El consum d'analgèsics opioides creix un 66% en nou anys a Catalunya

Els analgèsics opioides, fàrmacs potents que reprodueixen els ancestrals efectes de l’opi –adormen el dolor i indueixen una addictiva eufòria–, dissenyats per tractar en curts períodes de temps dolors molt intensos, són receptats de forma generalitzada des de fa gairebé un decenni en els centres d’assistència primària (CAP) de Catalunya, i de la resta d’Espanya, a pacients amb dolor ossi o articular crònic, cosa que ha fet augmentar el 66% el consum des del 2009, segons el registre de receptes de metges adscrits al Servei Català de la Salut (CatSalut), que els finança.

La Conselleria de Salut ha alertat del fenomen, considerat preocupant, en els informes als facultatius, i ha insistir a dir que el «considerable augment» en les prescripcions d’opioides majors és un clar «factor de risc d’intoxicació i dependència» entre els pacients consumidors, majoritàriament dones de més de 70 anys que els prenen diàriament, de forma indefinida en molts casos, per a artrosi, fibromiàlgies o artritis, processos crònics que causen un variable dolor, tradicionalment tractat amb analgèsics de menys potència.

Càncer terminal 

Els opioides es van dissenyar per als períodes de màxim dolor, sempre de durada limitada, d’alguns malalts de càncer en els seus últims dies, de cremats de segon grau que sobreviuen amb mig cos sense epidermis, o el del despertar d’una intervenció quirúrgica. Per a aquestes indicacions fonamentals els va autoritzar l’Agència Europea del Medicament (AEM). L’ús dels fàrmacs es va circumscriure durant decennis a aquests casos, que es tractaven en àmbits hospitalaris. Els manuals que descriuen la farmacopea els classificaven com a eventuals inductors de dependència o addicció, i els metges de família els observaven amb respecte i reservaven la seva dispensació per als dolors més insuportables.

Amb tant de respecte els observaven, que la indústria farmacèutica europea va emprendre una efectiva promoció que al·ludia a l'«opiofòbia» que, van dir, afectava els facultatius d’assistència primària, una actitud que es van proposar combatre. Quan el DSM-IV, el manual que descriu els trastorns psiquiàtrics, difós des d’Estats Units i d’acceptació internacional, va passar a ser DSM-V, els analgèsics opioides ja no van ser conceptuats com a eventuals inductors de síndromes de dependència. Van deixar de ser considerats addictius i es va adoptar per a ells una nova classificació, que ara els cita com a susceptibles de causar «trastorns per ús de substàncies». En paral·lel, l’AEM va ampliar els criteris pels quals podien ser receptats els analgèsics opioides.

En les consultes dels metges d’assistència primària –nodrits d’informació proporcionda per la indústria– va quedar implantada la idea que «és absurd» suportar un malestar quotidià quan existeixen medicaments capaços de suprimir-lo. I el multifacètic dolor crònic de l’aparell locomotor, el capítol més extens entre les patologies humanes, es va posar en tractament amb analgèsics opioides.

Indústria farmacètica 

«Hi va haver una gran pressió des de la indústria farmacèutica perquè la recepta d’opioides deixés de ser restringida al dolor oncològic o postoperatori i passés a ser general», assegura Antoni Gual, responsable de conductes addictives a l’Hospital Clínic, de Barcelona, que atén pacients amb dependència a aquests fàrmacs.

El consum de tramadol i fentanil, dos dels seus màxims exponents, no ha deixat de créixer a Catalunya. L’estadística de farmàcia de la Generalitat informa que el 30% de les dones més grans de 80 anys consumeixen fàrmacs opioides de forma recurrent, igual que el 25% de les que tenen de 50 a 69 i el 18% dels homes de més de 80.

«Catalunya, i el conjunt d’Espanya, estan seguint els passos que es van fer als EUA fins a arribar a uns nivells d’addicció generalitzada a analgèsics opioides, que allà s’ha frenat després de patir milers de morts –avisa Joan Ramon Laporte, catedràtic de Farmacologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)–. El consum espanyol de fentanil dobla el de la mitjana de la Unió Europea i supera el dels EUA».

«Em consta que en el departament de Salut existeix una gran preocupació per aquest assumpte –prossegueix Laporte, assessor de la Generalitat en farmacovigilància–. En l’augment de la prescripció d’opioides hi han intervingut moltes veus, entre les quals hi ha la de l’AEM, que va autoritzar les noves indicacions d’ús [el dolor artròsic o la fibromiàlgia], però el CatSalut té mètodes per moderar aquest consum excessiu, tot i que, de moment, no hi posa filtres».

Dolor i depressió 

Els serveis hospitalaris que atenen drogodependències a Catalunya detecten addiccions als opioides des de fa anys, però les situen en nivells encara molt llunyans als que es va arribar als EUA. «L’ús inadequat d’aquests fàrmacs és epidèmic i existeix el risc de patir una addicció massiva a Catalunya», alerta, però, Gual. «El problema és encara escàs, però estem tots molt alerta perquè sabem què ha passat als EUA», afirma Marta Torrens, responsable de l’àrea d’addiccions a l’Hospital del Mar de Barcelona.

El perfil de les persones que atenen al Clínic per haver desenvolupat una dependència als opioides reflecteix una dona de més de 65 anys, que pateix un dolor diagnosticat com a artrosi o fibromiàlgia, al qual, sovint, suma un estat d’ànim depressiu i ansiós.

Barreja arriscada 

Notícies relacionades

¿Per què enganxen els analgèsics opioides?

Els fabricants d'opioides es fixen en Espanya com a nou mercat

La recepta electrònica amb la qual aquestes pacients surten del seu CAP inclou un antidepressiu d’última generació que tracta depressió i ansietat –un hipnosedant– i un analgèsic opioide. Una barreja sobre la qual Salut també ha alertat. «El resultat de recents estudis indica que l’ús concomitant d’opioides i hipnosedants augmenta el risc de dependència i mort per intoxicació aguda», adverteix l’informe difós per la Generalitat.

Resoldre aquestes incipients addiccions no resulta senzill, adverteix Antoni Gual. L’estat d’ànim de les consumidores se situa en el fi tall d’una navalla. «Són pacients molt complexos, en especial les dones, que sumen dolor, depressió i addicció. Un problema assistencial de primer ordre –afirma Gual–. El metge que li recepta aquests fàrmacs, i la pacient, se senten atrapats: elles no volen deixar els opioides, que moltes vegades prenen pel seu efecte euforitzant encara que no sentin dolor, i els doctors no poden deixar de receptar-los-hi, pel rerefons depressiu i ansiós que arrosseguen». «Cap dels dos s’atreveix a deixar l’altre», comenta el metge.