Es busca un hospital públic per al Vallès

Si la proposta de la Conselleria de Salut d’adquirir l’Hospital General de Catalunya (HGC), iniciativa anunciada pel titular del departament, Antoni Comín, acabés amb èxit, l’operació donaria resposta finalment a una exigència reiteradament expressada per alcaldes i entitats socials del Vallès Occidental, que des de fa més d’un decenni han exposat davant de la Generalitat la necessitat que aquesta extensa comarca, habitada per un milió de persones, disposi d’un hospital públic.

El destí que Salut donaria a les immenses instal·lacions de l’HGC, que disposa de 297 llits d’hospitalització, bloc quirúrgic, unitats de cures intensives d’adults i pediàtrica, i búnquer de radioteràpia amb dos acceleradors lineals, permetria absorbir la demanda d’assistència mèdica bàsica, numèricament aclaparadora, que ara recau en hospitals dissenyats per assumir l’alta especialització quirúrgica i les patologies més complexes, com és el del Parc Taulí, de Sabadell, permanentment saturat i amb llistes d’espera que no paren de créixer.

HOSPITAL ANTENA

La idea, exposen fonts coneixedores del projecte, seria convertir l’HGC en un hospital antena –vinculat o dependent– del Parc Taulí, i permetre que aquest exercís de centre de referència per a patologies complexes. També reduiria l’actual pressió assistencial de la Mútua de Terrassa i del Consorci Sanitari de Terrassa. El  Parc Taulí és el centre sanitari públic de Catalunya que assumeix una proporció de població més gran. Ofereix assistència a 300.000 ciutadans.

La perspectiva de dotar d’un centre sanitari públic el Vallès Occidental és compartida pels qui coneixen o gestionen l’assistència a Catalunya. Fins i tot l’anterior conseller de Salut, Boi Ruiz, que en el seu dia va rebutjar la idea d’ampliar l’actual xarxa pública d’hospitals –per considerar-ho innecessari i per imperatius de la crisi–, ara admet el dèficit d’oferta assistencial .

«Cal un nou hospital públic per a la zona del Vallès, que estigui d’acord amb criteris de planificació. El territori el necessita –afirma Ruiz–. La fórmula idònia per aconseguir-ho és una decisió tècnica que ha d’analitzar i adoptar el Govern de la Generalitat». Coincideix amb ell el director gerent de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Vicenç Martínez Ibáñez. «En aquella àrea del Vallès no hi ha hospitals públics: Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal necessiten oferta pública –indica Martínez Ibáñez–. Com a idea, la proposta del conseller Comín de comprar l’HGC em sembla brillant, però desconec les interioritats del projecte. El CatSalut ha d’estudiar les possibilitats reals de l’adquisició».

També al director general de l’Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, li sembla «brillant» que la Generalitat es proposi incorporar al sistema públic un hospital de les dimensions i la dotació de l’HGC. «Qualsevol aportació a la sanitat pública em sembla excel·lent –afirma Campistol–. Ara s’ha de veure si la propietat de l’HGC hi està d’acord i si el territori implicat veu bé la proposta». A Bonaventura Clotet, responsable de malalties infeccioses a l’Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona, la iniciativa de Comín li sembla «molt encertada». «És una jugada sensacional, perquè s’estalviaria la construcció dels dos nous hospitals previstos per a aquella zona», indica Clotet.   

PRIMER, PLANIFICAR

El doctor Miquel Vilardell, expresident del Col·legi de Metges de Barcelona, que va ser membre del comitè assessor d’Artur Mas i coautor de dues edicions de l’Informe Vilardell durant el mandat de José Montilla, veu imprescindible, abans que res, elaborar una exhaustiva anàlisi que planifiqui les necessitats assistencials del Vallès. «Una vegada es coneguin amb detall quins serveis públics hi ha en aquell territori i què falta, i després d’haver parlat amb tots els agents implicats, des de professionals sanitaris fins a alcaldes, s’hauria de prendre la decisió que sigui més beneficiosa i menys costosa per al sistema sanitari». «En aquesta decisió –afegeix Vilardell–, no hi haurà ideologia: serà fruit de la planificació territorial».

El conseller Comín va argumentar la seva proposta de comprar l’HGC en una motivació econòmica: d’aquesta manera, va dir, la Generalitat podria evitar construir els dos hospitals bàsics –comarcals– previstos per al Vallès Occidental en la planificació que Salut va elaborar el 2005, l’execució dels quals es va congelar el 2008 per la irrupció de la crisi econòmica. Es tracta de l’Hospital Ernest Lluch, que es preveia ubicar en uns terrenys situats entre Cerdanyola i Montcada, i l’Hospital Vicenç Ferrer, per a l’àrea de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal. Els 55 milions d’euros que Comín preveu com a cost de l’actual HGC serien, va assegurar, una despesa inferior a aixecar aquests dos centres sanitaris de nova planta.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

L’exconsellera de Salut Marina Geli, impulsora dels frustrats hospitals Lluch i Ferrer, té molt clara la necessitat de recursos públics per al Vallès. «Montcada, Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal necessiten un o diversos centres que assumeixin la demanda bàsica però massiva que ara recau en els hospitals de primer nivell, especialment el Parc Taulí, que està al límit de la seva capacitat –afirma Geli–. Salut pot oferir aquesta assistència pública des d’instal·lacions pròpies o de lloguer. La decisió s’ha d’adoptar des de la planificació territorial». «El que és fonamental –afegeix Geli– és garantir que les llistes d’espera es redueixen i que els professionals  treballen en condicions dignes».

El propietari de l’HGC, el fons inversor Fresenius, no ha ofert fins ara mostres d’estar interessat en la venda. L’operació hauria de tenir en compte la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) –vinculada a l’Opus Dei–, perquè les seves facultats de Medicina ocupen un terç de les instal·lacions de l’HGC.