El Sant Joan de Déu busca 35.000 euros per ajudar nens amb ictus

El cervell d’un nen de tot just 5 anys que acaba de patir un accident vascular cerebral, un ictus que li ha interromput el reg sanguini a les artèries que nodreixen els seus centres vitals –ha deixat de parlar, no mou una cama o amb prou feines té visió, entre múltiples conseqüències–, està preparat per llançar-se a la recerca d’espais cerebrals que estaven inutilitzats –ningú fa servir totes les neurones–, potencialment capaços d’assumir les funcions que la crisi cerebral ha deixat en suspens. El 85% dels prop de 40 menors de 18 anys que cada any sobreviuen a un ictus a Catalunya –molts, acabats de néixer o amb mesos de vida– queden amb seqüeles físiques, cognitives i intel·lectuals que, amb més o menys intensitat, els acompanyaran la resta de la seva vida.

La capacitat de reinici cerebral d’aquests nens, denominada plasticitat i que és exclusiva de la infància, exigeix una intervenció immediata que s’ocupi tant de recuperar l’habilitat de caminar, com de la immensa parcel·la neuropsicològica que regeix les funcions de l’aprenentatge escolar, la parla, la conducta i les relacions humanes, un suport terapèutic que, segons asseguren els especialistes consultats, els hospitals públics catalans amb prou feines poden assumir en aquests moments.

Els pacients són dirigits a la molt saturada xarxa assistencial de salut mental –mesos d’espera–, o es diposita el seu futur en les possibilitats econòmiques de la família, que haurà de finançar una rehabilitació neuropsicològica, cognitiva i educativa que, sens dubte, definirà la qualitat de la resta de la seva existència.

Atenció específica

«La sanitat pública s’ocupa de la recuperació física, motora, dels nens que han patit un ictus: es cuida que tornin a caminar i que es vesteixin sols. Però no existeixen serveis específics que ofereixin rehabilitació neurocognitiva», afirma Jaume Campistol, neuropediatra de l’Hospital de Sant Joan de Déu (HSJDD). «Aquests pacients són dirigits a escoles on els mestres estan desbordats i no se’n poden ocupar, o passen a la xarxa de salut mental, en la qual, una vegada que hagin superat les llistes d’espera, els visitaran cada tres mesos. Les famílies s’han de buscar la vida, o assumir que el nen quedi limitat», afegeix Campistol.

Davant d’aquesta situació, Campistol i un reduït equip d’especialistes del HSJDD van idear impulsar la campanya Actictus, que tindrà com a suport un documental del mateix títol que rodarà David Hernández, amb el qual es proposen reunir els 35.000 euros que consideren imprescindibles per oferir suport neuropsicològic als menors afectats per ictus que l’HSJDD atengui en els pròxims dos anys.

La rehabilitació que preveu oferir la iniciativa Actictus es durà a terme a l’hospital o al domicili del nen, i proporcionarà a les famílies recursos informàtics. Una part del que es recapti es destinarà a investigar l’ictus infantil, un àmbit on tot és més difícil, començant per la capacitat del mateix afectat per ser conscient que està patint un accident vascular cerebral.

Els signes d’alerta d’un ictus són més o menys coneguts per la població adulta. «Digue-li a un nen de 2 anys que t’avisi si nota que se li ha adormit la mà. ¿Com li expliques què és això?», comenta Teresa Solá, neuroradiòloga intervencionista de l’HSJDD, promotora d’Actictus. Actuar amb immediatesa, abans que transcorrin sis hores des dels primers símptomes –termini fixat per als adults–, és complicat, adverteix Solá, si qui està patint l’ictus és un nen de dos mesos, 3 anys, o un adolescent que pot confondre els símptomes de l’accident cerebral amb l’enterboliment mental causat per un cop de pilota que ha rebut jugant a futbol.

Logopèdia i sociabilitat

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Actictus s’ha dissenyat en forma d’investigació clínica. Es tracta d’un projecte molt pràctic amb el qual es proposen oferir rehabilitació neuropsíquica i cognitiva, així com logopèdia per reaprendre la parla, teràpia ocupacional amb la qual iniciar-se en alguna habilitat i suport a les famílies i les escoles perquè el petit pacient es reiniciï en l’aprenentatge reglat. Tot un repte, i per això n’analitzaran i en publicaran els resultats, ja que es tracta d’una àrea poca desenvolupada en l’assistència hospitalària.

L’ictus, un taponament vascular cerebral associat al món dels adults que tenen alts nivells de colesterol o són hipertensos, també passa als nens que no pateixen cap d’aquestes alteracions, alguns quan són nadons de pocs mesos, o fins i tot sent fetus en formació en els quals, amb una assiduïtat difícil de calibrar, condueix a una mort intrauterina i la causa només es precisa si existeix autòpsia.