La nena de Manresa morta per meningitis C no estava vacunada

La nena de 9 anys que va morir la setmana passada a l'Hospital Sant Joan de Déu-Altaia, de Manresa, per una meningitis fulminant, no havia sigut vacunada contra el meningococ C. En només tres hores va experimentar un agreujament imparable, que va acabar amb la seva vida. El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix, ha indicat que en el carnet de vacunes de la nena i en la seva història clínica, no hi consta que hagués rebut cap de les tres dosis de vacuna contra el meningococ C que estan incloses en el calendari oficial de vacunacions de la Conselleria de Salut.

L'última setmana han mort a Catalunya dos nens a conseqüència d'una meningitis: la citada pacient de Manresa i un nen del Pla de l'Estany (Girona) que va morir per una infecció molt similar, encara que no s'ha pogut confirmar la presència del meningococ. Una nena d'1 any que pateix meningitis vírica evoluciona bé i no es tem per la seva vida, ha assegurat Guix, que també ha informat d'un quart cas d'un nen aparentment afectat per una meningitis, que aquest dimarts ha sigut traslladat a un hospital barceloní.

DINS DE LA NORMALITAT

Aquesta acumulació de casos, ha assegurat el responsable de Salut Pública, s'ajusten a les xifres habituals sobre els diversos tipus de meningitis que es registren cada any a Catalunya. Les malalties adscrites al concepte de meningitis, ha explicat Guix, causen anualment entre 55 i 60 casos infecciosos, a conseqüència dels quals moren entre tres i cinc malalts, la majoria persones de més de 65 anys que patien altres patologies. "No estem fora de la normalitat, ni existeix cap brot epidèmic de meningitis", ha insistit Guix.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Les infeccions de les meninges poden ser conseqüències d'un contagi víric -en aquest cas no es disposa de vacuna però rarament posa en perill la vida- o bacterià. Les meningitis víriques afecten exclusivament les meninges cranials, però les d'origen bacterià poden ser d'extrema gravetat si el microorganisme causant supera la localització cranial i infecta el torrent sanguini. Això pot passar amb els serotipus B o C. En aquests casos, la infecció es dissemina en poques hores per l'organisme i afecta els òrgans vitals -cor, fetge i ronyons-, amb un elevat risc per a la vida. La meningitis bacteriana pot ser aplacada amb antibòtics si se la diagnostica a temps i s'actua amb enorme rapidesa.

La vacuna antimeningocòccica C, que administra Salut, és eficaç contra el 95% de les soques causants, ha assegurat Carme Cabezas, de Salut Pública. La vacuna contra el serotip B de la meningitis bacteriana, no inclosa en el calendari oficial, només protegeix davant el 65% de les soques infeccioses, ha afirmat Cabezas, i provoca uns efectes secundaris molt superior a la resta de vacunes. Per aquestes raons no se l'ha inclòs en els programes poblacionals de vacunació de tot Espanya.