La inversió de Salut en tecnologia i material mèdic ha caigut un 37% des del 2010

Els llargs anys de crisi i retallades pressupostàries que ha patit la sanitat pública catalana, a penes revertits, mantenen un efecte col·lateral de conseqüències palpables i gravetat creixent, que destorba l'activitat, o resta eficàcia, als quiròfans i gabinets d'exploració, diagnòstic i tractament dels centres. Es tracta de la dràstica caiguda en la inversió que la Conselleria de Salut destina a l'actualització de la tecnologia i el material sanitari que fan servir els 64 hospitals i 365 centres d'assistència primària (CAP) de Catalunya. Des dels modestos bisturís de 15 euros fins als acceleradors lineals d'oncologia valorats en 2,5 milions com a mínim, o els llits electrònics d'hospitalització, a uns 6.000 euros la peça. Tot va quedar congelat fa sis anys. La prioritat va ser, i segueix sent, pagar salaris al personal (60% del pressupost) i mantenir l'assistència als ciutadans.

Entre el 2010 i el 2016 el Servei Català de la Salut (CatSalut) va reduir en un 37% com a mitjana global el costosíssim apartat de la inversió en tecnologia i material sanitari, inclosa la reparació d'uns edificis en innegable estat de deixadesa. Dels 356 milions d'euros destinats a aquest capítol el 2010 es va passar als 227 del 2016. Salut preveu recuperar el 2017 un 9% del que es va perdre.

EL TERRITORI ICS, EL PITJOR

El territori de màxima afectació va ser, i és, el que atén l'Institut Català de la Salut (ICS) -els hospitals de la Vall d’Hebron, Bellvitge, Can Ruti, Joan XXIII i Arnau de Vilanova, i 265 CAP, entre altres-, on la pèrdua de capacitat per renovar quiròfans obsolets, equips d'anestèsia envellits o llits destrossats va ser del 57% el 2016 respecte al 2010. En el pitjor any, el 2011, els centres de l'ICS van patir una retallada del 77% en aquest capítol. En pocs mesos, el pressupost de 30 milions (2010) per a aquesta finalitat, es va quedar en a penes 7: es va notar fins i tot en la mala qualitat dels guants de làtex amb què es protegeix el personal.

"En realitat, el material mèdic i quirúrgic de l'ICS no es renova des de fa 11 anys -adverteix Jaume Canet, responsable d'anestesiologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti-. El 2006, la llavors consellera de Salut, Marina Geli, va aprovar una gran inversió tecnològica que va convertir els centres de l'ICS en els més avançats d'Europa en material mèdic. Ho va fer per mitjà del sistema de rènting, amb el compromís que tots els equipaments haurien d'haver sigut renovats deu anys després, cosa que no ha passat".

El mètode del rènting es va aplicar a tot: des de bàscules fins a fonendoscopis. Tot va passar a ser d'última generació: monitorització avançada a les unitats d'intensius, respiradors, estacions d'anestèsia, taules d'operacions. Salut va incorporar 3.328 aparells mèdics a la xarxa de l'ICS, que 11 anys després no han sigut renovats, menys en situacions excepcionals que han rebut aportació addicional directa des del CatSalut. Aquest ha sigut el cas del modern bloc quirúrgic central que la Vall d’Hebron va inaugurar fa un any. El més modern d'Europa.     

La resta, es repara quan deixa de funcionar, i s'ajornen cites dels usuaris en què s'havien d'utilitzar, en molts casos el mateix dia de la prova. "En l'àmbit de l'alta tecnologia sanitària, 10 anys de vida és el màxim que es concedeix des del punt de vista de l'eficàcia i l'eficiència. A partir d'aquí es considera que entren en l'obsolescència", assegura Canet. 

SALARIS, LA PRIORITAT

"La prioritat des que va començar la crisi ha sigut pagar salaris al personal, però és evident que ara s'ha de començar a actualitzar equipaments i edificis", adverteix José Augusto García Navarro, director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), patronal que agrupa un centenar de centres concertats sense ànim de lucre, entre ells els hospitals Clínic, Sant Pau i el Mar, a Barcelona, o el Parc Taulí, a Sabadell.

Notícies relacionades

El deteriorament tecnològic dels hospitals catalans agreuja les llistes d'espera

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

"Aquest envelliment no significa que s'hagi posat en risc la vida dels pacients -adverteix García Navarro-. Els aparells de ressonància magnètica, per exemple, poden ser utilitzats durant 8 o 10 anys i, com la resta d'aquesta tecnologia, tenen sistemes d'automanteniment: quan funcionen, sempre funcionen bé". "Cap metge s'arriscaria a fer un diagnòstic amb un aparell del qual tingués la més mínima sospita que no està bé. S'hi juguen el seu prestigi professional", afegeix el director del CSSC.   

Des de Salut, no amaguen la crítica situació del capítol dels equipaments sanitaris, iniciada pel Govern anterior. "S'ha arribat a una situació molt compromesa, que en cap moment ha suposat un risc per a la vida dels pacients", afirma Eva Sánchez, directora de patrimoni i inversions del CatSalu. "No hem incorporat la tecnologia que hauríem volgut i ara és urgent prioritzar: aquest any, el CatSalut equiparà amb una partida directa els nous quiròfans i l'àrea de cures intensives de l'Hospital de Bellvitge", afegeix Sánchez. "La nostra voluntat és tornar al pressupost per a equipaments que hi havia abans de la crisi", assegura.