"El consum de cacau protegeix davant les malalties cardiovasculars"

–Vostès investiguen els superaliments. ¿Quins són?

–Cacau, cafè i te. Aquest terme, superaliment, és més comercial que no pas científic. Sabem que són aliments que tenen un efecte molt potent, en positiu, sobre la salut humana. El que més hem investigat és la dieta mediterrània. Però, de tant en tant, apareixen productes estrella, no vinculats a aquesta dieta clarament saludable, que pensem que també són molt beneficiosos.

–¿Què investiguen del cacau?

–És un aliment molt ric en polifenols, que sabem que juguen un paper molt important en la protecció davant la majoria de malalties cròniques degeneratives.

–¿Quines malalties?

–Hem analitzat l’efecte del consum d’una certa quantitat de cacau en els factors de risc cardiovascular: la pressió arterial i alguns marcadors d’inflamació i oxidació. Hem publicat en revistes científiques diversos estudis en els quals demostrem aquesta relació.

–¿I què conclouen?

–Que quan es consumeix cacau millora la sensibilitat a la insulina i, per tant, es té menys probabilitat de desenvolupar diabetis. I que incideix en el sistema cardiovascular.

–¿Hi incideix?

–Sí. Redueix el colesterol negatiu i augmenta el bo. Abaixa o modera la pressió arterial, és antioxidant i antiinflamatori. La majoria de malalties greus, les més esteses, entre elles el càncer, tenen una base oxidativa i una base inflamatòria. El consum de cacau protegeix davant les malalties cardiovasculars, i davant el càncer jugaria un paper semblant. 

–¿Aquest efecte beneficiós del cacau està demostrat?

–Els científics mai parlem que alguna cosa està demostrada al mil per cent, sinó que afirmem que hi ha múltiples evidències científiques que van en aquesta direcció. Cal seguir treballant per obtenir més constatacions.

–De tots aquests possibles beneficis, ¿quin és el més comprovat?

–El cardiovascular. La malaltia cardiovascular és la més senzilla d’investigar en aquest aspecte, i és de la que tenim més dades. El consum de cacau, com ja dic, abaixa la pressió arterial, redueix el colesterol i protegeix davant la diabetis.

–Alguns científics asseguren que no és possible demostrar els efectes beneficiosos de la xocolata.

–¿Què és demostrar? Nosaltres podem afirmar que existeixen estudis europeus que demostren els efectes beneficiosos del cacau. Això ja ho sabem, encara que busquem més evidències per demostrar-ho.

–¿Com ho estudiaran?

–Volem reunir un gran grup de població per analitzar si aquests superaliments allarguen la vida, si eviten infarts de miocardi o redueixen el càncer. Seria un estudi a molt llarg termini. Estem dissenyant l’estratègia per posar-ho en pràctica.

–¿Amb quantes persones?

–Pretenem reunir un milió de persones, de tot Catalunya. Sanes o amb alguna malaltia ja diagnosticada. La idea és mantenir-les sota control durant 20 anys. Ens aniríem substituint entre nosaltres.

–¿Què volen observar?

–Si els diferents aliments que considerem positius per a la salut, el cacau entre ells, poden associar-se a uns millors paràmetres de salut. El nostre objectiu és reunir una informació nutricional molt completa, veure quins són els aliments de consum majoritari, patrons dietètics, i incloure en l’anàlisi l’exercici físic i aspectes psicosocials.

–¿Quines dades obtindrien?

–Doncs, en funció de la dieta i estil de vida que segueixin els analitzats, veurem quants pateixen càncer, qui desenvolupa patologia cardiovascular… Només observant. No els pautarem cap tipus de dieta.

–¿Com han estudiat els efectes del cacau?

–Hem fet diversos estudis amb persones d’alt risc cardiovascular donant-los una certa quantitat de cacau diàriament, durant un temps pautat. I després ho valorem.

–¿De quina mena de cacau es va tractar?

–Cacau soluble amb la mínima quantitat de sucre possible. El més interessant d’aquests aliments són els seus polifenols, que tenen un regust molt amarg. Aquest és el problema. La indústria intenta atenuar aquesta amargor afegint-hi sucre, i en ocasions greix. Això passa en especial amb la xocolata. La clau del benefici està a consumir la màxima quantitat de cacau amb el menor afegit possible de sucre, greix o altres additius.

–¿Quina és la forma més saludable de consumir cacau?

–Pot ser en pols o en sòlid. Els efectes positius es donen en les dues formes, depenent de la concentració de cacau. Els nostres estudis s’han fet gairebé sempre amb cacau en pols diluït en aigua o llet. Ara estem estudiant xocolata negra versus xocolata blanca.

–¿Cacau negre amb 100% de puresa?

–Això és impossible de mantenir, perquè la seva palatabilitat és molt amarga. Sempre incloem un percentatge de sucre, el mínim possible. Hem estudiat quatre o cinc combinacions. Una va consistir a prendre cacau amb llet durant un mes, i després només llet. En altres donàvem cacau amb aigua, o amb llet.

–¿Què van observar?

–Que el cacau dissolt en aigua té un efecte antiinflamatori molt més potent que el cacau amb llet. En tots els casos vam observar que el cacau actua sobre els paràmetres citats: protector de la diabetis i regulador del colesterol i la pressió.

–¿Quin és el mecanisme pel qual el cacau produeix aquests efectes?

–Abaixa la pressió arterial perquè augmenta la síntesi d’òxid nítric, que és un vasodilatador de les artèries. En els altres termes, el benefici prové del seu efecte antiinflamatori i antioxidant.

–¿Quin component del cacau provoca aquests efectes?

–Els polifenols, unes substàncies bioactives que abans pensàvem que eren vitamines i hem vist que no, perquè les vitamines són essencials per a la vida i el polifenol no ho és. Els polifenols els sintetitzen les plantes per protegir-se de les seves pròpies malalties, com són les plagues, o la sequera i l’excés de sol. Quan prens polifenols, adquireixes una certa protecció.

–¿Quins aliments els contenen?

–La majoria dels del regne vegetal. Les principals fonts de polifenols són les baies, el te, el raïm, l’oli d’oliva, el cacau/xocolata, les nous, la magrana… i altres fruites i vegetals. Aquestes substàncies són a la pell, més que a la polpa.

–¿Com encaixa la idea de suggerir el consum de cacau en una societat on cada vegada hi ha més obesos?

–Hi ha estudis que demostren que prenent cacau, com més pur millor, es perd pes. 

–¿De quina quantitat diària de xocolata es tractaria?

–Com en tot, hi ha rangs. La quantitat ideal seria recomanar 50 grams de xocolata al dia, o 30 grams de cacau, com més pur millor. Això seria beneficiós per als paràmetres citats, i no augmentaria l’obesitat.

–¿Què pretenen demostrar amb els seus estudis sobre aliments comuns?

–Partim de l’evidència que entre el 70% i el 80% de les malalties més comunes tenen el seu origen en els hàbits de vida, un concepte que inclou alimentació i activitat física, entre els principals factors psicosocials. Millorant l’alimentació de la població, prevenim malalties i allarguem la vida. Ja sé que sembla que intentem descobrir la sopa d’all, però el cert és que la gent cada vegada menja pitjor i es mou menys. 

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

–¿Ho considera una guerra perduda?

–No. La generació de les persones grans està capgirant el tema. Només han de recordar el que van menjar de nens i ara no mengen: productes naturals. El més preocupant és la gent jove. Són més volubles, mengen pitjor i creuen que emmalaltir és cosa d’adults.