"Els fills són les principals víctimes del maltractament en una parella"

La mort violenta, presumptament causada pel seu pare, de la nena d’Alzira va desencadenar indignació entre professionals de la salut mental, psiquiatres i psicòlegs, que adverteixen que en les situacions de maltractament per part d’un home a la seva parella femenina les víctimes «fonamentals» sempre són els fills, encara que, coincideixen, poques vegades se’ls considera com a tals.

    

Aquests professionals, no obstant, es mostren molt cauts i reticents a valorar el tema. «Sé que això costa d’admetre entre col·lectius de dones, però fa molts anys que deixo constància del meu punt de vista: els fills són les principals víctimes de la violència o el maltractament en una parella», afirma la psicoanalista Laura Kait, que va ser supervisora d’una casa d’acollida de dones maltractades. «Elles, les mares, són persones adultes responsables de la seva vida. Els nens, no –afegeix–. Aquestes dones poden marxar del domicili del maltractador, demanar ajuda pública o privada; els nens, no. El perquè una dona es queda al costat d’algú que sap que la pot matar forma part del seu inconscient i mereixeria una teràpia per fer conscient aquest inconscient».

Dit això, Kait explicita que l’absoluta responsabilitat del que va passar és del pare, suposat assassí en aquest cas. «De nou, es tracta d’un home que es comporta com un nen enfurismat que té una rebequeria, però amb la força física d’un adult masculí. Hi ha molts individus que no saben com ser un home, i confonen aquesta funció amb l’exercici aleatori del poder físic».

Els menors assassinats per parelles o exparelles de les seves mares (set a Espanya aquest 2017 més, probablement, la nena d’Alzira) solen ser víctimes d’un acte de venjança, coincideixen els professionals. Un acte que colpeja la mare on més mal se li pot fer a qualsevol dona: matant els seus fills. «Qualsevol mare preferiria que la matessin a ella abans que els seus fills», reiteren. Són casos que recorden la mitològica Medea, la dona ressentida que acaba amb els seus fills per venjar-se de l’home que l’havia traït.

    

No obstant, per més conflicte que hi hagi en una relació de parella, cap home arribarà al límit de matar un nen si no pateix una psicopatia, adverteix un psicòleg adscrit a un hospital públic de Sabadell. «Aquests crims no s’expliquen si no hi ha elements psicopatològics en la personalitat del pare. Per més ràbia que hi hagi en un home, mai arribaria a donar mort al seu fill si no existís una psicopatia subjacent». És a dir, si no fos subjecte d’una absència absoluta d’empatia davant el patiment o dolor aliens.

    

Els fills d’un home que maltracta la seva mare, indiquen, poden ser víctimes d’una doble conseqüència al llarg de la seva vida. «Aquests nens, si són de gènere masculí, s’eduquen i creixen tenint com a referent d’identificació un pare maltractador i, per desgràcia, no és rar que, d’adults, reprodueixin el mateix patró après en la infància», adverteix Kait. «Poden ser maltractadors o masoquistes», afegeix un professional de la psiquiatria d’un centre barceloní. Si són nenes, prossegueix, tendiran a reproduir la submissió mostrada per la seva mare.

Notícies relacionades

‘La mirada del pacient’, una iniciativa per donar veu a qui més ho necessita

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

    

El camí a seguir en aquests casos s’ha d’iniciar amb les dones que demanen ajuda perquè se senten maltractades al seu domicili, per més lleu que sigui la seva petició d’auxili. «El fet de no tenir recursos o no veure una sortida econòmica en cas d’anar a viure soles no és excusa per suportar aquestes vivències», destaquen. «Hi ha serveis i organismes públics o privats als quals recórrer».