Un estudi alerta de l'escassa utilitat de l'etiqueta dels aliments

El número, més o menys visible, marcat a la closca dels ous de gallina que es venen a Catalunya –0, 1, 2 o 3– codifica una informació que podria ser valuosa si una majoria de consumidors disposessin de la clau per interpretar-la (el 3 indica que la gallina productora s’ha criat immòbil en una gàbia; el 2, que ha crescut en un corral; l’1, que l’afortunada ha pogut córrer pel camp; i el 0, que s’ha desenvolupat en un sistema ecològic).

Fins i tot coneixent el significat d’aquesta numeració, no és segur que qui pretengui esbrinar fins a quin punt menjarà un aliment no només saludable, sinó respectuós amb el medi ambient, tingui èxit. «Aquest número, amb molta freqüència, queda amagat entre els múltiples reclams addicionals que marquen els ous, fins a fer-lo incomprensible. I passa el mateix amb la resta dels aliments», adverteixen els autors del document 'Informació alimentària: qüestions ètiques, jurídiques i polítiques', que ha elaborat l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB).

«Els aliments que contenen oli de palma solen incloure a les seves etiquetes aquesta composició, perquè hi estan obligats, però aquesta apareix en unes mides mil·limètriques i barrejades amb tantes dades promocionals que és molt difícil detectar-la», explica María José Plana, advocada de dret alimentari i coautora de l’informe.

POCA FIABILITAT

El document alerta així mateix de la necessitat que les administracions supervisin l’aclaparadora quantitat d’informació alimentària que circula per internet a través de blogs, pàgines web o qualsevol altre format a la web, uns continguts que, asseguren, «no sempre» han sigut elaborats per nutricionistes, metges, tècnics alimentaris o professionals acreditats en el sector. «La informació alimentària és una de les més visitades a internet i els seus continguts sorgeixen, moltes vegades, de persones de bona fe que es basen en creences o suposicions que no s’ajusten a la veritat –afegeix Plana–. Aquesta informació deixa sense sentit la política de control nutricional basada en l’etiquetatge dels aliments. És obvi que avui dia l’etiquetatge resulta insuficient».

La informació i l’etiquetatge dels aliments que tenen la venda autoritzada a Espanya es regeixen, de forma predominant, pel principi de l’autoregulació o la «responsabilitat social corporativa» de la mateixa indústria, cosa que, segons el document, suposa «un compromís feble i desigual per part dels operadors» a l’hora de dir la veritat de forma clara.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

«Ni Espanya ni Catalunya han limitat, amb lleis, l’ús de pràctiques industrials que són contràries a l’interès ciutadà, o perquè afecten negativament la seva salut o pel seu impacte en el medi ambient», indica el treball. Comparen la situació espanyola amb la prohibició d’aliments rics en greixos trans amb què Dinamarca està reduint la mortalitat cardiovascular, la rebaixa del preu de fruites i verdures d’altres països europeus, o les etiquetes negres autoritzades a Xile per remarcar l’elevat contingut en sucre, greix o calories d’alguns aliments.

«A Espanya, la tesi fonamental dels poders públics és que la informació alimentària garanteix la llibertat del consumidor a l’escollir els productes que adquireix: en conseqüència, només el ciutadà és responsable si aquesta elecció no ha tingut en compte valors com la sostenibilitat, la seva salut o el benestar animal», indiquen.