Sanfermines, un territori de risc davant agressions sexuals

Les festes de Sant Fermí, celebrades a Pamplona, són possiblement, segons el parer dels seus observadors, una de les trobades massives internacionals que més faciliten el descontrol i la dilució de la barrera que separa el límit entre el respecte personal i l’agressió, o els marges que acoten un impuls sexual contingut i la seva realització descontrolada. Per Sant Fermí hi ha anonimat, proximitat física, consum d’alcohol amb o sense mesura, bromes amb persones desconegudes, festa sense descans i cansament no atès. «Sant Fermí és un factor de risc en l’àmbit de l’agressió sexual [tocaments] o la violació», afirma Antonio Andrés Pueyo, professor de Criminologia a la Universitat de Barcelona (UB), especialista en psicologia de la violència. 

  

 «Un home begut no sempre és capaç d’acceptar un sí, seguit d’un no dubitatiu pronunciat per una dona que també ha ingerit molt alcohol –descriu Andrés Pueyo–. En aquestes circumstàncies, és fàcil que el venci el desig. I violi. L’alcohol ajuda a no respectar la negativa». Però l’alcohol no produeix homes violadors. «Per més que begui un individu pacífic necessitat de sexe, no farà mai un acte que no coincideixi amb el seu pensament en estat sobri: la beguda alcohòlica desinhibeix i potser pot crear la impressió equivocada que l’altra persona hi accedeix, però no porta més enllà», indica Jordi Bajet, psicòleg forense adscrit a l’Institut de Psicologia Forense de Catalunya. «L’alcohol no converteix un home en violador», reitera Andrés Pueyo. 

S’HA ACABAT LA VERGONYA

Les agressions sexuals no es van iniciar l’any passat en les festes de Sant Fermí, però sí que es va marcar un precedent, tant per la gravetat del que va passar –cinc agressors d’una dona– com per la rellevància amb què es va denunciar. L’Ajuntament de Pamplona adoptarà mesures excepcionals contra la violència sexual en les festes que es van iniciar ahir. 

    

«De violacions n’hi han hagut sempre a Pamplona, el que ara és diferent és que ha desaparegut la vergonya de les dones agredides, que ara ho denuncien, i s’ha acabat el repudi familiar que fa anys conduïa a l’ocultació», assegura R. M., psicòleg forense en exercici als Jutjats de Barcelona. La millor protecció enfront d’aquestes agressions és precisament aquesta: el rebuig social, indiquen. «Que no es toleri ni la més mínima expressió d’aquest masclisme agressiu que condueix a la violació», afegeix Bajet.

    

Els Sanfermines són, també, un focus d’atracció per als que concedeixen als seus impulsos i desitjos sexuals la categoria del dret personal, indica el psicòleg. «En els Sanfermines trobaríem agressors sexuals que van cada any a Pamplona –sosté–. Aquesta festa els atrau perquè reuneix anonimat, aglomeració de persones, contacte inevitable, conversa amb desconeguts i, a vegades, dificultat perquè elles puguin deixar clars els seus límits». «És un terreny perfecte per al violador –afegeix Bajet–. Aquestes persones són depredadors [així els classifiquen]. Són ferotges i van de caça. Aprofiten les situacions que els són propícies».

COSES PER AL SEU ÚS PERSONAL

L’agressor sexual abusa de la llibertat d’altres persones, afegeixen. «Sent que els altres són coses que serveixen per satisfer les seves necessitats. Els cosifiquen, utilitzen la seva posició de força física i obtenen plaer abusant de la llibertat d’altres».

    

Els especialistes consultats coincideixen en la percepció que les violacions en situació de festa massiva no han augmentat en l’últim decenni, ni en les festes majors de Catalunya ni en els Sanfermines. Sí que hi ha hagut un increment en els delictes contra la llibertat sexual 

–entre els quals la violació és el més greu– que es cometen en la família, a les discoteques o a l’escala del domicili, les tres circumstàncies –per aquest ordre d’importància–  en què es produeixen violacions.

  

 L’Hospital Clínic, referència per a Barcelona en aquest tema, va registrar 278 violacions a adults (el 95% dones) el 2016, enfront de les 183 del 2006. «Estem en una societat masclista en què segueix pendent una educació sexual que orienti com relacionar-se homes i dones, i deixi clar que tots dos són iguals», afirma el doctor Manel Santiñá, coordinador del servei que atén les violacions al Clínic.

  

 És habitual, i passa en els Sanfermines, que els violadors intentin defensar-se al·ludint al suposat consentiment de l’agredida. «Fins i tot quan els han dit clarament que no volen aquesta relació, ells insisteixen que hi havia acord», assegura Bajet. «Diuen: ‘Ella ho volia, encara que em deia que no, volia dir que sí’ –descriu Andrés Pueyo–. Pateixen una distorsió cognitiva, o fingeixen. Finalment, recorren a la força». «Projecten en l’altre els seus propis desitjos, i el culpen d’això», apunta Bajet.

  

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

 En els Sanfermines concorren tres tipus d’eventuals agressors, indiquen: el que està desitjant que arribi la festa com qui espera que s’obri la temporada de caça; el que viola durant la resta de l’any i també en els Sanfermines i el jove que s’inicia i, per primera vegada a la seva vida, travessarà aquesta setmana la frontera que deixa en llibertat el seu desconegut perfil agressiu.