La vida sedentària causa la mort per càncer, infart o diabetis de 3.000 catalans a l'any

Fer exercici físic intens, del que fa suar, de forma periòdica a qualsevol edat i disposant de més o menys salut, ha deixat de ser una opció supèrflua de la qual es pot prescindir si l’horari laboral, la dedicació familiar, la fragilitat física o el desànim s’imposen. Caminar 30 minuts diaris tan ràpidament com ho permeti el cos –el mínim per produir efectes metabòlics– està a l’abast de qui s’ho proposi, coincideixen metges de família, oncòlegs, cardiòlegs i l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC), que se sumen a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a l’alertar de les conseqüències patològiques i la pèrdua de vides humanes que suposa el sedentarisme.

  

 «La inactivitat física causa més de 3.000 morts cada any a Catalunya, vinculades a la diabetis i el càncer», assegura Joan Guix, secretari de l’ASPC. Aquesta contundent dada es recolza en la relació que diversos estudis científics han establert entre la vida sedentària dels ciutadans i les morts per obesitat, infart de miocardi, ictus cerebral, síndrome metabòlica i diverses formes de càncer. L’OMS calcula que fins al 21% dels càncers de mama i de còlon tenen com a «causa principal» la inactivitat física dels malalts, igual que el 27% dels processos diabètics i un de cada tres infarts de miocardi.

BENEFICIS DE L’EXERCICI

Vist en positiu, l’exercici físic constant és un reconegut protector enfront del càncer de mama (la natació, en aquest cas) o de còlon, i una de les indicacions amb què els cardiòlegs donen l’alta mèdica als que deixen l’hospital després de sobreviure a un infart de miocardi o ser operats d’unes artèries coronàries molt deteriorades. Els especialistes en patologies coronàries igualen la importància de la medicació indefinida que prescriuen als seus pacients amb la necessitat que mantinguin una activitat física continuada i exigent, que expandeixi la seva capacitat pulmonar i cardíaca.

  

 «L’exercici físic regular millora la perfusió sanguínia a la zona del cor que ha quedat necrosada després d’un infart i redueix la freqüència cardíaca dels pacients –assegura la doctora Montserrat Romaguera, impulsora d’aquesta activitat a la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic)–. Com més lent va el cor, més bé aprofita l’oxigen que entra als pulmons», afegeix, citant les increïbles 30 pulsacions per minut amb què batega el cor del corredor d’alta muntanya Kilian Jornet. La Camfic calcula que el 70% de la població catalana és sedentària: no fa cap exercici.

    

Aquestes evidències, no obstant, a penes han influït en el col·lectiu dels metges de família que atenen als centres d’assistència primària (CAP), assegura Romaguera. «Ens consta que només un 12% dels 3.500 doctors que atenen als CAP pregunten als seus pacients si fan exercici físic o els animen a practicar-ne i els aconsellen com fer-ho –adverteix la metge–. Considerem que aquesta activitat s’hauria de prescriure amb la categoria dels fàrmacs o la dieta». Des de Salut Pública, assegura Guix, la insistència sobre els metges en aquest sentit és «constant». Un 95% de la població catalana va almenys una vegada a l’any al seu metge de família, cosa que converteix aquests professionals en una valuosa baula de contacte.

POC HÀBIT

Un element que explicaria aquest buit és l’escàs hàbit dels mateixos metges pel que fa al manteniment físic del seu cos. «La majoria són sedentaris», destaca Romaguera. Tant és així que el mateix Col·legi de Metges de Barcelona organitza periòdiques sessions lúdiques d’exercici variat en les quals la doctora Montse Bellver els intenta persuadir dels beneficis que aporta l’activitat física.

    

L’OMS i els especialistes en medicina esportiva coincideixen en l’opinió que la població menor de 16 anys hauria de dedicar una hora diària a l’exercici físic. Per als adults fixen una dedicació mínima de 30 minuts cinc dies cada setmana. «Les escoles catalanes no donen a l’exercici físic la importància que realment es mereix –assegura Romaguera–.

La majoria dels centres d’educació primària i secundària fan dues hores de pràctica esportiva a la setmana, i gairebé sempre ho fan en un mateix dia».

Notícies relacionades

El nombre de catalans que fan esport ha augmentat el 82% des del 1980

"Papa, estàs patint un infart"

    

En paral·lel, un terç dels catalans menors de 16 anys pateixen obesitat o sobrepès. Els nens obesos mostren una alteració metabòlica que condueix a l’acumulació de greix a la zona abdominal, una característica amb la qual, en la majoria de casos, arriben a l’edat adulta. En aquestes circumstàncies, la insulina que segrega el pàncrees és progressivament insuficient per poder metabolitzar la glucosa de la dieta i condueix a la diabetis. Quan nens i adults fan exercici físic intens i regular, el greix ingerit es consumeix a través de la musculatura en forma de glucosa, cosa que, indiquen els metges, a més a més d’afavorir una bona forma física, garanteix la sensació agradable que relaten els que fan esport. Per aquesta raó, afirmen, l’exercici és addictiu.