El Vall d'Hebron centralitzarà la xarxa hospitalària per al diagnòstic del càncer hereditari

El diagnòstic i assistència dels càncers d’origen hereditari –entre un 3% i un 5% del total– conseqüència d’alteracions genètiques que es transmeten entre membres d’una mateixa família, se centralitzarà a partir d’ara als hospitals de la Vall d’Hebron, de Barcelona, Arnau de Vilanova, de Lleida i Institut Català d’Oncologia de l’Hospitalet.

Aquests centres treballaran en xarxa, intercanviant informació i experiència, alhora que facilitaran suport científic i clínic a la resta d’hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) que necessitin aclarir si l’existència de tumors malignes en determinats pacients és atribuïble a l’herència familiar, per actuar en conseqüència. El Vall d’Hebron, que disposa d’aquest servei des del 2005, liderarà aquesta coordinació.

Aquesta xarxa assistencial cobreix l’atenció mèdica del 70% de la població de Catalunya. La resta d’hospitals, els que concerten amb el Servei Català de la Salut (CatSalut), entre els quals hi ha l’Hospital Clínic, l’Hospital del Mar o Sant Pau, de Barcelona, que disposen d’unitats de càncer genètic hereditari, podran establir convenis de col·laboració amb la xarxa de l’ICS, denominada Servei de Genètica Clínica del Càncer. L’objectiu és sumar coneixement i experiència assistencial sobre uns tumors altament complexos, tot i que minoritaris, la detecció dels quals aconsegueix en moltes ocasions evitar o atenuar un càncer de causa familiar.

Els més investigats 

Fins a un 5% dels càncers de còlon i recte, el segon tipus de tumor maligne més prevalent a Catalunya en homes i dones, igual que el de mama, majoritari entre les dones, tenen un component hereditari que en determina l’aparició. Detectar aquest factor en un malalt permet posar en alerta i analitzar la resta de familiars que potencialment puguin afrontar un risc similar.

El servei d’Alt Risc i Prevenció del Càncer del Vall d’Hebron, que dirigeix la doctora Judith Balmaña, ha analitzat els últims 15 anys a prop de 30.000 individus, pertanyents a 17.000 famílies, en què se sospitava l’existència d’un càncer genètic hereditari. En 3.000 d’aquests càncers es va detectar un tumor que va poder ser eliminat o controlat. Alguns d’aquests pacients procedien d’altres centres que van consultar amb el Vall d’Hebron.

No en tots els tumors és possible establir en aquests moments la presència de gens susceptibles d’intervenir en un predisposició hereditària. Els càncers en què més s’ha avançat en aquesta investigació són els de mama i còlon. «Ser portadora d’alteracions en els gens BRCA 1 i 2 incrementa en fins a un 70% el risc de patir un càncer de mama, cosa que s’eleva al 85% si hi ha una història familiar vinculada a aquest tumor», va assenyalar Balmaña.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

L’any 2015 es van detectar a tot Catalunya un total de 220 càncers de mama hereditaris, i 125 tumors de còlon d’origen familiar en dones. Aquest  tumor va ser diagnosticat en 175 homes.

La funció d’aquests serveis consisteix a citar individus, sans o malalts, en què el seu metge de família o un altre especialista ha observat que en la seva família hi ha més d’un membre afectat per un mateix tipus de càncer, o en què ja s’ha identificat una mutació genètica heretada. En tots els casos, es procedeix a investigar genèticament i clínicament el malalt i la seva família.