El 155 en la sanitat: poc efecte als hospitals, futur congelat

La màxima autoritat política de la qual en aquests moments depèn el sistema sanitari públic de Catalunya, el doctor José Javier Castrodeza (Valladolid, 1955), no ha sigut vista mai a la Conselleria de Salut, o almenys així ho afirma el personal del departament. Això no significa en absolut que no hi hagi estat. Es tracta d’un individu desconegut per a la majoria, que podria haver passat desapercebut en cas d’haver pujat fins a l’antic despatx de l’exconseller de Salut, Antoni Comín.

    

Castrodeza, especialista en medicina preventiva i salut pública i antic membre de la comissió nacional de reproducció humana assistida, va ser designat el 29 d’octubre per la ministra Dolors Montserrat, i, des d’aleshores, ha complert el que se li va encomanar: mantenir el sistema sanitari en funcionament. Els hospitals, CAP, empreses públiques, consorcis i altres elements de la xarxa sanitària funcionen amb la mateixa normalitat amb què ho  van fer durant el trimestre en què el conseller Comín es va bolcar de manera intensiva en el seu perfil polític i, més concretament, des que Hisenda va establir l’obligatorietat que les factures a pagar adjuntessin un certificat, amb firma de les respectives gerències, on s’especifiqués que aquells diners no es desviarien cap a plans independentistes.

    

Més enllà d’aquella «normalitat» en la gestió diària, tot està aturat, expliquen. «No hi ha grans estratègies. Vivim en la incertesa del moment», descriu un cap de servei de l’Hospital Clínic. Esperen que un futur titular de Salut prengui les decisions que permetin avançar: no s’estan preparant els contractes d’activitat que el Servei Català de la Salut (CatSalut) pacta a principis d’any amb cada hospital per ajustar-los quan arriba el mes de desembre al que ha sigut executat. «Se’ns ha de pagar l’activitat que realment hem fet el 2017, però no hem firmat aquests contractes», sintetitza Olga Pané, gerent de l’Hospital del Mar. En aquests documents, a més a més, el CatSalut marca els objectius que s’espera que compleixin els centres durant l’any immediat, el 2018 en aquest cas. Per descomptat, tampoc existeixen uns pressupostos de la Generalitat per a l’any que ve, l’aspecte que més inquieta. Temen una pròrroga dels del 2017, cosa que deixaria en suspens inversions sobre reparació d’edificis o adquisició de tecnologia i material sanitari.

    

El referent i interlocutor dels centres sanitaris amb els òrgans polítics ministerials és David Elvira, que segueix sent director del Cat-Salut. «No ha sigut cessat perquè és el tècnic que té al cap tot el departament, i no és un polític», afirma un cap de servei de l’Hospital Clínic. 

    

En el transcurs dels últims 10 dies, el director del CatSalut s’ha reunit dues vegades amb els directors de tots els hospitals i xarxes d’assistència primària de Catalunya, unes macroreunions que, tradicionalment, no es produeixen més que una o dues vegades a l’any. «Ha sigut per tranquil·litzar-nos i donar-nos instruccions», assenyala el gerent d’un gran hospital barceloní. Els serveis d’urgències seguiran igual, el pla d’atenció de les malalties hivernals (grip) s’executarà com cada any i les llistes d’espera continuen tan llargues com sempre, diuen.

Notícies relacionades

El dia a dia dels funcionaris després del 155

L'article 155 deixa en suspens les oposicions per a mestres

    

«Més que no pas l’aplicació de l’article 155, el que ens afecta és la inestabilitat política i la inactivitat del Parlament dels últims mesos –afegeix el responsable d’un centre de l’Institut Català de la Salut (ICS)–. Estan aturades les firmes de concursos per a compres o fins i tot l’obertura de llits».