Les llistes d'espera quirúrgiques creixen malgrat el pla de xoc de la Generalitat

El silenci informatiu que blinda des de fa gairebé mig any l’evolució assistencial dels hospitals públics i els centres d’assistència primària (CAP) de Catalunya amaga una realitat que, de forma confidencial, relaten, preocupats, gestors, caps de servei, infermeria i metges de variat nivell jeràrquic adscrits al sistema sanitari públic. L’escassetat de recursos ho protagonitza tot i s’acosta, en molts casos, al que és intolerable –nombrosos CAP de Barcelona donen cita amb més de tres setmanes de demora per accedir al metge de família, encara que Salut insisteix que l’espera màxima és de 48 hores–, però el moment polític no aconsella les queixes públiques.

L’exponent de la situació el marquen les llistes d’espera quirúrgiques, les de proves diagnòstiques i les que acumulen les cites per accedir a un especialista, l’aspecte assistencial que a l’inici de la legislatura finalitzada fa un mes va constituir la diana de les planificacions i va centrar les promeses polítiques de millora. El pla no ha funcionat.

El terme «devastada» no és estrany quan els sanitaris al·ludeixen a una xarxa assistencial que fa set anys va perdre de cop 1.500 milions d’euros de pressupost, mai recuperats, apedaçats als pressupostos de la Generalitat del març passat amb 70 milions, dels quals 57 havien de començar a revertir el greu dèficit de les citades llistes.

Les esperes quirúrgiques, però, mantenen una marcada tendència a l’augment des del juny passat, i les que acumulen les demores per accedir a proves diagnòstiques o al metge especialista, xifres enormes, no es resolen com estava previst. El panorama reflecteix una insostenible escassetat de finançament i de professionals als quals contractar –fenomen no abordat–, davant d’una demanda d’activitat que creix, acompanyat tot plegat d’un encadenat de mesures impossibles de complir a la majoria de centres, dissenyades per l’exconseller de Salut Antoni Comín, que, lògicament, no ha sigut possible executar.

«El fet que les llistes d’espera augmentin és una conseqüència directa de les retallades del 2010», sintetitza Josep Maria Puig, nefròleg de l’Hospital del Mar i secretari general del sindicat Metges de Catalunya. El sistema funciona gràcies a l’esforç i qualitat professional del personal que l’atén, un recurs que no serà infinit.

L’eix motor del pla de Comín va ser la idea que els hospitals operarien de manera accelerada entre el juliol i l’agost passats, fins a netejar, o alleugerir, les llistes d’espera. Amb això es resoldrien alhora els dos punts negres que enterboleixen el qualificat sistema sanitari de Catalunya: a l’estiu es multiplicaria la cirurgia no urgent que nodreix les llistes d’espera i així, quan irrompés la grip, –està a punt de fer-ho– els hospitals disposarien d’abundants llits lliures. En la pràctica, el pla es va traduir, a l’arribar el juliol, en una sobrecàrrega d’estrès i pressió sobre els equips quirúrgics, que va resoldre molt poca cosa. Les llistes quirúrgiques van seguir augmentant. 

Els compromisos

Aquell pla de xoc de Salut havia de reduir en un any el 10% la llista de demores quirúrgiques, que el juny del 2016 reunia 164.828 persones. Faria baixar un 50% les demores en proves diagnòstiques, que en aquella data esperaven 135.000 pacients, i resoldria un altre 50% de la llista de les visites amb un especialista, que reunia 532.229 ciutadans. Aquestes reduccions promeses van ser el compromís que el gener del 2016 van subscriure Junts pel Sí i la CUP, que va permetre iniciar la legislatura.

Res d’això s’ha complert. La pitjor part recau sobre les esperes quirúrgiques, unes llistes que no només no han disminuït el 10% promès, sinó que des del mes de  juny han augmentat un 3,4%, segons recull la web del Servei Català de la Salut (CatSalut), que el 31 d’octubre passat xifrava en 170.490 les persones pendents d’una intervenció quirúrgica. Ens acostàvem així al rédord històric que van marcar els 177.000 pacients en espera del període en què va governar Artur Mas. D’aquestes persones, un total de 6.700 s’esperen des de fa més d’un any. Salut es va comprometre que cap pacient s’esperaria més de 365 dies per entrar en unquiròfan.

Les queixes derivades de l’immens volum de ciutadans pendents d’un acte mèdic arriben als centres sanitaris implicats i als àmbits sanitaris  en què participa l’Ajuntament de Barcelona. La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, i dos tècnics experts en salut han analitzat les dades del departament de Salut i, davant el que han observat, han decidit alertar els ciutadans. L’informe municipal adverteix que les llistes d’espera quirúrgica no sols no s’han reduït, sinó que han augmentat. La xifra de persones pendents de consultes amb l’especialista han baixat un 19%, no el 50% compromès, i la llista de proves diagnòstiques és un 20% inferior, lluny del 50% garantit. 

«Les xifres que hem observat, i ens les hem de creure perquè són les oficials de la Generalitat, marquen una tendència preocupant des del juny, que ens situa en dades molt allunyades dels compromisos de l’exconseller Comín –afirma Gemma Tarafa–. I ens temem que la realitat és molt pitjor de l que indiquen els números, perquè les queixes que ens  arriben asseguren que hi ha distància entre les esperes registrades i les demores que es pateixen». 

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

L’exhaustiu estudi municipal indica els hospitals que més esperes acumulen, i els classifica en conseqüència. En aquesta ordenació destaquen tant grans hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), com centres públics que concerten la seva assistència amb el CatSalut. Algun d’ells, per exemple el que lidera les demores per accedir a un  especialista –amb 567 pacients esperant fa 722 dies la visita del cardiòleg–, resulta que és l’hospital de Catalunya amb més producció científica i publicacions biomèdiques. «La investigació es finança amb beques i mecenatges, però l’assistència no es pot pagar amb beques», explica un cap de servei d’aquest centre.

Aquestes dades i, sobretot, la tendència que marquen, haurien d’alertar els ciutadans, considera la comissionada de Salut. «Ens sembla alarmant que mig miler de persones esperin dos anys una visita amb el cardiòleg –afegeix Tarafa–. Els números parlen i porten a una evidencia: és absolutament urgent tornar al sistema sanitari el que se lie va retallar fa set anys».