Preocupació davant la baixa eficàcia de la vacuna antigripal d'aquest any

L’inestimable precedent gripal de l’hivern austral, el que acaben de superar a l’hemisferi sud, és la més valuosa dada anticipatòria de què disposen els epidemiòlegs dels hospitals catalans, i de la resta de països de l’hemisferi nord, per calibrar com serà aquí la temporada de grip ja iniciada, que podria arribar a Catalunya al llindar epidèmic a mitjans de gener.

Les dades que han arribat aquest any d’Austràlia, ara a l’estiu, són preocupants, ja que l’eficàcia de la vacuna antigripal administrada a Espanya la tardor recentment acabada, la mateixa que es va donar allà, ofereix una protecció vírica molt baixa, «subòptima», diuen els metges, ineficaç per més del 75% dels vacunats, adverteixen especialistes que controlen l’evolució de la infecció als hospitals Clínic, Vall d’Hebron i Bellvitge, de Barcelona.

Investigacions publicades a l’octubre sobre la grip austral d’aquest any alerten que un dels tres virus seleccionats per compondre l’actual vacuna –l’AH3N2 en concret– proporciona protecció a només entre el 16% i el 25% de la persones vacunades, quan el nivell acceptable seria que blindés del contagi més del 75%. Aquest virus ja circula en el medi ambient espanyol, tot i que de forma moderada a Catalunya, però es preveu que abundi a mesura que la infecció arribi a nivells epidèmics.

Discordança inassumible

Aquesta discordança es va produir en el procés d’elaboració de la vacuna, període en el qual l’AH3N2 circulant va experimentar una mutació excepcional que el va diferenciar més del que és assumible respecte al que s’estava usant en la producció del fàrmac. La vacuna de la grip s’elabora generant la multiplicació de virus atenuats, escollits entre els més freqüents a l’hivern de l’hemisferi sud, en ous de gallina fecundats. «Aquest procés dura sis mesos, un temps en què aquesta temporada l’AH3N2 ha canviat en excés, i ha perdut capacitat d’induir anticossos als que la rebin. Tindrà poca potència protectora», explica Magda Campins, responsable de medicina preventiva a la Vall d’Hebron.

Els altres dos virus que integren la vacuna d’aquest any, l’AH1N1 i el B, no podran compensar la baixa eficàcia de l’anterior. L’AH1N1 –causant de la pandèmia del 2009–, està oferint una protecció situada en el 55%. I no s’espera que el B pugui complir la seva missió. Aquest virus apareix cada any subdividit en dues soques diferenciades i s’ha observat que el subtipus del virus B present en la vacuna no és el mateix que s’està detectant en els malalts atesos als hospitals i centres d’assistència primària d’aquí.

«Els virus B de la grip se subdivideixen en el Victòria, que es va incloure en la vacuna d’aquesta temporada però no circula aquí, i el Yamagata, que no es va incorporar en el fàrmac però sí que l’estem detectant», afegeix Campins. «Si persisteix la propagació del virus Yamagata, la vacuna tindrà molt poc potencial protector contra els virus B –adverteix l’especialista–. Aquestes discordances són preocupants».

Baixa mortalitat

La soca de l’AH3N2 que està circulant sol causar epidèmies molt extenses, que afecten molta població, però no són gaire mortals, indiquen els metges. «Són grips molt complicades per a la gent gran i els malalts cardíacs, oncològics i immunodeprimits», afirma Antoni Trilla, responsable de control epidemiològic al Clínic.

Aquest perfil de pacients és el que requereix anar a l’hospital, i ho fa a través d’urgències, ja que la infecció gripal els suposa, sovint, una insuficiència respiratòria que descompensa la resta de malalties que ja patien. «La baixa efectivitat de la vacuna ens fa preveure una epidèmia important, semblant a la de l’any passat, centrada en la població més feble», afegeix Trilla.

Aquesta perspectiva no hauria de ser un motiu dissuasori per als que encara no s’hagin vacunat, insisteixen els metges. «La vacuna és l’únic que tenim», avisen. «Encara que l’eficàcia sigui baixa, és important que la població es vacuni contra la grip –considera Guillermo Cuervo, especialista en malalties infeccioses a Bellvitge–. La població que la rep crea certa protecció en el seu entorn, i aquest factor és important aquesta temporada, perquè la vacuna és subòptima i esperem molts casos de grip».

A mesura que se succeeixen les epidèmies massives, els hospitals perfeccionen la seva organització. «Si una cosa bona va tenir la pandèmia de la grip A del 2009 és que vam establir un circuit de sospita d’infectats molt eficaç –assegura Cuervo–.

Ara detectem, analitzem i posem en tractament un malalt amb infecció pulmonar greu en qüestió d’hores».

Un virus excepcional

Notícies relacionades

El virus dels nadons causa una epidèmia greu a Catalunya

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Aquesta infecció, la més aparatosa i mortal que pateix el món cada hivern, és excepcional per l’enorme capacitat mutant dels variats virus que la provoquen. L’eficàcia de les vacunes de la grip està condicionada per aquest potencial canviant i no serveix d’un any per al següent.

El procés de selecció vírica es repeteix temporada rere temporada i no es preveu trobar la vacuna indefinida. Aquesta producció la dirigeix l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que disposa de 192 laboratoris actius tot l’any, distribuïts en els cinc continents, que reben l’evolució vírica captada a les respectives delegacions. A Espanya existeixen tres laboratoris vírics de l’OMS, situats a l’Hospital Clínic de Barcelona, a l’Institut de Salut Carles III, a Majadahonda (Madrid), i a la Universitat de Valladolid. H