Les promeses incomplertes del pla de xoc sanitari

Les promeses sobre sensibles reduccions en les llistes d’espera quirúrgiques o diagnòstiques que van formar part del pla de xoc amb què es va iniciar l’actual legislatura segueixen sent un compromís incomplert, a l’espera que el Govern aconsegueixi aprovar els pressupostos de la Generalitat. El conseller de Salut, Antoni Comín, sol puntualitzar que ja es va advertir d’aquesta circumstància. «Sense pressupost no hi ha execució del pla de xoc», repeteix encara. El pla, el compromís amb el qual va tornar a subscriure ahir David Elvira, director del Servei Català de la Salut (CatSalut), preveu reduir el 10% les llistes d’espera quirúrgica, i el 50% el temps mitjà per accedir a una prova diagnòstica tecnològica o a una primera visita amb un metge especialista.

El pla havia de ser dotat amb 57 milions d’euros, 41 dels quals es destinarien a resoldre les demores quirúrgiques. Fonts de Salut donen per fet que aquesta injecció econòmica es produirà de seguida. La seva execució implicarà finançar hores addicionals d’activitat per a cirurgians, infermeres i ús de quiròfans. Aquesta partida, insuficient per compensar les retallades patides des del 2011, és vista com la baula fonamental perquè els ciutadans percebin alguna diferència, o millora, atribuïble a l’actual equip de govern.

DETERIORAMENT PROLONGAT

Fins ara, el que perceben els usuaris de la sanitat pública és un enquistat deteriorament en l’accés als serveis que, a mesura que passen els anys crítics, es va instal·lant com a part de la seva estructura assistencial. Les esperes de més de tres setmanes per accedir al metge de família que visita al CAP són freqüents en nombrosos centres de diferents districtes de Barcelona, així com de Cornellà o Badalona, encara que aquesta sigui, com emfatitzen els responsables de Salut, «la principal porta d’accés al sistema», el punt que hauria de ser més pròxim i accessible. Salut s’ha compromès en reiterades ocasions a fer que l’accés al metge de família no es demori més de 36 o 48 hores.

Els endarreriments en l’accés a una prova diagnòstica afecten en l’actualitat 135.809 persones, que esperen una mitjana de 85 dies per saber què els passa. La prova amb més pacients esperant és la ressonància magnètica, per la qual esperen 28.500 pacients, seguida de la tomografia axial computada (TAC), que necessiten 25.004 malalts. Els segueixen l’ecocardiografia, indicada per a 14.500 persones, la colonoscòpia, amb 14.032 malalts en espera, i l’endoscòpia esofagogàstrica, amb 7.046. Les 5.718 dones que esperen una mamografia ho fan una mitjana de 110 dies.

Notícies relacionades

Pugen el 2,5% els pacients en llista d'espera quirúrgica a Catalunya

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Sense aquestes proves diagnòstiques, no és possible precisar quantes persones necessitarien, ara mateix, una intervenció. Una cosa semblant passa amb els que esperen accedir a la primera visita amb un metge especialista, d’hospital, al qual l’ha derivat el seu metge de família per aclarir a què es deu el seu malestar. En aquestes circumstància es troben 532.229 pacients, que esperen una mitjana de 152 dies, tot i que el temps de referència fixat per a aquesta demora és de 90 dies. Un total de 199.931 malalts han superat els terminis d’espera per ser visitats per un especialista que va establir la Generalitat.

Els especialistes que tenen més pacients en espera per a una primera visita són els oftalmòlegs (66.000), els ginecòlegs (18.500), els uròlegs (19.800) i els al·lergòlegs (13.120). Aquestes esperes motiven sovint la recerca de diagnòstics en la medicina privada.