La sanitat espanyola cau del 'top ten' al lloc 19

La sanitat espanyola, que ha anat escalant posicions en els últims 30 anys, fins a arribar a situar-se al lloc número vuit, és a dir, entre el 'top ten' dels millors sistemes, va caure el 2016 al lloc número 19, segons el rànquing elaborat per la prestigiosa revista mèdica 'The Lancet'. 

L’estadística avalua la qualitat i l’accés a la sanitat en 195 països analitzant les taxes de mortalitat de 32 malalties que poden combatre’s amb una adequada atenció, i adjudica una puntuació de 0 a 100. Tenint en compte les dades del 2016, Espanya obté una nota elevada,92 punts, dos més que la xifra del 2015. Tot i així, cau fins al lloc 19 al ser avançada per països com el Japó, Itàlia o Àustria. L'estadística l'encapçalen Islàndia, Noruega i Holanda, i a la cua se situen la República Centreafricana, Somàlia i Guinea Bissau. 

Un delsmotius  de la caiguda del sistema sanitari és que 'The Lancet' ha inclòs ara més variables per establir la puntuació. A més, la mitjana global ha augmentat a causa de les millores en països de l’Àfrica subsahariana i del sud-est asiàtic, la qual cosa fa que Espanya caigui comparativament.

Encara així, obté la màxima puntuació (100 punts) en el tractament del tètanus, la diftèria, la diabetis o l'epilèpsia, però perjudica la seva nota els deficients resultats obtinguts en certs càncers, com el de pell (57 punts), el de cèrvix (60 punts) i el testicular (79 punts).

El càncer cutani

La baixa puntuació en càncer de pell es deu a una incidència més gran a causa de l'alt nombre d'hores de sol que té Espanya, però també, segons reconeix 'The Lancet', al fet que els registres són imprecisos i no del tot fiables. De fet, el director de la unitat de recerca de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), Ignacio García Doval, avisa que aquest i altres estudis indiquen que cal "avaluar millor la incidència i la mortalitat" del càncer cutani, així com invertir més en les malalties de la pell.

En qualsevol cas, el mal resultat en càncer ha sorprès els especialistes, ja que no es corresponen amb altres anàlisis o les dades de la Societat Espanyola d'Oncologia. "Caldrà analitzar-ho i treure conclusions perquè en malalties cardiològiques i d'altres la puntuació és molt bona", apunta el president de la Societat Espanyola de Cardiologia, Manuel Anguita.

Problemes amb el càncer

Referent a això, fa temps que l’Associació Espanyola contra el Càncer alerta que la detecció precoç, les cures pal·liatives i la recerca són tres àrees a millorar. I avisa que algunes comunitats tenen una deficient implantació de programes de cribatge del càncer de còlon, el més freqüent, que es pot detectar a partir d’una simple anàlisi dels excrements.

Mentre que el vicepresident del Fòrum Espanyol de Pacients, José Luis Baquero, sosté que un dels problemes del sistema espanyol és la "faltad'equitat" entre unes autonomies. Segons la seva opinió, la caiguda a la llista hauria de servir com a “toc d’atenció” davant de la necessitat d’”actualitzar” un “bon” sistema sanitari constantment, amb la dotació de més recursos davant de l’envelliment de la població, i els problemes de pluripatologies. 

Les retallades

Notícies relacionades

El ‘mètode l’Hospitalet’ per tractar la síndrome de Diògenes: el cas més exitós de Barcelona

Catalunya va realitzar 1.344 trasplantaments d’òrgans el 2024, el tercer millor any de la seva història

Precisament la caiguda de la inversió durant la crisi és un altre dels motius que segons el president a Catalunya de la Societat de Metges d'Atenció Primàriad'Atenció Primària, Pere Beato, i el secretari general del Consell General d'Infermeria, Diego Ayuso, podrien explicar la pèrdua de posicions a escala mundial. Tots dos es mostren crítics amb les “retallades”, les reduccions de plantilla, i l’augment de les llistes d’espera. I el sindicat CSIF denuncia "la precarietat, la inestabilitat en l'ocupació i la falta de personal" com a causa del descens de la qualitat.

El portaveu socialista de Sanitat, Jesús Maria Fernándezsocialista Jesús Maria Fernández, considera, per la seva part, que l''índex Lancet' demostra que "l'accés de les persones més vulnerables s'ha deteriorat per la crisi", al baixar la puntuació espanyola precisament en malalties evitables amb un tractament adequat. El diputat recorda que el PP va deixar sense sanitat pública 800.000 immigrants, que quan van a urgències, en moltes ocasions, és quan tenen una malaltia en estat més greu.