La precarietat expulsa metges catalans a França, Alemanya i el País Basc

La pèrdua de 1.500 milions d’euros que el Govern d’Artur Mas va retallar de la sanitat pública el 2011 no es pot sostreure a res del que ha passat després amb el sistema sanitari, i, a judici de destacats experts en economia de la salut, ha propiciat tant el maltractament laboral dels metges i infermeres que l’atenen, com que un nombre creixent de ciutadans opti per una assegurança mèdica privada. Fins i tot en temps de crisi econòmica.

«Només s’ha d’observar com han proliferat els anuncis d’asseguradores mèdiques privades a la ràdio i la televisió –indica un catedràtic de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona–. El potencial econòmic de la sanitat privada és enorme. Hi ha moltes entitats esperant que baixi una mica la crisi, mentre empitjora l’accés a la sanitat pública i creixen les llistes d’espera».

Doble pagament sanitari

L’any 2011 a Catalunya hi havia 1.985.000 ciutadans que subscrivien una assegurança mèdica privada. El 2015, en ple caos econòmic, ja eren 2.075.000 les persones que, a més de pagar els impostos que financen la sanitat pública, disposaven d’una asseguradora privada. El volum de negoci del sector va passar dels 1.395 milions d’euros del 2011 a 1.569 milions el 2015, indica l’informe elaborat aquell any pel sector de l’assegurança sanitària lliure. I creix.         

«El 63% de la població barcelonina opta de forma exclusiva per l’assistència sanitària pública, però un 37% té, a més a més, una assegurança privada amb la qual se suposa que evita les espera del sector públic –adverteix Gemma Tarafa, comissionada de Salut a l’Ajuntament de Barcelona–. Les demores són conseqüència d’un pressupost clarament insuficient en la sanitat pública. Són un reflex del grau d’angoixa que pateix un sector de la societat, i un clar factor de desigualtat entre els ciutadans». Tarafa assegura que tornar al sistema tot el que s’hi va retallar és una qüestió de «voluntat política».

Des del 2011, la xarxa sanitària pública de Catalunya ha perdut un miler de metges i han tancat més de 1.000 llits hospitalaris. El sector més afectat ha sigut el de l’assistència primària: fa anys que els metges de família supleixen els seus col·legues quan s’absenten per estar malalts o de vacances. Les esperes són enormes. El remei que Salut va introduir fa un any per a un 50% d’aquestes situacions amb prou feines s’ha percebut, expliquen els facultatius.

«Costa de creure que el sobreesforç i la professionalitat dels metges, que en sis anys han perdut el 35% del seu poder adquisitiu, es mantindrà indefinidament, i que continuaran acceptant unes condicions laborals totalment il·legals», adverteix Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC).

Notícies relacionades

L’equip de Jaume Padrós continuarà presidint el Col·legi de Metges de Barcelona

Un de cada tres menors catalans pateix sobrepès o obesitat: «Veiem adolescents amb diabetis, hipertensió o apnea»

Puig es refereix a contractes, vigents en grans hospitals públics, que donen l’alta i la baixa laboral d’un metge en un mateix dia, «repetint l’operació cinc o sis cops» en una setmana, assegura. «I sense que es cotitzi per ells a la Seguretat Social –afegeix Puig–. És una situació intolerable. Aquí es maltracta els metges amb talent, mentre que a la resta d’Europa se’ls aprecia». La generació dels més joves, segons consta al sindicat de MC, està mirant Alemanya, França, Holanda o fins i tot Euskadi i Navarra. Les condicions en aquests països milloren àmpliament las que assumeixen aquí.

França, amb un dèficit reconegut de 5.000 facultatius, ofereix als metges espanyols uns contractes inimaginables aquí. «Una plaça de metge en un poble francès té un sou de 10.000 euros al mes, amb vivenda, llum, aigua i gas inclosos», diu Puig, que està d’acord que augmentar el pressupost de la sanitat pública és una qüestió de decisió política. «El producte interior brut (PIB) destinat a sanitat a Catalunya és del 3,9%, pel 6% d’Espanya, el 8% de França o el 7,5% de la mitjana europea –descriu el dirigent de MC–. No és cert que el sistema sanitari sigui insostenible: és que està infrafinançat. Catalunya va ser la comunitat que més el va retallar».