està legalitzada en tots els països. Els pares d’Abrahim, una parella de jordans, van demanar ajuda a l’equip del doctor John Zhang, del New Hope Fertility Center de Nova York que, davant la impossibilitat legal de realitzar el procediment en aquell país, es va traslladar amb la parella a Mèxic.

DIAGNÒSTIC AUTORITZAT / A Espanya està autoritzat el diagnòstic genètic preimplantacional, que detecta i evita la transmissió de malalties causades per alteracions genètiques i cromosòmiques. Es tracta d’una anàlisi genètica de l’embrió que, fins ara, ha aconseguit eliminar, entre altres malalties o alteracions, la síndrome X fràgil –que causa retard mental en nens de sexe masculí–, la malaltia de Huntington –un trastorn en la mobilitat– i la distròfia muscular. També és possible diagnosticar la presència de la trisomia cromosòmica que causa la síndrome de Down.

Notícies relacionades

    Les cèl·lules humanes es componen d’un nucli –que conté pràcticament tot l’ADN– i citoplasma envoltant, que inclou els microòrgans que donen les instruccions a l’ADN o codi genètic. Entre ells hi ha els mitocondris, encarregats de transformar en energia els aliments que s’ingereixen. Quan una dona pateix una malaltia mitocondrial, com la mare del nadó acabat de néixer, aquests microòrgans es transmeten de forma deficient i, en cas de tenir descendència, els fills neixen amb cèl·lules danyades susceptibles de causar danys cerebrals, pèrdua de massa muscular, fallida cardíaca, ceguesa o mort prematura. De fet, la mare del nadó amb ADN de tres pares havia tingut dos fills anteriors que van morir a causa de l’alteració genètica materna.

    Per aconseguir el naixement d’Abrahim s’ha fet servir l’ADN del donant de semen, el de la mare biològica i un 0,18% del codi genètic de la dona que va donar el citoplasma del seu òvul fecundat. Tècnicament hi ha tres pares genètics, encara que dos d’ells són majoritaris.